Mu mare encara ho diu: “vaig a grenar la carrera”. Però com que la gent de la meva edat ni els més joves ja ni grenam davant ca nostra (i just, just a dins) ni ens asseiem a la fresca (ens socialitzam més per xarxes socials i whatsapps des de la nostra habitació), és un mot que va en desús sobretot perquè ha perdut vitalitat. Abans era una part més de la casa, ara ja no la sentim nostra, ja és del carrer i com a tal esperam que ens la facin neta (i a pics fins i tot que ens hi posin cossiols si fa el cas). També és ver que el tipus d’empedrat que ens hi han posat i el trànsit continu que passa a segons quins indrets tampoc hi ha ajudat gaire.
Significat:
1. ant. Camí per on poden passar carros
2. ant. Carrer de població.
3. Espai de carrer que correspon a l’amplària de l’enfront d’una casa (Mall.); en les cases de fora vila, espai de terreny més o menys aplanat que precedeix immediatament al portal d’entrada.
Grafies documentades: «Vespres que sé que tu véns, | jo ja no agran sa carrera, | antes hi tir qualque pedra | perque contra mon gust véns» (cançó pop. Petra).
Etimologia: del llatí *carraria
Amb el tema de la “carrera” i també afecta els camins de foravila, amb relativament pocs anys -menys de cent-, es mostra un canvi substancial: han passat de ser, sentir-se, propietat veïnal a ser, sentir-se, propietat pública (moltes vegades entesa com a “propietat de ningú”).
Assegut a sa carrera
el poeta pren la fresca
i d’aquí en surt una bresca
feta d’ànima sincera.