Era l’any 2003 (i pareix que era ahir) quan aquest conjunt musical de Manacor treia estrenava el que era el seu segon album “L’edat de plàstic.
Record haver comprat aquell disc com faig amb qualsevol grup de musica de per aquí, just l’esforç que hi posen amb les dificultats que ja hi havia llavors i que ara estan encara pitjor, ja ho mereixia.
La meva sorpresa en escoltar-lo per primera vegada fou majúscula. Gairebé totes les canons m’agradaven, era un disc excel·lent, a on
també s’hi notava la mà a la producció d’en Toni Xuclà. Al disc s’hi versionven les lletres d’alguns dels millors poetes en la nostra llengua.
Amb aquest segon treball na Neus Salvà, Joan Miquel, Joana Maria Gomila, Miquel Perelló, Antònia Bassa, Sebastià Sansó, Bàrbara Riera i Margalida Riera es cansaren de rebre reconeixements i fins i tot fou reconegut com a millor àlbum català de l’any, premi que atorga anualment l’emisora Radio 4.
Per aquelles coses, al cap de poc temps es separaren com a grup i els seus integrants redirigiren les seves vides cap a altres inquietuts.
En fi, encara ara enyor la seva música.
Jo també que enyor la seva música… https://www.youtube.com/watch?v=CW-t06Z2too
Per desgràcia no arribaren a fer vídeos de les seves cançons. Amb el gust que tenien pel tema audiovisual de ben segur serien excel·lents.