Tot i que l’àmbit de Card.cat és municipal i qualque vegada illenc, aquesta vegada m’he permès la llicència de fer una petita excepció.

Aquest passat diumenge mentre esperava per partir, vaig sentir la fatal noticia “Mor Constantino Romero als 65 anys”.

Per a mi Constantino era qualcú més que un simple presentador.

La seva grandiosa veu em feia seguir setmana rera setmana “El tiempo es oro”, cosa estranya ja que jo llavors just tenia 9 anys i a aquesta edat solen interessar altres coses.

Sense saber-ho vaig continuar escoltant-lo a “Terminator” (Sayonara baby), La guerra de les galàxies (Luke, jo soc el teu pare) i doblant també a altres actors de la magnitud de Clint Eastwood, Roger Moore, James Earl Jones, Sean Connery, Donald Sutherland, James Coburn…

Cal recordar també que fou el locutor de les Olimpíades de Barcelona 1992.

Al cap d’uns anys va tornar a comparèixer a les pantalles de televisió, amb diversos programes de més o menys èxit i continuà també la seva activitat a obres teatrals.

Aquest passat desembre, em sorprengué la seva decisió de deixar la professió, ja que la seva veu tenia corda per estona, però no li vaig donar més importància, “potser se’n refarà i tornara” vaig pensar.

Però no fou així, el seu comiat era definitiu.

Tot seguit podeu veure’l i escoltar la seva veu recitant un text de Leonard Cohen. Us posarà la pell de gallina.

Ara, per acabar amb una rialla us deix la imatge d’aquest acudit que he vist avui per les xarxes socials. Descansa en Pau Constantino Romero, gràcies per tot.