Una altra aportació me la va donar la casualitat. Al meu institut una artanaenca i una llorencina (més o manco de la meva edat) discutien si al poble deien aquest mot. Immediatament me vaig posar a investigar…
Personalment el mot me sonava però no sabia d’on (signe clar de desús de la paraula) i vaig acudir ala font oral de mon pare, que efectivament la coneixia. Pel que es veu, idò, no era qüestió d’Artà o Sant Llorenç sinó que d’ús i desús del mot.
Significat:
1. Conducte subterrani per on se’n van les aigües sobreres o brutes; cast. albañal.
2. Síquia que fan en els camps de conreu, revestida de pedres grosses i reblida de terra, de manera que vaja per davall la terra, i que serveix per recollir l’aigua de pluja i evitar que hi haja moll (Mall.); cast. tíjera
3. a) Forat que comença un conducte subterrani d’aigües sobreres o inútils; cast. sumidero. b) Forat per on desemboca un conducte subterrani; cast. desagüe.
4. met. Ferida en el cap, de la qual brolla molta sang (Mall.).
Grafies documentades: «Bona amor, des que no hi sou | m’han haguda de sainar; | sa sang per mes venes va | com aubellons dins un pou» (cançó pop., Mall.).
Etimologia: de l’àrab al-ballóʿa, ‘síquia subterrània’ (Dozy Gloss. 65).
Curiositats: «Han esclatat els aubellons»: ho diuen quan per l’excés de pluja els albellons no poden recollir tota l’aigua que hi acudeix, i fan borbolleig (Palma, Manacor, Petra).
«Han esclatat els aubellons»: ho diuen quan per l’excés de pluja els albellons no poden recollir tota l’aigua que hi acudeix, i fan borbolleig (Palma, Manacor, Petra).
Crec que també se pot interpretat pel raig a la sortida del aubell’o.
Sovint n’hi ha a les roques de les platges. En concret, en record un a la platja de Sa Font de Sa Cala que gairebé cau damunt de l’arena, això sí, és menut i t’hi has de fixar.