I no, no ens referim a doblers. De fet, és una nova proposta de Pep Lluís Soler, que l’altre dia fent feina amb els seus infants va veure com es deia el castellanisme arandela (no només a ca seva, quasi per tot) substituint la paraula pròpia que sempre havíem tingut poer aquí (dineret) quan ens referíem a aquesta peça en concret.

Significat: “Disc petit de metall, foradat en el centre, que es posa a l’extremitat d’un pern o d’altra peça metàl·lica que ha de fer o sofrir pressió amb una altra, perquè aquestes peces no es desgastin o quedin més ben estretes”; cast. arandela.

Etimologia: diminutiu de diner,  que ve del llatí denarĭu, mat. sign

Curiositat: aquí teniu una dicsussió lingüística sobre el mot a twitter amb el doctor filòleg de la UIB Gabriel Bibiloni (enllaç)