Mots perduts: denou

Acabades la meva llista de mots perduts començats per C, seguim amb els que s’inicien amb D, que també n’hi ha, i molts. Avui comencem amb el mot “denou”, i no, no em referesc precisament al número, sinó que a   un “accident inesperat i desgraciat”. Bastant usat encara entre la gent major (quan de pics no he sentit dir a la carrera “què ha tengut cap denou?”), però no tant ja entre el jovent que l’ha substituït per paraules més generals com “desgràcia”.    Continua

Mots perduts: conió amagar

Com a pare puc donar fe que aquest mot s’ha perdut entre els infants a l’hora de jugar al clàssic joc d’amagar-se i trobar. I no ha estat precisament substituït per cap mot més general, sinó que pel castellà escondite, que me fa mal a les orelles just de sentir-lo, tant graciós com és la nostra forma genuïna. Les meves pròpies filles he de reconèixer que el diuen, per molt que jo els hi corregeixi contínuament. I és que la força del carrer guanya…

Potser seria una bona idea, a part de treballar-ho des de casa, seria reforçar-ho a l’escola (és una proposta…). Aquí teniu la fitxa del joc, que ens deixa alguna sorpresa (no sabia que existissin tantes variants!): Continua

Entorn: herbes casolanes

No faig comptes prendre la secció al bo d’en Guillem Pont, ni tan sols compartir-la, però si m’ho permeteu faré una petita contribució a la seva secció sobre l’entorn. I és que precisament l’altre dia vaig anar a fer les herbes (suc) que cada any preparam la família per tenir el rebost ben ple per beure’n tot l’any (i regalar-ne per Nadal i Sant Antoni). I com que això de fer herbes és una tradició ben mallorquina antiga i s’hi posen productes de l’entorn del nostre camp (en el nostre cas més de trenta herbes autòctones, que se diu aviat!!!) he cregut idoni fer-li un espai a la secció.  Continua

Mots perduts: cop-piu/clopinsos

L’expressió “anar cop-piu” (variant dialectal mallorquina de la més estàndard “anar cloc-piu”) és ver que encara se sent, però va perdent a poc a poc vigència per altres sinònims més generals com “decaigut”, “deprimit” o “desanimat” o, fins i tot, per castellanismes, com “estar de bajón”.

El que sí que ja no se sent (i jo també desconeixia) és el mot clopinsos, de la mateixa família, i que he trobat per casualitat mentre cercava informació sobre el mot cop-piu. Resulta que clopinsos ve a ser un sinònim antic “a la mallorquina” de “doblers, menuts o ferro”.  Aquí teniu la fitxa completa dels dos mots: Continua

“Els actes programats potser alguns els tornem a programar més endavant o dins el marc de les festes patronals”

Avui publicam la segona entrevista que estam fent als gestors dels nostres centres culturals. Si fa uns dies era en Pere Santandreu, de sa Màniga, qui ens contava com afronten el futur després del covid, avui toca el torn a Rafela Riera, capdaventera de l’Espai 36.  Continua

Mots perduts: copar-li

Una frase divertida  i ben mallorquina que sempre m’ha agradat sentir sempre ha estat:  “És ben hora de copar-li” (en el sentit de marxar). Si bé encara avui es pot sentir, també és ver que de cada pic se sent manco entre les noves generacions.

Significat: anar-se’n, posar-se en camí (Mall.)

Grafies documentades: «I com haguérem dinat, | ja li vàrem ‘ver copat | altre pic a passejar» (glosada pop. Mall.).

