Recordances de Sa Coma: capítol I

Us oferim per capítols un petit resum de la història recent de sa Coma. Començarem pel segle XIX.

Sa Coma

L’any 1892 acabà la lluita que des de feia 80 anys mantenien els llorencins per aconseguir la independència i segregació del municipi de Manacor. Al repartiment, li tocaren poc més de 82 quilòmetres quadrats de terreny on des del punt geogràfic es podien distingir tres zones ben diferenciades: els relleus de les serres de Llevant, amb els cims del puig d’Alpara, la muntanya de Calicant i el puig de ses Voltes; la part central, amb les valls per als conreus, aleshores la part més apreciada pels llorencins a l’hora del repartiment; i la marina, que incloïa quasi vuit quilòmetres de costa, que alternava sectors arenosos (son Moro, cala Nau, sa Coma) i els rocallosos (Punta de n’Amer i platja de s’Illot).

En aquells moments no podien imaginar els llorencins la importància i font de riquesa que seria per al poble, amb el pas del temps, la zona costanera del municipi llorencí.

Pel que respecte a sa Coma, no som pas els primers habitants. Així ho demostra el ric llegat de restes arqueològiques dels antics pobladors localitzades a l’interior de la urbanització de sa Coma.  Just a l’entrada tenim el talaiot de na Pol.

Tornam a la nostra història, doncs , ara fa cent anys, el sistema de vida a Mallorca era quasi miedeval, amb uns nivells de sanitat i instrucció baixíssims, amb unes classes socials on només hi havia rics o pobres i  unes tradicions que ho dominaven tot. Hi havia famílies que no podien mantenir els seus fills i amb sis o set anys els llogaven a les possessions per fer de porquerets, i les nines a les cases de senyors per fer de tetes o criades. No hi havia poble de Mallorca que no hagués sofert l’emigració de joves a Amèrica cercant un futur millor.

Continuarà…

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada