LSG. Sant Joan

Un dels passatges de “Flor de card” es situa a l’entorn del foguerons dels dissabte de Sant Joan i de la festa posterior.
Assenyala Salvador Galmés: “Les nines, de bracet, formant filera de banda a banda de carrer, anaven i venien dins l’espai d’un centenar de passes, cantant alegrement:
Sant Joan pelós                                      
va vestit de seda.                                    
Amb una candela
agenoiem-nos
Flor de Card és una novel·la però parla de fogueres i de Sant Joan “pelós” i també “pelut”

Vegem una part del text:
La flamarada es desplegava en llengües movibles, tèrboles de fum, com un immens magranó mostii de pètals revincladissos. Les ombres dels circumstants projectades a les parets i en el pla del carrer, se movien darrera ells en dansa de bubotes.
– D’on deu venir això de fer foguerons, tia Bet?
-Re-capso! Jo no ho sé: però és una cosa ben re-de-veia. Com jo era al·lota sentia contar a sa padrina -al cel sia ella i tots los difunts!- que sempre n’havia vist en venir s’estivada i a sa primavera de s’hivern. Lo que llavò, an es parèixer, en feien més que ara, perquè cada carrer tenia es seu, i se provaven a veure qui en faria més gros.

Altres curiositats a destacar:
La comparança metafòrica del foc amb un magranó (magrana petita que no s’ha desenvolupat)
També la minuciosa descripció que fa del vestit, dels instruments i cançons que el Sant i els dos dimonis ballaven

Elements de reflexió:
Com es conformen, evolucionen i transformen les tradicions?

Sant Joan pelut
Sant Joan pelat!
Feis sortir ses eines
de s’enamorat!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada