Així els meus fills no comencen

Corrien temps d’eleccions allà per l’any 2011 i el PP presentava al seu programa electoral a on es vantava de “construir las autopistas de la educación”.

Just repassant el primer punt de l’apartat d’educació, ja es pot veure que s’han dedicar a fet tot el contrari del que prometien “Una educación fruto del consenso: Acuerdo educativo en les Illes Balears” en el que tot seguit s’expressava la voluntat d’arribar a un acord amb la resta de forces polítiques per a la realització d’un model educatiu que es pogués perpetuar en el temps i no haver-lo de canviar cada quatre anys “Llevaremos a cabo un modelo de funcionamiento consensuado que no implique modificaciones estructurales con la alternancia política“.

Passat el temps s’ha feta evident la poca predisposició del Partido Popular a consensuar cap de les propostes d’educació que han realitzat durant aquests dos anys, tenint continus enfrontaments tant amb els docents (mestres i professors), com amb les associacions de pares i mares.

Aquesta situació ha arribat avui fins a límits realment esperpèntics quan, no només ha tengut la negativa de tota la comunitat educativa i tots els partits de l’oposició i de regidors i regidores del seu propi partit, sinó que fins i tot el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha suspès cautelarment l’aplicació del decret de Tractament integral de llengües (TIL).

Però la cosa no ha acabat aquí i tot just tres hores després de la suspensió per part dels jutges del decret, el Partido Popular ha aprovat un altre decret per ignorar d’aquesta forma la suspensió cautelar del TSJIB, fet que deixa la imatge de la democràcia molt mal ferida a les nostre Illes.

En aquesta situació, em vull sumar a la convocatòria de vaga indefinida que faran els docents al principi d’aquest curs i no duré els meus fills a l’escola fins que el govern torni enrere en les seves passes i faci cas tant dels mestres i professors, com de les families i els partits de l’oposició per tal de consensuar un model educatiu nou, o en el seu defecte seguir amb el model que s’havia portat a terme fins ara.

 

Serafí Lliteres Maçanet
Pare

6 comentaris a “Així els meus fills no comencen

  1. I després xerren de consens, democràcia… Si fan el que volen!!!

    Gràcies Serafí per entendre el sentit d’una vaga indefinida que no tenim més remei que fer davant d’aquests atropells. Fer vaga, i menys indefinida, no és gratar-se la panxa com alguns pensen i és ben difícil d’afrontar (sobretot en el temps que corren) i per això necessitam el suport dels pares ja que aquests fets ens afecten a tots (docents, pares i alumnes).

    Ja fa temps vaig fer un article sobre les mancances de la Justícia (http://card.cat/2013/07/09/justicia-igual-per-a-tots-2/), però es veu que em vaig quedar curt. Hauria d’haver afegit que quan a un Govern li convé, se pot inventar un Decret Llei per botar-se “a la torera” el que pugui dir un Tribunal. Aquesta és el curiós sistema democràtic que tenim.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +9 (de 9 vots)
    • Gràcies a voltros. Com bé dius fer una vaga indefinida a qui menys li convé és al qui la fa.
      Per desgràcia, avui en dia hi ha molta gent que valora poc o gens la tasca dels mestres.
      Per posar un dels exemples més clars: La majoria de la gent no pagaria més de 7 o 8 € per una hora de repàs, però en canvi en paguen 15 per la d’un picapedrer i entre 30 i 60 per la d’un mecànic.
      El món a l’inrevés :/

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +10 (de 10 vots)
  2. El meu fill encara és petit i no m’ha arribat a l’edat d’escolarització, però si hagués estat el cas de ben segur que tampoc hagués començat. Així NO!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari