Mossèn Pere Bonnín va esser el rector de Sant Llorenç des del 27 de febrer de 1936 fins el 31 de gener de 1942 i durant el seu mandat al capdavant de l’església local va crear tres associacions religioses: el Centre Catòlic (maig de 1936), el Centre Parroquial de la Joventut Femenina d’Acció Catòlica (octubre de 1936) i la dels Pares Catòlics (març de 1941), a més d’impulsar que el juliol de 1937 s’entronàs la imatge del Cor de Jesús en el saló d’actes de l’Ajuntament. Té un carrer dedicat al seu nom, el que va del carrer de Tramuntana al de Son Soler, paral·lel amb el carrer del Nord.

Desconec qui eren els senyors Soler, Ordines i Femenies que donen nom a altres tres carrers del poble. Dels dos primers llinatges només n’hi va haver un que fos batle, en Nofre Soler Riera, que va ocupar el càrrec durant la major part de la República i Pere Antoni Ordines Brunet, que només el va ocupar durant dos mesos, el 1892, per la qual cosa és més que segur que cap dels dos carrers esmentats està dedicat a ells. De Femenies n’hi va haver quatre: Mateu Femenies Galmés (batle entre 1892 i 1894), Joan A. Femenies Femenies (de 1899 a 1901), Miquel Femenies Nadal (de 1920 a 1923) i Joan A. Femenies Bauzà (de 1923 a 1924). Podria esser que el carrer amb el seu llinatge estàs dedicat a algun d’ells, però no ho he pogut corroborar i tampoc no m’ho han sabut aclarir cap de les persones a qui ho he demanat. Segons la meva opinió, que no disposa de referències escrites –tal vegada els llibres d’actes de l’Ajuntament en facin esment–, els noms d’aquests tres carrers podrien fer referència als propietaris dels terrenys que hi havia abans de què s’urbanitzassin. Actualment, per tant, el poble de Sant Llorenç disposa de tres carrers que no sabem a qui estan dedicats.

Rafel Nadal, nomenat Fill Adoptiu el 1923, té un carrer a Sant Llorenç –el que abans s’anomenava Gènova, entre el de Son Soler i el de Nàpols–, però els dos fills il·lustres del poble Miquel Pont i Cantallops (nomenat l’octubre de 2005) i Antoni Riera Melis (abril de 2023) no en tenen cap, com tampoc els altres dos fills adoptius Tomàs Martínez Miró (agost de 2024) i Joan Llull Juan (setembre de 2025). Tot plegat em sembla una anomalía.