Faig un curs de monitor
d’això que en diuen temps lliure,
quina esbutzada de riure
hi ha per compixar-nos.
Però lo més graciós
va ser sa presentació,
davant tota aquella audiència
amb la meva entonació
vaig donar l’explicació,
de la meva procedència.
Amics imaginau-vos
jo que no tenc sa veu fluixa,
vaig dir som de Son Carrió,
i amb cara d’admiració
per por de demanar-ho
vaig deixar la gent confusa.
Una al.lota se m’acosta,
-perdona això, on és?,
perquè així com tu ens xerres
ens pareixes ben pagès!
Ben pagès, pagès, pagès
afegeix un altre al.lota.
Ben content de cap a peus
ho som i ben orgullós,
Son Carrió és lo més hermós
està tot ple de gent bona,
va ser la meva resposta
i de lo que no ens agrada…
en procuram fer fideus!