Sonet

CORRUPCIÓ

Parlar de política i corrupció
és el nostre pa rostit de cada dia:
els diaris obrin sempre amb la notícia
que han trobat un altre cas de brutor.

I si tots han de vetlar l’estenedor
-perquè està molt estesa la cobdícia-,
hem de dir, en honor de la justícia,
que el primer és el partit conservador,

que any rere any ha estat omplint la caixa
amb diner que no era transparent.
Posaran a la Justícia una mordassa?

Està la democràcia de rebaixa?
No ho sé dir, però crec que és evident
que la decència sí que va ala baixa.

4 comentaris a “Sonet

  1. Qui hagués pogut dir, que d’una cosa tan tèrbola, se’n pogués fer un sonet que sonés tan bé.

    Enhorabona a n’en Pep Cortés.

    Dir que cada cop va més a la baixa la decència popular. Sembla mentida que cada dia podem trobar un nou cas per delatar. Però és així, i quan no és un no és l’altre. I ens hauríem de plantejar fins a quin punt pot arribar, o si hauríem de començar a acabar amb el problema d’arrel.

    La corrupció és un cercla molt més viciós del que podem pensar. Cas rere cas, només fa que minvar la democràcia popular. I que aquells que alguna vegada han cregut en ella, la deixin de respectar. És un problema molt més perillós del que ens agradaria creure, ja que el descrèdit general, provoca rebuig en vers a tot sistema participatiu, i crec que no som conscients de fins a quin punt ens pot arribar a destorçar deixar de creure amb la veu del poble.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Malauradamemt un sonet no dóna marge suficient per reflectir la indignació actual. Fins que no acabi la partitocràcia del sistema electoral i polític espanyol, que faculta, per exemple, l’expulsió (sense cap tipus de defensa real) de membres d’un partit per mantenir la coherència històrica i cultural que fins a un moment havia mantingut el propi partit (cas den Pastor), mentre que per altra banda es financia la defensa de militants i exmilitants que acumulen opaques fortunes que xoquen contra la llògica econòmica (cas Bárcenas, entre moooooolts d’altrees)… Sa libèl•lula se baixa des carro… (almenys en tema de defensa ideològica macropolítica; en tema ‘vot’ fa bastants anys que som fidel a un petit partit que actua en contra d’aquest repartiment parlamentari partitorial i que, fins ara, mai m’ha defraudat… Tampoc mai ha obtingut represantació parlamentària…)

    El despreci a la justicia per part de la classe política, a què fa referncia el sonet, ja és evident desde fa massa anys. En aquest sentit, els diaris resumien aquests dies que els Consells de Ministres encapçalats per Aznar, Zapatero i Rajoy han concedit un total de 226 indults sobre sentències fermes en matèria de corrupció, 25 en prevaricació, 107 en malversació, 16 en suborns (a més, hi podríem sumar els tractes de favor que reben els imputats polítics a través de pactes amb la fiscalia abans de tenir sentència, com ha passat aquests darrers dies després de 20 anys de judici).

    En canvi, sí que és una novetat el gran despreci a la vida que suposa l’indult que el Consell de Ministres, encapçalat per M.Rajoy a proposta del ministre de Justícia (?!?!) A.Ruiz-Gallardón, ha concedit a Ramon  Jorge Ríos Salgado, despulla de la raça humana, condemnat per la Justícia a 13 anys de presó per matar a una persona quan ell anava en direcció contrària per autopista  cercant un accident que posàs fi a la seva fastigosa vida. Ara li venen ses ganes de viure i,  esgotats el recursos,  demana l’indult però amb informes judicials i fiscals contraris a la concessió de la mesura de gràcia; malgrat aquests obstacles,  les amistats comunes entre l’homicida i el ministre Gallardon (còmplice d’aquesta fugida de la justíca, que no de la Justícia) han permès al primer sortir de la presó després de cumplir només deu mesets de pena. Se n’haurà sortit amb un parell de mils d’euros…  El document de la vergonya, aquí… http://www.boe.es/boe/dias/2013/01/05/pdfs/BOE-A-2013-165.pdf

    Destacar també que, com sempre,  mentres que als jutges se’ls hi ha exigit un procés ple de garanties (així com toca) que ha durat deu anys per ficar a la presó a aquesta basura humana, als polítics els hi han estat suficients dos paràgrafs de poc més de setze línees sense cap tipus d’argumentació, ni plantajaments jurídics ni morals, ni conclusió de cap tipus. Molta templança ha de tenir la família de la víctima… Jo crec que no en tendria…

    PD: supòs que el sonet feia referència a la corrupció entesa com a iŀlegalitat, però és que és indignant els nivells de corrupció que podem arribar a veure sense vulnerar cap mormativa ni una, com és el del cas que acab d’exposar entre altres supòsits que indignen a qualsevol persona amb un mínim d’actitud crítica.

    PD2:aquest comentari també es podria publicar perfectament en el darrer article d’humor, també den Josep Cortès,  de card.cat  que enmarca la iŀlustració de na Mafalda.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Bon Jesús Déu meu, Cristo nostre Senyor!!! No basten 100 parenostres, ni 50 avemaries per aquesta guarda de “sinverguenses”!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  4. Cristo en pèl, taronges nàvels !!!
    ni cent parenostres, ni cinquanta avemaries…ni tota sa lletania del Rosari
    Si no torna en Robespierre, amb sa guillotina ben esmolada…res hi ha que fer, haurem de seguir bevent oli…de ricino, si no volem anar restrets.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada