LSG – Pensaments

No sempre resulta fàcil contemplar, dominar i dirigir els propis pensaments. Entraria dins el camp de les possibilitats, idò, el fet que Salvador Galmés, malgrat tota la feina feta, tant el els camp de la narrativa com en el del lul·lisme i les traduccions, no acabàs d’estar gojós del seu viure, de la interpretació que en feia del seu viure.

Ben mirat, bona part de les seves narracions van amarades de pessimisme, fins t tot abans de l’arribada dels dos fets, que tal vegada pogueren, també, influir en el seu desencís: els guanyadors de la Guerra Civil -segons Massot i Muntaner, “Mossèn Salvador Galmés i mossèn Antoni Pons escolliren un digne silenci que no els alliberà de la persecució”- i la seva decadència física, que li fa deixar el càrrec d’Administrador-Habilitat.
En una carta a Jordi Rubió de desembre de 1943, quan tenia 67 anys i tres anys abans de retirar-se a Sant Llorenç, diu:
El meu cap no fila ni debana, la meva vista s’esmussa a cada paraula i la meva mà es renega a obeir-me…Tenc paràlisi en els nevis motors d’ambós ulls, el dret sempre cluc, l’altre badat amb una lliga d’esparadrap que em permet una mica de visió defectuosa i molt delicada…Com veis, estic reduït a una inactivitat total, sord, cec i gairebé immòvil

En la mateixa línia que la carta al Pare Ginard, s’ha de situar una carta al seu amic Guillem Colom de 1944:
Ací, amic Guillem, estic fet una ruïna en descomposició. El bellugueig del món exterior i la feblesa de les cames no minven gens, més tost augmenten molt a poc a poc, a mil·lèsimes, però augmenten i me tenen gairebé reduït a kla immobilitat. Lloat ne sia Déu!. Pel demés, estic com a descentrat i fora del meu ambient, amb plena consciència d’esser un fracassat en tots els ordes en què he aplicada la meva activitat. També Déu ne sia beneït!

Dades de:
Rosselló Bover, P. (1988).- L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951). Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Galmés i Sanxo, S. (2001).- Articles, pròlegs i altres treballs. Epistolari. Obres completes/4. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

2 comentaris a “LSG – Pensaments

  1. A més de tot això has d’afegir-hi que la seva narrativa se situa dins del Modernisme, concretament a la branca del ruralisme, que sempre situava les novel.les en un ambient rural sempre asfixiant i aspre, d’aquí el mateix to pessimista d’obres igualment ruralistes com ara Solitud, Vida i mort de Jordi Fraginals, Josafat…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • La teva aportació em suggereix una altra idea. Gràcies. Si “som que que fem” , el fet d’escriure coses des d’un vessant rural i trist… ¿pot influir en l’ésser de qui escriu?

      VN:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari