Sovint sent cantar “no som un poble, som una família” i aquesta mateixa frase la va destacar en Jeroni Galmés en el seu pregó. I és ver, tenim moltes coses bones (en Jeroni les va saber enumerar perfectament) , però com totes les famílies encara tenim molts punts per millorar i així ha quedat demostrat aquestes passades Festes.
Malauradament l’ambient de crispació que des de cert secor ultradretà de la societat espanyola s’està impulsant, ha arribat al nostre poble. No podem ser una vertadera família, com canta la cançó, si no respectam les nostres diferències (sexuals, de gènere, estil de vida, ideologia, religió, procedència…). Tothom és un món i hi hem de conviure ens agradi més o manco, i sobretot en aquest planeta globalitzat que avança a gran velocitat. I només des del respecte podem ser el que cantam: més que una família.
Que hi hagi hagut càntics contra el col·lectiu LGTBI o una onada de crispació contra el col·lectiu musulmà del poble no és una bona notícia; de fet, és una passa enrere i prové dels sectors anteriorment mencionats que calen en la societat (sobretot la més jove) a través de les xarxes i també mitjançant pretesos gurús youtubers o col·lectius ultres. Com a societat i com a poble, hi haurem de posar mà i canviar aquesta tendència.
De fet, tot plegat també ha afectat col·lateralment associacions locals que altruistament donen vida al poble a través de les seves activitats. Amb la feinada que fan els Granots i Sopes preparant unes bones festes, el darrer que necessiten són polèmiques d’aquest tipus que l’únic que poden aconseguir és cansar aquests joves que massa fan i que l’any que ve abandonin la nau (i amb raó). La nostra revista, Card.cat, també va rebre una allau de comentaris anònims que va generar polèmica i crispació. Per això mateix hem decidit tancar els comentaris als articles i que la gent si vol opinar doni la cara amb nom i llinatges a través d’un article. Ja basta de “llançar la pedra i amagar la mà”, un altre de les influències negatives “del món de les xarxes”: amagar-se darrere pseudònims i des d’allà poder escampar “merda” sense conseqüències. Per això hem decidit prendre aquesta dràstica decisió…. amb la pena que gent que sí comentava a cara descoberta i constructivament ara ja no ho podrà fer (malauradament no tenim cap mecanisme per poder controlar-ho).
Diuen que a vegades una imatge val més que mil paraules. Recordau els articles que xerraven de les diferents polèmiques de les Festes que van generar tant de debat (hi va haver més d’una dotzena de participants)? Idò un cop eliminats tots els comentaris amb pseudònim, mirau quins participants queden… És aquest el poble que volem?
