El director de la Banda de Música de Manacor, Eduardo Bernabeu i els components de la banda, amb la idea fer un concert de diferents tipus de música, oferiren un concert amb el repertori del conegut cantat Camilo Sesto. En aquest concert celebrat, el passat dissabte 8 de juny, la Banda va comptar amb Mark Wiltz, Virínia Bordal i Nicolás Veloso, cantants de UMA.
L’Auditori de Manacor es va omplir de gom a gom, amb un públic prou coneixedor de la música i l’època del cantant Camilo Sesto. Per aquest concert no es van imprimir els programes amb l’ordre de les cançons, ja que van ser els cantants de UMA que anaven fent la presentació de manera divertida i diferent.
Acabat el concert, la component de la banda i amiga Carme Nicolau, em va contar com va ser el concert pels músics de la banda: «Després d’haver penjat el cartell d’entrades exhaurides dos mesos abans de la funció a la fi va arribar el dia que tant esperàvem. Hi havia nervis però sobretot ganes de passar-ho bé. Feia estona que assajàvem les cançons més conegudes de Camilo Sesto, i que per a alguns de la banda era la primera vegada que les sentien. No ens podíem imaginar mai que l’espectacle fos tant brillant. L’assaig general va ser brutal, la banda encaixava completament amb els cantants. Aquelles veus donaven tot el sentit a la música assajada fins aleshores. Nicolás Veloso, Mark Witz i Virginia Bordal foren els cantants d’UMA que ens acompanyaren i ho feren d’allò més bé. No només cantant cançons com “Jamás”, “Fresa salvaje”, i “Melina”, sinó que donaren un toc d’humor a l’espectacle intentant “explicar” la història del cantant. Tant músics com cantants vàrem gaudir de valent interpretant aquests temes. El públic, entregat des del primer minut, es va emocionar en vàries ocasions i ho vàrem donar tot al bis. En sentir la primera nota el públic ja va reconèixer la cançó i van cantar amb nosaltres “Vivir así es morir de amor”. Va ser una experiència enriquidora que esperam poder repetir».
Seguidament vaig felicitar a l’equip d’UMA (Un Montón d’Artistas), na Virginia, en Nicolás i en Marc. Em digueren «no podem fer més que donar les gràcies a tot el públic que ha assistit aquesta vetllada i ha exhaurit les entrades, han cantat amb nosaltres emotives i recordades cançons del homenatjat Camilo Sesto amb nosaltres». Volem destacar que ha estat un plaer treballar junt als fantàstics músics de la Banda de Música de Manacor i junt al seu meravellós director Eduardo Bernabeu, mil gràcies i esperam retrobar-nos aviat!.»
Finalment vaig parlar amb el bon amic i gran director Eduardo Bernabéu, i em va dir: «Magdalena, ja et vaig dir que el concert t’agradaria. De totes maneres quan estavem preparat el concert no el veia tant potent, sabia que estaria bé, però fins tal punt i tant especial no m’ho imaginava, es que va ser brutal. Es va ajuntar tot va ser potent, bona música, la banda va sonar de luxe, els cantants heu van fer súper bé, i la gràcia de Nico va acompanyar molt. Estic molt content dels músics i del públic. Després del concert els músics i cantants anàrem a sopar, i es va acostar un senyor i ens va dir vull donar-vos l’enhorabona m’heu fet plorar el recordar els anys 70 «perquè» jo cantava. Veure l’alegria, i la felicitat d’aquell home això no es paga en doblers. Va ser un concert molt especial pels cantants i tota la banda».
No em perd cap concert de la banda manacorina, i puc afirmar que, efectivament, va ser un concert molt especial, no només per a mi, sinó per el públic assistent que sabia totes les cançons i gaudí amb el concert. Va ser molt interessant sobre tot veure com els músics més jovenets de la banda feien les cançons seves, i el recital i demostració que feren els músics veterans de la banda sota la batuta del director Eduardo Bernabeu… són uns cracs. No queda més que unir-me a les felicitacions i aplaudiments que van rebre banda i cantants i que els obligaren a fer un bis per tancar el concert.