Aquest mots van sortir a raig quan feia una mesada de la feta i han covat en silenci de llavors ençà.
Avui, un altre 9, els he rellegit i m’he adonat que pens exactament el mateix. Aquest cop, però, necessit dir-los en veu alta.
Xisca Grimalt
Avui l’esbart sobrevola i vigila
les terres molles, els bassals i les nafres.
Relleu curós, l’estornell, com la boira,
que vol servar i amagar la misèria.
Potser és l’hora d’arrencar les clucales
i amb justa trempa de foscor i claror
fitar els paratges amb ulls reposats,
el pit inflat i les soles ben netes.
Lluny de la llera a l’empar del turó
enmig dels llamps m’ignorà la riuada
que vall enllà sembrà mort i dolor,
botxí groller deixà llots, buidà cases.
Com suportar l’empenta de l’embat
que arrossegà cotxes, mobles i vides
si a la riba ja em pesa el salobre
quan m’ha ferit just l’esquitx de l’onada?
Libre de virus. www.avast.com |