Etimologia:  format damunt copa. Continua

Mots perduts: carrera

Mu mare encara ho diu: “vaig a grenar la carrera”. Però com que la gent de la meva edat ni els més joves ja ni grenam davant ca nostra (i just, just a dins) ni ens asseiem a la fresca (ens socialitzam més per xarxes socials i whatsapps des de la nostra habitació), és un mot que va en desús sobretot perquè ha perdut vitalitat. Abans era una part més de la casa, ara ja no la sentim nostra, ja és del carrer i com a tal esperam que ens la facin neta (i a pics fins i tot que ens hi posin cossiols si fa el cas).  També és ver que el tipus d’empedrat que ens hi han posat i el trànsit continu que passa a segons quins indrets tampoc hi ha ajudat gaire. Continua

“Hem de reflexionar del perquè als avions 200 persones poden seure juntes dues i tres hores, i no es pot fer als teatres”

Aquesta pandèmia del Covid ha provocat el confinament total de la societat  i les autoritats han intentat no ajuntar gaire persones a la vegada, sobretot en un espai tancat. Així, el sector cultural, que viu bàsicament d’això, és un dels sectors més afectats per aquesta crisi. Per això ens hem volgut apropar als dos gestors dels centres culturals que tenim al nostre municipi: na Rafela Riera, de l’Espai 36, i en Pere Santandreu, de Sa Màniga. Avui començam amb l’entrevista a en Pere, que ens conta un poc com han viscut aquests mesos i com afronta el futur.

Continua

Mots perduts: es coloms/es conills/es colontes/es colomades

I seguim amb aquesta sèrie eufèmica de mots a la mallorquina, els quals ens demostren que l’eufemisme és  una característica ben nostra

En aquest cas per evitar dir l’expressió gorssera “es collons” se n’empraven d’altre més “dissimulades”, com podien ser les quatre del títol:  es coloms/es conills/es colontes/ es colomades. Actualment diria que no hi ha tants de miraments i almanco els més joves diuen directament “es colllons”, si no una cosa pitjor.

El PP i el Gob sospiten del moviment d’arena a Cala Nau

Si l’altre dia era el grup ecològic del Gob que feia públiques les seves sospites que el color de l’arena duita a Cala Nau es podria deure a un trasllat d’arena des d’un altre arenal, ahir el PP local va passar a l’acció i va interposar una denúncia per aquest presumpte trasllat il.legal d’arena. Continua

Mots perduts: ceba/nespla/serva/sardonaia/matalofada/xisclet

És curiós la de maneres eufèmiques que tenim els parlants mallorquins per referir-nos al cop violent d’una bufetada (i segurament me n’he deixades moltes més). Això pot donar una idea de la nostra manera de ser, almanco fa un temps: irònics, pagesos (molts fan referència a l’hortalissa o la fruita) i un poc hipòcrites (per molt que empréssim eufemismes, igual amb altres com pardal, cagondell, cagondena…, no deixàvem de dir-les, i molt).

De la llista que he posat, és ver, alguns encara es diuen, almanco al poble, d’altres ja no se senten tant i altres ja estan en perill d’extinció ( sardonaia i matalofada, diria jo). Aquí teniu l’accepció sinònima a  “bofetada” que posa de cada un el diccionari Alcover Moll: Continua

Emoticona’t

Després d’un confinament forçós torna la secció més “seriosa” de la revista. Perquè després de tant de temps tancats ens fa ben falta “emoticar-nos”.

Començarem amb un plat calentet. Noltros, els llorencins, que mos la donam de cívics i poble de seny, resulta que a les primeres de canvi, just en el primer dia de desconfinament, ja va haver d’intervenir la Guàrdia Civil a la plaça per separar-nos un poc. Continua

Mots perduts: cambuix/descambuixar

I tots els derivats que se’n puguin fer… que en aquest cas són molts. I és que de l’arrel CAMBUIX,  que curiosament prové de l’àrab kanbūx, el qual significa ‘vel que duien les dones’, dóna per molt.

Potser sigui una paraula no del tot perduda (almanco en algunes accepcions, en d’altres diria que sí) però sí que entre el jovent ja s’entreveu que es comença a abandonar per altres d’ús més general. Per això consideram oportú fer un recompte aquí d’alguns dels seus significats més interessants: Continua