Es curiós el funcionament del cervell. Ens fa creure que les percepcións, sempre parcials i limitades, són “realitats universals i constatables”. Després construeix un relat justificatiu per donar força a tals percepcions -sempre parcials i limitades-.Una frase d’Antonio Damasio que m’agradaria recordar.
Material de foto interessant!
Realment, a dues passes, podem gaudir d’un museu que està molt bé. La combinació d’imatge i text deriva de la intenció d’evidenciar que això d’inventar-nos històries, de construir els nostres propis relats, ve de lluny.