Per començar i perquè quedi clara la meva posició des d’un bon principi, si se’m demana si com a mínim un pic a la vida qualsevol persona que gaudeixi de les sensacions que provoca el córrer  ha de participar a una marató, la meva resposta rotunda és que sí. Si no en gaudiu, potser és millor que penseu amb altres reptes, ja que els darrers 20 kilòmetres de la cursa són una continua lluita entre la ment i el cos per mantenir-se en carrera, o com la metàfora que feia un company meu, “és com aquelles pel·lícules a on tenies dues veus, una de malvada que et deia que t’aturessis perquè aquell esforç tanmateix no s’ho pagava, i un de benigna que et diu que aguantis perquè ja queda una mica menys”.

La veritat però, és que tan sols fa uns anys jo ho veia com una cosa exagerada de quatre eixelabrats, com a mínim pel que feia a aquells que hi participaven i no s’hi dedicaven de forma personal. Amb el temps i sobretot després de participar a diverses curses de fons de més de 10Km a les quals em trobava més a gust que no a les distàncies més curtes, em va començar a picar el fet de participar a una marató, com a mínim a una.

La primera a la que em vaig inscriure va ser a la de Barcelona 2020, però es va ajornar i vaig haver d’esperar fins a l’octubre del 2021 per participar, en primer lloc a la de Palma, i tot just un mes després a la de Barcelona. S’ha de dir, i no és tan sols una opinió meva sinó de tots la major part dels corredors que hi han participat, que entre les dues hi ha diferències considerables pel que fa a l’organització, i si heu de començar per una de les dues, us recomanaria en primer lloc la de Barcelona.

Però bé, a allò que anàvem, per què crec s’ha de participar a una marató?, ras i breu: perquè et posen una ciutat a la teva disposició, sense cotxes ni cap mena de trànsit, per fer-hi allò que més t’agrada, amb una festa i una organització espectacular, i amb gent que t’anima tot el temps sense coneixer-te de res. Amb tot això sumat, com a mínim en el meu cas, es crea un vincle entre tu i la resta de la gent a la que penses que no pots fallar, que tajuda a treure forces d’on no n’hi ha per poder acabar una competició d’aquesta magnitud.

Després d’acabar la marató de Barcelona, amb en Gaspar Mesquida Galmés, el plusmarquista absolut pel que fa a les maratons, del club d’atlestisme de Sant Llorenç des Cardassar “Malalts de Turmell”

Com podeu llegir, no he xerrat en cap moment de fer més via o batre una marca personal, ja que al cap i a la fi, pels corredors no professionals el principal objectiu no és guanyar a ningú, sinó superar-te a tu mateix. Això sí, si mai us ho plantejau no hi aneu sense abans dur una nombre mínim de carreres, entrenaments i sobretot de consells d’aquells que en saben més que vosaltres.

Ara, la decisió, és vostra.