De Cala Gat a Ciutadella amb piragua. En Felip, en Miquel, en Jesús, en Carles i en Toni fan la travessa de Mallorca a Menorca el dia 10 de setembre.

A la fi he fet la travessa. Una curolla que ve d’enrera i que fins ara no s’ha materialitzat.

Sortírem de Cala Gat amb dues piragües dobles i una individual, que era la meva. A les 4:30 de la matinada ja érem a la mar. La llanxa de n’Eduard  es va posar al davant i nosaltres darrera ell.

Havíem acordat fer una aturada cada hora i mitja.

La primera etapa, de 4:30 a 6:00, va ser tota una experiència; navegar amb lluna plena. Quan la lluna es va pondre vàrem quedar completament a les fosques amb el sostre d’estels, només es destriaven a la llunyania els llums de Menorca i el llampec del far d’Artrutx, això ens donà coratge i il·lusió.

La segona etapa, de les 6:00 a les 7:30, ens mostra els canvis de claror enmig de la soledat de la mar : l’auba, la matinada i la sortida del sol, tota una apreciació de matisos de colors i de llums.

La tercera etapa, de les 7:30 a les 9:00. Amb la claror del dia començam a destriar la costa menorquina: Punta Nati, Monte Toro … N’Eduard ens diu que estam a meitat del recorregut. Coratge!

La quarta etapa, de les 9:00 a les 10:30. Seguim remant i, rema que rema, avançam cap a la costa menorquina, però no hi arribam. Tenim la sensació que algú la fa enfora. Començ a tenir bòfegues a les mans, però des de la barca ens encoratgen i ens diuen que només falten dotze quilòmetres. Bé, idò, endavant i a seguir remant, tot i que les ones laterals ens dificulten la navegació.

La cinquena etapa. De 10:30 a 12:00. Això és insuportable. Em costa controlar la direcció. Em fan mal els braços, els dits, els peus, les cames, el cul … ja no sé com m’he de posar… i Menorca aquí davant i jo que no arrib …

Final. La darrera mitja hora. A la fi entram a la bocana del port de Ciutadella. Aquí i ara veig la meva il·lusió feta realitat, estic a punt d’acabar la travessa. M’emocion i m’entra la plorera: serè de mel i sucre? o de pasta de quarto?

A les 12:30, després de vuit hores dins la piragua, pos el peu al moll de Ciutadella, amb un  “calambre” a la cama esquerra, sense poder caminar, però més content que un “Pasco”. La meva satisfacció: el millor premi.

Fotos

Un agraïment molt especial a n’Eduard, n’Irene, na Rocio, na Bel, en Miquel, en Toni, en Jesús i en Carles. Ells, com jo, també han fet la travessa.