La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIII)

El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.

La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XII)

El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.

L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.

Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua

Platja de sa Coma, història d’una injustícia (X)

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (X)

El 17 d’agost de 1996 la premsa informa que diferents cadenes hoteleres mallorquines mantenen converses amb Sa Nostra per sol·licitar informació sobre la possible venda del complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma. Aquest complex forma part de la cadena hotelera Royaltur, propietat del touroperador Nekermann i Inmobiliaria Alcázar que té la majoria absoluta del complex de Sa Coma i que al senyor Moll li agradava qualificar com la joia de Royaltur. Pel PSM són les primeres noticies fiables de que el senyor Moll, altre temps el senyor tot poderós de Sa Coma, ja no té el control del seu imperi. Continua

Platja de sa Coma, historia d’una injustícia (IX)

El diumenge 9 de juliol de 1995 la mort de cinc alemanys, tres d’ells de la mateixa família ofegats a la platja de Sa Coma es recordat com un diumenge negre dins la història de Sant Llorenç.

L’11 de juliol de 1995 es produeixen declaracions del Delegat de Govern i del Cap de Demarcació de Costes, tots dos càrrecs anomenats pel PSOE, en el sentit de llevar tota la responsabilitat al Govern Central pels fets produïts a la platja de Sa Coma amb la mort d’aquests cinc alemanys.

Al Ple urgent de dia 12 de juliol de 1995 convocat per millorar el sistema de radiocomunicacions i adquirir un vehicle per a la Policia Local, perquè no es tornin a produir les dificultats observades durant les operacions de rescat de les persones que es varen anegar a Sa Coma, el regidor Continua

Eleccions locals 28-M. Taula rodona a sa Màniga

Ahir vespre, a sa Màniga, taula rodona, organitzada per Card.cat i moderada per Magdalena Ordinas, entre els caps de llista de les diverses formacions que es presenten a les eleccions locals del proper dia 28 de maig.

Dolors Sánchez, candidata a la batlia de Sant Llorenç per MÉS per Sant Llorenç explicà les propostes de MÉS per la zona costera (sa Coma, s’Illot i Cala Millor).

Entre d’altres temes mencionà les següents propostes:
Crear un centre de dia a sa Coma.
Adequar les zones d’aparcament.

Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VIII)

Al Ple extraordinari i urgent de dia 23 de juliol de 1993, l’Ajuntament, una vegada assabentat de la sentència de l’Audiència Nacional desestimant el recurs contenciós administratiu interposat contra l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Transports a favor de Redo SA per a obres de condicionament i equipament de la platja de Sa Coma, aprova interposar recurs de cassació contra aquesta sentència.

En aquest ple el Sr. Sansó del PSM comença la intervenció dient que el tema requereix una especial atenció. Repeteix que aquest és un cas d’influències, amiguisme i irregularitats. Afirma que el Sr. Moll va presentar el projecte de concessió el dia següent de publicar-se el Reglament en el BOE. Per tant, està clar que coneixia molt bé el Reglament perquè estava ben assessorat dins l’Administració. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VII)

L’11 d’octubre de 1991 el Sr. Josep Melià assessor jurídic de l’Ajuntament de Sant Llorenç, presenta el següent informe sobre el conflicte motivat per la concessió del Ministeri d’Obres Públiques a Redo SA: ”Com que encara no s’ha enviat l’expedient administratiu no s’han pogut fer les al·legacions jurídiques en favor de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Per cert que per providència de 4 de juny passat, la Sala va adreçar-se al MOPU fent-li veure el seu retràs i amenaçant de sancionar els funcionaris culpables de l’endarreriment en la remissió de la documentació administrativa”.

Cal remarcar d’aquest informe el retard del MOPU a entregar la documentació administrativa de la concessió de la platja a Redo SA i recordar que es dóna la concessió de l’explotació de la platja basant-se en que s’havia creat i regenerat la platja de Sa Coma, cosa completament falsa. Continua

Platja de sa Coma, història d’una injustícia (V)

A finals de març de 1990 l’empresari Jaume Moll, molt enfadat per l’acord de l’Ajuntament de recórrer la concessió de l’explotació de la platja de Sa Coma a REDO SA, perd els papers i l’educació i comença a fer declaracions als mitjans de comunicació en contra de l’Ajuntament de Sant Llorenç i dels seus regidors insinuant que a l’Ajuntament hi ha tràfic d’influències, corrupció i que els diners no arriben allà on haurien d’arribar. Recordem el que deia d’ell el Diari de Mallorca: “Domina amb precisió els secrets del poder i dels diners”. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (IV)

Si l’administració costanera de Madrid i d’aquí va accedir a recolzar els interessos de REDO SA davant els municipals, està clar que no n’hi ha prou convidant a passar les vacances al Director General del Ministeri a Sa Coma. Des del PSM ens podíem imaginar clarament els motius pels que certa gent amb molt de poder a Madrid pogués impedir a l’Ajuntament exercir el dret d’explotació d’una platja del seu terme municipal. El que ens costava d’imaginar era que el PSOE ho consentis tal com va fer.

