Cronica informal (amb els vídeos del ple)

Text: Josep Cortès
Imatges: Xerafí Lliteres

Tenim un problema: ara que hem invertit uns dobbers en la compra d’una càmera de vídeo, resulta que la qualitat del so no es correspon gaire amb la de la imatge. Això té dues solucions: comprar un micro més potent o pregar als nostres il·lustres cappares que procurin no xiu-xiuejar mentres els altres parlen, una pregària que podríem fer extensiva tant als membres del govern, com als de l’oposició, com als funcionaris que donen fe de la veracitat de les deliberacions. En una paraula,  que en lloc d’escoltar n’hi ha que es dediquen a fer comentaris en veu baixa quan no tenen la paraula.
-I quina solució de ses dues creus que haureu de prendre?
-Comprar un micro.
-Ja m’ho pareixia a mi…

El primer punt de la sessió extraordinària del darrer de juliol era l’aprovació dels estatuts del Consorci Local entre Manacor, Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Santa Margalida, destinat a la gestió dels serveis de recollida de fems, escoletes… i altres que no especificaren. Na Manuela va demanar què costaria, a la qual cosa el batle li va respondre que no gaire, ja que no tendria personal propi sinó que s’empraria el que ja disposen els propis ajuntaments. Na Manuela va argumentar que tenien un document sobre modificació de crèdit per un import de 22.500 euros i en Mateu va contestar que es tractava d’una provisió de fons per si de cas acordaven crear una empresa específica per al Consorci (que encara no estava decidit) i calia comprar-ne accions. Després de discutir una estona en veu de cada vegada més alta (aquí no necessitàrem més micros) el batle va dir que la decisió de crear un consorci no era un capritx, sinó que responia a dos objectius: el primer, que la nova Llei de Règim Local que el Gobierno està tramitant pot esser negativa per ajuntaments com el nostre, perquè els serveis més propers al ciutadà haurien d’esser gestionats per les administracions també més properes; el segon, la recuperació de l’IVA.
-I com va acabar?
-Aprovat per set vots a favor, quatre en contra i una abstenció.
-O en Toni Aguilar no va votar amb so PP?
-No, només en es darrer punt, però va esser es PP es que es va afegir a lo que deia en Toni, no a s’inrevés.

En el segon punt parlaren de canviar el sistema de cobrament per ocupació de la via pública. Resulta que fins ara cobraven per trimestres i a partir d’ara ho faran per mesos. Dividiran els cascs urbans en tres trams, en funció de la situació dels comerços i faran dos preus, un de maig a octubre, que serà més car, i l’altre dels mesos d’hivern.
-I què pagaran?
-No ho sé, perquè es foteren un embull tan gros a s’hora de multiplicar que no haurien passat sa prova de sa “calculadora humana” de “Saber y ganar”.
-Se n’hauran de comprar una, de calculadora.
-O aprendre a manejar sa d’es mòbil d’empresa, que tots en tenen.

El tercer punt tractava de la rebaixa de l’IBI i també va provocar discussió. Pareix esser que encara que acordin rebaixar el percentatge que s’aplica a la valoració cadastral  no tendrà efecte fins que el Govern central ho acordi, cosa que no se sap quan ho farà.
-I suposa molt?
-Dues centèssimes: d’es 0’57% an es 0’55%
-Jesús, sols no ho paga!
-Es batle va dir que més que s’import lo important és sa tendència i que l’any que ve fan comptes tornar-lo rebaixar. Així i tot a s’Ajuntament li suposen devers 100.000 euros.

El punt quatre deia: “Modificació de crèdit 4/2013 per crèdit extraordinari finançat amb baixa”.
-I això què vol dir?
-No ho sé, però parlaren des 22.500 euros des punt 1 i de 14.000 més per iniciar un expedient de cara a una possible compra des talaiot de S’Illot.
-O l’han de comprar?
-Es batle va dir que ja que no hi podien construir res, es propietaris tenien dret a exigir-ho.

En el darrer punt proposaren que les cases particulars poguessin tenir un màxim de tres cans i això també va esser motiu de polèmica. N’Aguilar va dir que no el preocupava el nombre de cans que tenguessin, sinó la manera com els tenien, opinió que va compartir na Manuela. En Joan Santandreu va dir que una casa en va arribar a tenir catorze i na Catalina Ferrer es va preocupar dels moixos, que de moment no estan qüestionats.
-Quantes cases té es poble?
-Un milenar.
-Si totes tenguessin tres cans, idò, serien devers 3.000…
-Poc més o manco.
-I ho troben poc? Per ses festes, quan amollassin coets, seria festa grossa!
-Sí. I parlant de festes, molts d’anys!

Un comentari a “Cronica informal (amb els vídeos del ple)

  1. I nosaltres paguem un dineral a aquesta gent que no sap no contesta, a mi em pregunten el que em costen les coses i mira que ho sé, clar ells no deixen anar ni un cèntim de la seva butxaca i tot els sembla poc. a més dels sous que cobren bé podien informar millor en els plens o almenys amb més educació perquè sembla una tertúlia de col · legials.
    El de pagar mensualment bé, a veure si s’adonen que els comerços estan patint una crisi real i el que haurien de fer és pensar en promocionar els establiments del municipi i deixar-se de tant cobrament que de cada vegada ho vam passar pitjor.
    Bona feina Card. cat

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari