Anam a encetar una nova feina referida a la llengua. Després dels “mots perduts” i de “Salvador Galmés en el DCVB” ens endinsarem en el “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”, una joia , tesi doctoral i Premi Ciutat de Manacor de Bàrbara Sagrera Antich.

Trescant les Rondalles de Mn. Alcover, el Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, el “Cançoner popular de Mallorda” del Pare Ginard, els textos de l’Arxiduc i altres rondalles d’aquí i de les altres illes ha aconseguit arreplegar 14.542 unitats fraseològiques.

D’aquest conjunt, anirem seleccionant i mostrant les que, encara, són vives a la nostra localitat, és a dir les que he sentit alguna vegada. Val a dir que serà aportació esbiaixada puix com bé es va evidenciar quan treballarem els mots perduts una part del llenguatge va lligat a l’evolució familiar i als costum de l’entorn concret.

També es podria donar el cas d’algunes frases que no he sabut trobar, de moment, en el Corpus de fraseologia i que són vives, com per exemple:

–Que et (el) bombin!, frase despectiva, referida a “no en vull saber res d’aquesta persona” (en castellà que te zurzan o a tomar por saco)

–Es darrer que apagui el llum!, també despectiva, egoista i desesperançada en el sentit aproximat de “atès que a nivell social no hi ha res a fer que cadascun pregui per a ell”