Aquest pic sí que acabaré amb els jocs. En un d’ells, a temporades, com ja explic en els jocs femenins, jugàvem a metges (jocs molt innocents), però a partir dels deu o dotze anys, quan començava a haver-hi pèl, aquest joc ja s’acabava, i no només s’acabava sinó que ja no en tornàvem parlar pus mai, encara que festejàssim: aquest joc, almanco entre homes i dones, era tabú. Continua
Avui parlarem des jocs des meu temps, benjamí, infantil i juvenil. Com tot se feia en es carrer o en es camp, sa varietat de jocs, era infinita, arribava fins on sa teva imaginació donava, no com ara que dues maquinetes i lo que es consum decideix; S’escola des poble, per desgràcia no era massa exigent, tot consistia a aprendre ses coses de memòria. Continua
Jugar a tirar pedres, una activitat encara viva
Recordo quan era nin, que anàvem per fora vila amb els amics, i a vegades jugàvem amb les plantes. Eren jocs que havíem après dels nostres pares o padrins… era molt divertit.
Ara, fent un poc de memòria, us en contaré un parell, que segur que molts lectors de card.cat hi hauran jugat Continua
