Cap Ferrutx

Després d’haver coincidit unes quantes vegades en diferents excursions, “soparillos” o “dinarillos” amb un grup de companys torrenters, i haver sentit tantes vegades que Els Trescadors de Sant Llorenç recorren molts dels indrets inaccessibles per a la meva imaginació, he decidit apuntar-me a una d’aquestes excursions; que intentaré narrar des de la meva experiència personal i esper que vos agradi.

Tot va començar quan vaig veure que l’excursió de dia 25 de novembre era al Cap Ferrutx (al parc natural de Llevant), amb una dificultat de tres botes (expressió que utilitzen els excursionistes per saber quin grau de complicació té l’excursió), la qual jo em creia capaç de realitzar-la. I així ho va ser.

A les 8 del matí un grup de 28 persones (de Manacor, de Cala Millor, de Perú i, també, llorencins) partírem amb l’autocar, com és habitual, des de Cas Taberner, direcció al Cap Ferrutx. La meva primera impressió de trobar-me envoltada de gent excursionista va ser molt gratificant: em varen donar la benvinguda al grup.

N’Encarna, na Maria “Siula”, n’Elvira, na Maria “de can Pedro” na Juana “des Port”, na Bel “de sa Costa” i en Felip “Blau”, entre altres, es varen alegrar de la meva decisió de voler formar part d’aquest grup.

L’autocar ens va deixar a Betlem, on vaig començar la meva primera excursió amb Els Trescadors de Sant Llorenç. La presidenta, n’Encarna, ens va informar dins l’autocar que els guies d’aquesta excursió eren en Jordi “Barbot” i en Joan “Castell”. I així, en arribar a Betlem, partírem darrera ells cap al Cap Ferrutx.

I amb aquell dia tan assolellat que ens esperava,vaig començar a trescar darrera la gent, amb les botes ben fermades i la motxilla ben carregada.

Deixant enrere  es Caló i cala Picarandau, la noció del temps em va fugir del cap. Però després de caminar una hora i mitja muntanya per amunt, i deixant les magnífiques vistes d’aquelles platges de Betlem, el meu estómac em va preguntar on s’aturarien a berenar… I quan ho vaig demanar es va córrer la veu molt de pressa, i els guies van contestar que en cinc minuts arribaríem al lloc seleccionat per berenar (una altra expressió que utilitzen els guies excursionistes per dir que encara falta). I com vaig poder comprovar els cinc minuts van passar a ser mitja hora.

Una aturada desitjada per berenar ens va donar la suficient força per seguir endavant, fins arribar al Coll des Vent, a uns 300 metres d’altura. Una de les coses que em va cridar l’atenció era que els “veterans” es preocupaven de com em trobava, o si la pujada era molt dificultosa, i ells mateixos em donaven consells de per on havia de passar i com ho havia de fer.

Seguirem caminant fins arribar a la torre de sa Talaia Moreia. No vaig desaprofitar l’oportunitat de pujar a la torre, ja que els meus companys insistiren. Va ser molt graciós quan em vaig trobar una escala diferent a la que m’imaginava per pujar. Al veure les vistes espectaculars que hi havia em vaig donar per satisfeta. Aquell paisatge era un somni, però quan em van dir que anàvem a l’altra torre que es podia veure des d’allà (la torre d’Albarca o de Matzoc), em vaig quedar sorpresa del que m’esperava. De seguida vaig demanar quants kilòmetres faltaven per arribar a l’altra torre i na Maria “Siula” em va respondre que l’excursió era d’uns 20 Km. Aquella resposta em va fer pensar que les excursions de tres botes eren molt llargues, i així ho vaig fer saber. Na Margalida “Comisa” em va comentar que quan Els Trescadors posen tres botes per saber la dificultat de l’excursió, eren de tres botes i qualque cosa més… (una expressió que utilitzen Els Trescadors per dir que es tracta de tres botes i mitja).

I partírem passant per ses Basses de sa vaca, es Pla de ses Bitles, sa Penya Roja… fins arribar al refugi de s’Arenalet, on els guies havien decidit dinar. Aquí va ser on es van fer realitat tots els comentaris d’un grup d’al·lotes excursionistes que deien (en contra del que m’esperava) que ens banyaríem a la mar. I fora bromes i fora fred, a l’aigua ens tiràrem. Algunes d’elles no portaven banyadors, així que, imaginau-vos com ho feren…

Després de refrescar-nos i haver dinat, ens posarem en marxa. Els meus ulls no donaven crèdit a veure aquelles platges tan meravelloses passant per la platja de sa font Celada fins arribar a la torre de Matzoc, on també ens vam aturar i vaig tenir el plaer de pujar. Aquesta era diferent de la torre de sa Talaia Moreia ja que l’arquitectura de la torre d’Albarca era més moderna.

Seguirem caminant per finalitzar l’excursió, passant per es Matzoc, cala Dentol i cala Estreta, i d’aquí agafàrem el camí  de sa Duaia, on uns metres més amunt ens esperava l’autocar per tornar cap al poble de Sant Llorenç i així finalitzar aquesta exitosa excursió.

En definitiva, recoman aquesta excursió  a tothom que vulgui passar un dia agradós amb un grup d’excursionistes com son Els Trescadors de Sant Llorenç, que et fan sentir com un membre més del grup. I per concluir, vull felicitar als organitzadors i als guies per aquesta agradable excursió.

Malen Pascual.

elstrescadors.blogspot.com

5 comentaris a “Cap Ferrutx

  1. I tots que mos demanavem a on s’havia ficat sa libèl•lula aquests darrers mesos…. I resulta que els trescadors l’han fotografiada volant per Aubarca…. Ai, libèl•lula, si tresques aquests camins i paisatges, i disfrutes de l’harmonia de la Mallorca natural, normal que no compareguis per card.cat

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Alabat sia Déu! Gràcies a la crònica dels Trescadors veig que la libèl·lula encara és viva.
    I també el pare Bernat, que supòs que no fa gaire comentaris a Card.cat perquè medita sobre els resultats de les eleccions a Catalunya…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Amic Josep, jo som amic de causes perdudes i d’ànimes en pena que vaguen pel nostre món. Amb aquesta base vital, bé podria haver assessorat al president Mas, però necessitats disciplinàries d’instrucció i memorístiques, i sobretot necessitats anímiques i morals m’han fet compartir estones de reclusió, meditació i reflexió amb esperits errants indissolubles de la meva identitat. Gràcies per la benvinguda.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Com jo coment, a Flor de Card, pertida de cavall, i arriba de ase, an lloc de afejir futurs Premis Nobels, no se per quins motius, anam reteiant com es Govern; En fi, esper que nomes sia un bache actual.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada