Dia 4 de desembre, festivitat de Santa Bàrbara, va ser presentat el llibre Cant i treball a Mallorca. La missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1932) a l’Escola Municipal de Mallorquí. Publicat per Editorial Galés, aquesta obra va obtenir el Premi Mallorca d’Assaig en català en l’edició del 2024.
La doctora Caterina Valriu va ser l’encarregada de presentar el volum. Va començar referint com l’autora forma part del Grup de Recerca en Estudis Etnopoètics, de la UIB, que a la vegada està inclòs dins la Societat de Llengua i Literatura Catalanes de l’Institut d’Estudis Catalans.
Com cada any programen una trobada on es mostren els resultats de els diferents investigacions i recerques que duen a terme. El grup que ella mateixa presideix és de les Illes Balears, però la trobada es fa amb especialistes de tots els Països Catalans i cada any s’edita el resultat d’aquesta. Bàrbara Duran forma part d’aquest grup, va explicar Valriu, des de la vessant etnomusicològica, i així aquest treball presentat s’enquadra, a la vegada, dins els interessos d’aquest grup d’investigadors. Duran forma part, també, de la Societat Catalana de Musicologia, una de les entitats pertanyents a l’Institut d’Estudis Catalans.
La Dra. Valriu explicà que la missió de 1932 no va quedar prou documentada. Baltasar Samper, el músic que recollia cançons, fotografies i enregistraments, va enviar les partitures transcrites a les oficines del Cançoner, el setembre del 1932, però el mestre Ramon Morey no va completar la seva tasca d’adjuntar els textos i la “memòria”, que és on apuntaven el recorregut, les persones cantadores, l’edat i la data. Amb uns quaderns “en brut” conservats a la Biblioteca Bartolomé March de Palma, Duran ha reconstruït tot l’itinerari i ha recuperat el nom dels cantadors, els llocs i les edats.
Per la seva banda, Duran va explicar que la identificació i recuperació d’aquest material ha estat possible per l’elaboració d’una base de dades on ha recollit i classificat tots els ítems. Aquest fet li ha permès comparar els quaderns de camp amb els materials enviats (sense identificar) a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Però per a ella el més important ha estat identificar els contextos de treball femení, i així es mostren les dades relatives a segments poblacionals que inclouen tallers de cordadores, d’espardenyeres i de brodadores.
Menció especial mereixen els tallers de brodats de Sant Llorenç, amb les seves brodadores cantant alegrement, així com les dades relatives a Son Carrió i Son Servera.
Duran va agrair l’ajuda del seu fill Jaume Caldentey en l’elaboració, visualització i anàlisis de la base de dades. El públic assistent va poder gaudir de veure les fotografies del llibre projectades, i l’autora del llibre va explicar que la coberta del volum és una magnífica fotografia obra de Guillem Fullana Cremat, pare de Guillem d’Efak, que va fotografiar la seva padrina Bàrbara Planisi Campande, i els seus repadrins Guillem i Margalida vora Manacor, molt prop de la torre dels Enagistes, on treballaven al camp. La seva família li ha permès compartir aquesta imatge meravellosa, amb la digitalització de Toni Riera Gordiola i Joan LLuís Oliver Duran. Una foto que també inclou la silueta del campanar de Manacor.
