El proper 12 de desembre José Juan Umbert visita l’Espai 36 per oferir-nos un concert ímtim i especial. Sota el nom d’UMBERT qui era el guitarrista i compostior de moltes de les cançons dels Anegats ha iniciat una nova trajectòria en solitari i en donarà mostra a Sant Llorenç d’aquí a un mes.
Les seves cançons ara flueixen amb una emoció més personal, connectant directament amb el públic i segur que per ell la cita serà especial ja que al poble conserva molts d’amics i coneguts de la seva joventut i de la seva etapa al club de futbol del Cardassar. Des de Card.cat ens hi hem volgut apropar i conèixer de primera mà l’espectacle que ens oferirà.
- Què significa per tu tornar a tocar al poble de Sant Llorenç?
He tengut l’oportunitat de tocar moltes vegades a Sant Llorenç, i sempre ha estat especial. M’he sent molt lligat a aquest poble. Mon pare va néixer a Son Garriga, dins el terme municipal de Sant Llorenç, i quan li dius d’on és, curiosament, diu que és llorencí. Jo hi tenc grans amics, els estim i m’hi sent estimat, des dels anys d’institut de secundària i pel meu pas amb el Carde ja fa molts d’anys, que record amb gran nostàlgia i gran estima.
Aquesta vegada, però, és la primera vegada que ho faig amb el projecte UMBERT, i això fa que encara sigui molt més especial, també per la responsabilitat i l’autoexigència personal que això implica…
- Quin tipus de concert ens oferiràs?
No serà un concert llarg. Com a solista, vaig publicar el disc Fragments (2023-Blau/Discmedi) i ara, abans que acabi l’any trauré un EP de quatre cançons que anomenaré Preludi. Tocarem cançons d’aquest primer disc, de l’EP i segurament faci alguna clucada d’ull a Anegats, el grup i la banda sonora de la meva vida. S’hi podran escoltar cançons de caire més acústic i líric i d’altres més rockeres. Tot plegat serà una horeta de concert perquè doni temps a tothom a anar a sopar…sobretot si tenen sopars d’empresa…que és fruita del temps per Nadal…a jo no se m’acudtmillor aperitiu que un concert.
- Com vas viure el moment de tancar l’etapa amb Anegats?
Amb gran orgull i satisfacció per la carrera del grup. És clar que ens feia pena després de tants d’anys, però feia temps que havíem guionitzat el tram final del grup i ho teníem clar. Tots els integrants del grup som el que som, artísticament parlant, gràcies al grup, i només podem estar agraïts. Individualment, mai no farem res tan rellevant i especial com el que ha fet Anegats, però això no treu que ara no tenguem il·lusió i forces per seguir les nostres trajectòries en solitari.
La seva antiga banda, Anegats
- Què et va impulsar a iniciar aquest nou camí en solitari?
M’agrada composar, tocar, cantar. Em fa vertigen aquesta nova etapa, però he entès que això ho duc a dins i d’alguna manera, ho he d’amollar. Crec que encara tenc coses interessants per oferir i me sent amb una gran energia i il·lusió renovada per alimentar aquest projecte.
- Quina és la principal diferència entre fer música amb un grup i ara fer-ho tot sol?
Tot sol és molt més exigent. No hi ha repartiment de tasques i un sol ha d’estirar del carro. He de confessar que tot sol s’experimenta una vertiginosa sensació de caiguda lliure sense paracaigudes. De totes maneres, el projecte UMBERT té molt d’allò que ara anomenen “banda-autor”, perquè estic acompanyat per una banda estable de grans músics i persones. Percep també la seva il·lusió i implicació en el projecte. Parl d’en Xisco Tous (guitarra), també llorencí i productor, Robin Alba (piano i veus), Josep Servera (bateria), Toni Fons (baix) i Ali Domínguez (violí i veus). Me sent molt arropat per ells, també.
- Sonaràs molt diferent als Anegats o encara hi ha alguna cosa del grup que encara portes amb tu?
Sempre seré en José Juan Umbert dels Anegats, igual que en Paco i en Pep Àlvarez. I això implica una manera de composar, de sonar i de fer música. Al concert hi haurà també algun giny en forma d’homenatge a Anegats.
- Com definiries el teu nou so o estil? Creus que el teu nou projecte serà adaptable també a grans escenaris de revetla?
Els temes de l’anterior disc Fragments i de les noves cançons que integren l’EP que sortirà pel desembre són tal vegada més introspectius, més personals, més lírics i lluminosament més clars que diguem. De cara al 2026 estam gravant, precisament a l’estudi d’en Xisco Tous a Sant Llorenç, cançons més canyeres, potser més rockeres i exportables a un escenari de revetla.
- Què has volgut transmetre principalment a nivell de lletra en aquest nou disc?
Més que transmetre, el que perseguesc és sorprendre. La manera de fer lletres no varia molt d’un projecte a un altre. Forma part d’una espècie de segell personal. Sorprendre amb una bona rima, amb una metàfora, intentar no caure en el tòpic fàcil…Fer lletres és un ofici i dins cada lletra hi ha una història. Sent que encara hi ha bones històries per contar. És cert que me despull un poc més líricament i creativament en aquest projecte, més que amb el grup, perquè, sense voler, entr en un terreny més personal i més meu.
- Quins referents o influències t’han inspirat en aquesta nova etapa?
Les meves referències i influències són en Pep Àlvarez i en Paco González. Són el meu referent artístic. Ja ja en Paco me renyarà perquè aquesta frase és seva. Però és veritat: quan faig una cançó o una lletra em deman: els agradarà? És una connexió espiritual d’admiració molt potent.
- Supòs que és difícil triar, però si haguessis de destacar algunes de les cançons del disc, quines triaries especialment?
A aquest darrer EP hi ha una cançó que es diu Clara. M’agrada molt. Està ambientada a una tenda de discos dels anys vuitanta a Palma. És una melancòlica història d’amor però també un homenatge a la música i a la indústria musical dels anys vuitanta. La cançó té un rollo molt cinematogràfic també, i és per això que a finals de novembre sortirà a totes les plataformes digitals, juntament amb un videoclip que dirigeix Ruben Capilla.
- Què t’aporta actuar en formats més petits i propers al públic?
Es percep més l’escalf de la gent i s’estableix una connexió més pura. Però també és més imponent perquè als espais petits, com a sales o teatres, el marge d’error es redueix molt, i has d’estar molt concentrat. La gent està pel que està, no mig escoltant, mig conversant, mig bevent a la barra. Anecdòticament, puc explicar que al teatre de Petra, precisament, per aquesta connexió tan íntima, vaig tenir autèntics bloquejos mentals i verbals presentant les cançons i no va ser gens fàcil. Ho dic perquè tot té una part positiva i una negativa. Però vagi per davant que esteim molt molt il·lusionats d’actuar a l’espai 36 i comptam els dies. A veure si la gent del poble s’anima i pot haver-hi una bona entradeta. Això me faria molt feliç.
- On t’imagines musicalment d’aquí a uns anys?
Ja veurem. El d’aquí uns anys quan ja en tens 47 agafa una nova dimensió; una nova perspectiva. Tant pot ser que aquest projecte duri dos anys com deu, i tot hi influirà. Els arguments creatius, el punch artístic per afrontar els directes, la resposta de la gent…el que és cert és que aquest projecte neix amb l’única ambició de passar gust. No hi ha fites ni llistons. La veterania ha de donar aquesta visió: el que arribi, benvingut sigui.
