BRAVURA és una obra de teatre físic, sense text, interpretada i dirigida per la companyia MOVIMENTS (formada per la llorencina Rosa Forteza Nicolau Blau i Alejandro Navarro) que podreu veure a l’Auditori Sa Màniga cada divendres a les 21’00 hores del 18 de juny al 10 de setembre. Ja que compartirem un estiu cultural amb ells hem decidit atracar-nos-hi i que ens contin en primera persona com afronten aquesta aventura. Continua
Ara que a poc a poc la pandèmia ens permet anar obrint espais culturals i aforaments, pot ser un bon moment per conèixer de prop el nou treball d’un dels conjunts més populars del pop-rock illenc, els serverins Anegats. I qui millor que en Josep Joan, guitarrista del grup i amb una relació més que curiosa amb el poble de Sant Llorenç, com ell mateix s’encarregarà de descobrir-nos, per informar-nos-en: Continua
El municipi de Sant Llorenç des Cardassar s’ha aventurat en un projecte ambiciós i de futur, l’Agenda 2030. Aquí en teniu el vídeo promocional interpretat per diverses persones del poble (impossible no conèixer-ne algun!): Continua
Continuam amb la nostra llista de mots perduts. Avui toca llongo, un mot ja bastant en desús. En coneixeu el significat? L’heu sentida? La usau o coneixeu algú que la usi? Continua
Sí, el llatí és una llengua morta, però no per això l’he posada aquí, a la secció de mots perduts. De fet el mot en si (llatí) encara s’usa en alguns contextos i sobretot a l’escola per parlar de les llengües romàniques o en l’assignatura que es dona a Secundària anomenada precisament així.
No, si l’he inclòs al llistat de mots perduts o en perill d’extinció és perquè de cada cop més s’usa manco en segons quines expressions molt determinades, les quals per cert tenen la seva gràcia. Les que record que deim i ara el jovent usa bastant poc són: Continua
Sempre és un gust presentar llorencins i llorencines que estan triomfat en el món laboral, cadascú en la seva especialitat. He de reconèixer que desconeixia l’èxit de l’entrevistat d’avui, Xavier Idevik, però una ullada per la premsa me’l va fer descobrir (concretament a un article del diari Ultima Hora). Per això ens hem posat en contacte amb ell per fer-li quatre preguntes i que ens digui com treballa a l’empresa especialista en comerç online DonDominio, com a director de màrqueting. Continua
Sí, ho heu sentit bé, ja és un mot perdut, almanco entre les noves generacions. Com a pare dia sí, dia també lluit perquè les meves nines el diguin (amb escassa fortuna, tot sigui dit; ben igual amb “conilló amagar”) i pel que he vist la resta de nins i nines fan ben igual. I és que no hi ha aniversari (o cumple, que en aquest ritme fins i tot aquest mot perdrem) que els infants no mengin xuxes(castellanisme flagant) i ja no són llépols, ara són golafres (paraula d’ús més general). Continua
I se veia venir. Algú posava en dubte que Salut ara no faria vacunar als que ja tenen una dosi d’Astrazeneca amb una segona dosi d’una altra marca (Pfizer en aquest cas)? Des de Card.cat ja ho havíem avançat perquè ja es veia que tot anava d’interessos comercials i d’enfrontaments i malentesos amb la marca anglesa, per molt que ara ho vulguin difressar amb un estudi teòricament “científic” (paupèrrim per cert) de la Universitat Carlos III. Continua
Paraula`, segons el diccionari Alcover-Moll, pròpia de la zona de Manacor però que ja se sent ben poc. Si algun lector encara l’utilitza estaria bé que ens ho féssiu saber.a través dels comentaris o el Facebook. Continua
Un de les poques flastomies (si és que se pot dir així) que el meu conco Joan, capellà, es permetia dir-me, sempre amb gràcia i humor, era llosco. M’ho devia dir cada pic que d’infantó feia o deia alguna barbaritat, que era sovint, no ens enganyem. Curiosament no m’ho deia en el sentit original de “curt de vista” (com posa el diccionari) sinó més en el sentit figurat de “curt de gambals” o “curt d’eneteniment”. Continua
El popular locutor de la Ser s’ha pogut recuperar del Covid i ja torna fer en directe el seu programa de ràdio La Ventana. El seu testimoni de com ha passat la malaltia posa realment la pell de gallina i hauria de fer reflexionar als negacionistes o gent “que passa de tot”. A vegades, senzillament escoltant i tenint un poc d’empatia, podem aprendre moltes coses. Continua
És un d’aquests mots en retrocés (però no desaparegut del tot) que és tan interessant pel que encara ho diu (molts en desconeixen el curiós origen) com pel que ja no l’usa i té curiositat de conèixer-lo.
