Acabades la meva llista de mots perduts començats per C, seguim amb els que s’inicien amb D, que també n’hi ha, i molts. Avui comencem amb el mot “denou”, i no, no em referesc precisament al número, sinó que a un “accident inesperat i desgraciat”. Bastant usat encara entre la gent major (quan de pics no he sentit dir a la carrera “què ha tengut cap denou?”), però no tant ja entre el jovent que l’ha substituït per paraules més generals com “desgràcia”. Continua
De ver només l’he sentida de rampellada a la meva joventut, quan me deien o sentia a dir “ets un missèr de cocou”, expressió ja poc usada. I se veu que pot tenir altres accepcions: Continua
Com a pare puc donar fe que aquest mot s’ha perdut entre els infants a l’hora de jugar al clàssic joc d’amagar-se i trobar. I no ha estat precisament substituït per cap mot més general, sinó que pel castellà escondite, que me fa mal a les orelles just de sentir-lo, tant graciós com és la nostra forma genuïna. Les meves pròpies filles he de reconèixer que el diuen, per molt que jo els hi corregeixi contínuament. I és que la força del carrer guanya…
Potser seria una bona idea, a part de treballar-ho des de casa, seria reforçar-ho a l’escola (és una proposta…). Aquí teniu la fitxa del joc, que ens deixa alguna sorpresa (no sabia que existissin tantes variants!): Continua
Tornam amb un plat estiuenc, lleuger i bo de dur, apte per l’època en què ens trobam. El retorn des Futre, l’atípica festa de Sant Joan, la polèmica de l’arena de la platja de Cala Nau o s’Estació, són alguns dels plats que podrem degustar. Continua
Un mot que encara sent dir als meus pares és “cascarrulla”, però dins la societat ha perdut bastant el seu ús. Aquí teniu la fitxa descriptiva: Continua
Molts pensareu que me falta un bull posant aquest mot, que de cul tots en tenim de fa temps (més gros o més petit) i culejam des que som persones. I així és, però a Mallorca aquesta paraula té (o almanco ha tengut) significats més particulars i curiosos, alguns dels quals ara ja no se senten gaire: Continua
No faig comptes prendre la secció al bo d’en Guillem Pont, ni tan sols compartir-la, però si m’ho permeteu faré una petita contribució a la seva secció sobre l’entorn. I és que precisament l’altre dia vaig anar a fer les herbes (suc) que cada any preparam la família per tenir el rebost ben ple per beure’n tot l’any (i regalar-ne per Nadal i Sant Antoni). I com que això de fer herbes és una tradició ben mallorquina antiga i s’hi posen productes de l’entorn del nostre camp (en el nostre cas més de trenta herbes autòctones, que se diu aviat!!!) he cregut idoni fer-li un espai a la secció. Continua
O això sembla a partir d’un anunci que ha posat el Govern balear. De totes maneres caldrà esperar que l’ajuntament llorencí en doni el sus encara ja que el cartell especifica que “des d’avui els ajuntaments que vulguin poden reobrir-lo amb condicions de seguretat” que s’hauran de seguir. Continua
L’expressió “anar cop-piu” (variant dialectal mallorquina de la més estàndard “anar cloc-piu”) és ver que encara se sent, però va perdent a poc a poc vigència per altres sinònims més generals com “decaigut”, “deprimit” o “desanimat” o, fins i tot, per castellanismes, com “estar de bajón”.
El que sí que ja no se sent (i jo també desconeixia) és el mot clopinsos, de la mateixa família, i que he trobat per casualitat mentre cercava informació sobre el mot cop-piu. Resulta que clopinsos ve a ser un sinònim antic “a la mallorquina” de “doblers, menuts o ferro”. Aquí teniu la fitxa completa dels dos mots: Continua
Avui publicam la segona entrevista que estam fent als gestors dels nostres centres culturals. Si fa uns dies era en Pere Santandreu, de sa Màniga, qui ens contava com afronten el futur després del covid, avui toca el torn a Rafela Riera, capdaventera de l’Espai 36. Continua
Una frase divertida i ben mallorquina que sempre m’ha agradat sentir sempre ha estat: “És ben hora de copar-li” (en el sentit de marxar). Si bé encara avui es pot sentir, també és ver que de cada pic se sent manco entre les noves generacions.