El que és més greu, és que, contestant les al·legacions de l’Ajuntament, el Ministeri seguia insistint i defensant que s’havia d’incentivar econòmicament als promotors que creïn, regenerin i condicionin una platja com així deien que s’havia fet amb la platja de Sa Coma. Ens venien a dir que encara podíem estar agraïts a REDO SA ja que el que havia fet era clarament beneficiós per l’ús públic de la platja de Sa Coma i, en conseqüència, per l’interès general. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (III)

Quan el gener de 1990 l’Ajuntament de Sant Llorenç, com cada any, estava
tramitant, segons el Reglament de Costes, la seva petició i projecte per l’explotació
de la platja de Sa Coma, ens arribà de Madrid un escrit del Ministeri d’Obres
Públiques on ens diuen que tenim 15 dies per al·legar i presentar documents ja que el
Ministeri vol revisar la concessió a REDO SA dels famosos bars dins zona verda per
atorgar-li també i directament l’explotació de la platja.
Tot això s’està produint a Madrid amb un govern del PSOE i quan s’està parlant de
tràfic d’influències, d’amiguisme i d’algun germà famós (Alfonso Guerra).
El Sr. Moll manifestava aleshores al Diari de Mallorca: “Aquests de l’Ajuntament
no saben amb qui es posen”. Es pot comprovar així com el govern progressista de
l’Ajuntament havia fet enfadar a aquest Sr. i principalment el PSM que havia fet
canviar d’opinió als altres partits fins llavors tan amics seus. Continua

Concert de Pasqua de les corals de Porto Cristo i de sa Coma

Diumenge, dia 8 d’abril a les 18:30H, Concert de Pasqua a l’Església de Santa Maria de sa Coma a càrrec de la Coral de l’Escola de Música de Porto Cristo, dirigida per Maria Antònia Gomila, i la Coral Gent Gran Punta de n’Amer de sa Coma, directora Margalida Barceló. Continua

Nadal a sa Coma

Taller familiar de decoració de Nadal al CEIP Punta de n’Amer de sa Coma i II Mercadet de segona mà

El passat dimecres dia 6 i divendres dia 8, l‘AMIPA del CEIP Punta de n’Amer de sa Coma, va organitzar uns Tallers de decoració familiar en família. Els tallers varen córrer a càrrec de na Sara Fernández d’Ennigulart. El primer dia varen fer mandales de Nadal amb llavors i el divendres feren figuretes de decoració amb porcellana freda. Continua

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme aprova la modificació de les Normes Subsidiàries

El Boib de dia 10 d’octubre de 2017 publicà que:

La Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme en sessió de dia 29 de setembre de 2017, ha pres l’acord següent:
«Atès l‘expedient relatiu a la modificació núm. 21 de les Normes subsidiàries de planejament del municipi de Sant Llorenç des Cardassar relativa al canvi de qualificació de “residencial” a “equipament docent” i configuració d’una zona verda a Sa Coma, i d’acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, en el tràmit previst a l’article 164 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, per a l’illa de Mallorca, aquesta Comissió Insular acorda l’aprovació definitiva de l’esmentada modificació.» Continua

Visita del conseller Romeva i la consellera Tur a sa Coma

El Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, la Consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, acompanyats del director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana i del batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, han realitzat una visita a sa Coma per veure la zona on hi ha les fosses dels republicans afusellats, probablement al voltant de cinc-cents, la majoria catalans, després del reembarcament del capità Bayo el 4 de setembre de 1936. Continua

17 anys d’espera però sembla que, pas a pas, les coses milloren a sa Coma

Cada quatre anys tenim l’oportunitat d’elegir als nostres representats polítics que decidiran la millor manera d’emprar els doblers de tots els contribuents per millorar el nostre poble. En teoria, ens escolten i intenten governar de la millor manera possible, encara que no sempre ho fan a gust de tots. Continua