“Ves-te’n a Liorna” és una expressió molt mallorquina que “es diu per enviar a mal viatge” a algú. Ara sentim més a dir l’expressió més grossera “ves-te’n a la merda”, o la més fina “ves-te’n a florir”, o la més divertida “ves-te’n a porgar fum”. Però d’on ve aquesta expressió de Liorna? Per què anomenam aquest port de la ciutat de la Toscana (Itàlia) anomenat Liorno? Continua
“El gozo en un pozo” que diuen en castellà. O “quedar-se ben fotut” que deim per aquí. I és que així em vaig sentir quan la setmana passada, després de córrer un poc (el jusat i necessari per entrar en calor, tampoc vos penseu) vaig anar tot content a fer el primer capfico de l’any. I és que me vaig trobar la mar lila, no precisament de plàstics (un altre nou perill marítim) sinó que de grumers (o medeuses, que també deim). Continua
Personalment solc utilitzar més l’expressió “nyifes” (i com ja va assenyalar Guillem Pont en una altra entrada bona part del poble també), però m’han fet arribar un sinònim també propi de Mallorca i que segurament també es digués (i potser algú encara diu) al poble: jutipiris (en el mateix sentit que nyifes). Continua
Ho reconec. Entre una cosa i una altra fa temps que no m’emitocon, i ja toca. Per això avui duim una tracalada de temes que només els estómacs més golafres (aquells avesats a anar sovint al Cruze, ses Torres… i similars) seran capaços d’aguantar. I és que després de tantes setmanes n’hi ha de menjar… Que si Love Island, el poder judicial, la Superlliga… i no ens oblidem dels plats locals, elaborats aquí, al nostre poble: un ple fantasma, la falta d’un gran parc infantil, el PP s’enfada amb els borsins que obre l’Ajuntament… Preparats per tanta menjua? Continua
Si fa unes setmanes estàvem “astrazenecats” ara encara hi estam un poc més. És molt difícil entendre per a la població per què d’Astrazeneca per uns possibles casos de trombosi se suspengui la vacunació i, en canvi, de la Janssen, amb similar diagnòstic segons l’EMA (Agència Europea del Medicament), no. Continua
Alguns diran que són mitges festes; d’altres que això és voler i no poder… però jo preferesc veure el tassó d’aigua mig ple i pensar que respecte a l’any passat s’ha donat una passa envant i que l’any que ve, amb un poc de sort, ja podrem donar la passa que ens falta. Aquí teniu el programa (especial) de les festes de Son Carrió d’aquest any: Continua
Si bé és un mot que vol dir moltes més coses curioses, jo sobretot el volia posar referit a la pagesia en el sentit d’ “interstici o tros de solc que el llaurador ha deixat sense omplir”. No sé si encara es diu gaire entre la gent més major que treballa al camp (m’ho podríeu dir a través dels comentaris o a les xarxes socials), però els més joves (que estam bastant més desconnectats de les feines de foravila que fa un temps) no la tenim ja com a mot en ús. Continua
Com cada any en el marc del dia del llibre, Sant Jordi, farem una lectura pública d’una obra de Salvador Galmés. L’acte serà a les 20 hores a l’Espai 36 i l’obra elegida enguany és Flor de Card, però en versió teatral de Joan Gomila. Entre tots els voluntaris lectors llegirem l’obra repartint-nos els diversos personatges que hi intervenen. Continua