Significat: anar-se’n, posar-se en camí (Mall.)
Grafies documentades: «I com haguérem dinat, | ja li vàrem ‘ver copat | altre pic a passejar» (glosada pop. Mall.).
Etimologia: format damunt copa. Continua
Vos deixam l’enllaç del Diario de Mallorca `per si voleu repassar l’entrevista que li van fer a Miquel Àngel Tomàs, entrenador del Cardassar, artífex del recent ascens de l’equip a Tercera divisió balear. Continua
Mu mare encara ho diu: “vaig a grenar la carrera”. Però com que la gent de la meva edat ni els més joves ja ni grenam davant ca nostra (i just, just a dins) ni ens asseiem a la fresca (ens socialitzam més per xarxes socials i whatsapps des de la nostra habitació), és un mot que va en desús sobretot perquè ha perdut vitalitat. Abans era una part més de la casa, ara ja no la sentim nostra, ja és del carrer i com a tal esperam que ens la facin neta (i a pics fins i tot que ens hi posin cossiols si fa el cas). També és ver que el tipus d’empedrat que ens hi han posat i el trànsit continu que passa a segons quins indrets tampoc hi ha ajudat gaire. Continua
Si bé és un mot en moltes accepcions encara usat, en altres el jovent ja l’ha substituït per altres més moderns i generals, la qual cosa el converteix, almanco, en un verb en perill i desús, sobretot en l’apartat III: Continua
I seguim amb aquesta sèrie eufèmica de mots a la mallorquina, els quals ens demostren que l’eufemisme és una característica ben nostra
En aquest cas per evitar dir l’expressió gorssera “es collons” se n’empraven d’altre més “dissimulades”, com podien ser les quatre del títol: es coloms/es conills/es colontes/ es colomades. Actualment diria que no hi ha tants de miraments i almanco els més joves diuen directament “es colllons”, si no una cosa pitjor.
Si l’altre dia era el grup ecològic del Gob que feia públiques les seves sospites que el color de l’arena duita a Cala Nau es podria deure a un trasllat d’arena des d’un altre arenal, ahir el PP local va passar a l’acció i va interposar una denúncia per aquest presumpte trasllat il.legal d’arena. Continua
És curiós la de maneres eufèmiques que tenim els parlants mallorquins per referir-nos al cop violent d’una bufetada (i segurament me n’he deixades moltes més). Això pot donar una idea de la nostra manera de ser, almanco fa un temps: irònics, pagesos (molts fan referència a l’hortalissa o la fruita) i un poc hipòcrites (per molt que empréssim eufemismes, igual amb altres com pardal, cagondell, cagondena…, no deixàvem de dir-les, i molt).
De la llista que he posat, és ver, alguns encara es diuen, almanco al poble, d’altres ja no se senten tant i altres ja estan en perill d’extinció ( sardonaia i matalofada, diria jo). Aquí teniu l’accepció sinònima a “bofetada” que posa de cada un el diccionari Alcover Moll: Continua
Després d’un confinament forçós torna la secció més “seriosa” de la revista. Perquè després de tant de temps tancats ens fa ben falta “emoticar-nos”.
Començarem amb un plat calentet. Noltros, els llorencins, que mos la donam de cívics i poble de seny, resulta que a les primeres de canvi, just en el primer dia de desconfinament, ja va haver d’intervenir la Guàrdia Civil a la plaça per separar-nos un poc. Continua
I tots els derivats que se’n puguin fer… que en aquest cas són molts. I és que de l’arrel CAMBUIX, que curiosament prové de l’àrab kanbūx, el qual significa ‘vel que duien les dones’, dóna per molt.
Potser sigui una paraula no del tot perduda (almanco en algunes accepcions, en d’altres diria que sí) però sí que entre el jovent ja s’entreveu que es comença a abandonar per altres d’ús més general. Per això consideram oportú fer un recompte aquí d’alguns dels seus significats més interessants: Continua