Relats. Capítol XIV

Avui parlarem des jocs des meu temps, benjamí, infantil i juvenil. Com tot se feia en es carrer o en es camp, sa varietat de jocs, era infinita, arribava fins on sa teva imaginació donava, no com ara que dues maquinetes i lo que es consum decideix; S’escola des poble, per desgràcia no era massa exigent, tot consistia a aprendre ses coses de memòria. Llavors empràvem dos llibres en tota sa nostra estància a s’escola, es Grado Superior, i es Grado Segon. Es segon era pes principiants o per es més retrassats, i es Superior era pes més avançats. Bé, a lo nostre, es jocs; Es primers jocs eren de cèrcol, es cèrcol era una junta d’una bota de vi, una llanta de bicicleta, o qualsevol cèrcol de llauna, es joc consistia, en fer córrer es cèrcol amb so call de sa ma, quan ja ho dominaves bé, es més valents feien carreres. Sa roda era com una creu, amb una roda a baix, i se part de dalt de sa roda, es palo , el te recolzaves a s’espatlla, tota sa joguina era de fusta, i ni havia que davant ja duien com una corsa protectora. Sempre hi ha hagut classes.

Uns quants, mos agradava cercar nius, no se pot perdonar sa quantitat de ocellets que matarem ( encara m’agrada si trob un niu, mirar de d’endevinar si me’n record de quina classe és, i quasi tots encara ho se)  Es nius són d’abril fins a principi de juliol. A les dotze sorties d’escola, anaves a ca teva a deixar es llibres, i corrensos a cercar nius, a la una havies de ser a ca teva per dinar, però quan agafaves un trull d’aquests, hi anaves matí i capvespre, o sia: ca teva, escola foravila. No hi ha cap ocell que faci es niu igual, lo mateix que ses persones tots el fan diferent, ses persones per diferència social, i es ocells per diferencia de raça. Es ous també són tots diferents, alguns similars, però diferents. Per exemple, una merla, sol fer de quatre a cinc ous, d’un color verdós, i fa es niu o en es tombant d’un arbre amb moltes fulles o dins una mata. Es rossinyol, fa es ous de color verd fort oliva, amb un punt ben negre,i es niu el fa màxim, a uns tres o quatre pams de terra. Es gorrió, fa es ous blancs amb puntets negres, d’aquest color són des que més n’hi ha, no iguals, però molt semblants, aquests com que s’adapten a tot, també fan es niu per tot, tant  dins un forat de paret, com de teula, com damunt un arbre en es cap de amunt. Es que fan es niu en terra, sól·lera, cucullada, guàtlera … es ous solen ser blancs amb piquets color rosa terròs, i com deia, fan es niu en terra, per això de cada dia n’hi ha menys, perquè abans, llaurant amb sa bístia, veies es nius, i t’aturaves, i clavaves un bastó devora i l’enredoltaves, ara amb sos tractors, com que no veus es nius, els llaures, a part de sa sagina, que ara està tan protegida, i es nius de en terra sempre les arriben. Com a curiositat, es mussols ponen dins qualsevol forat d’arbre que trobin, sense fer niu, i fan es ous ben redons i ben blancs. Així podríem omplir un llibre només parlant des nius des ocells, i com que hem de parlar de jocs, ho deixarem així.

 

Deixa un comentari