Ben contents que aquesta secció tengui tanta acceptació, avui posam una aportació que ens ha fet arribar en Bernat Melis i Brunet: aresta.  Continua →

Són uns insults nostrats, de poble (o de “gent vella” que diuen els meus alumnes) i segurament amb el temps es modificaran o directament es canviaran per d’altres més de moda, ja que si alguna cosa he après amb aquest estudi és que les expressions ofensives són les que més aviat es modifiquen segons el gust de l’època (curiós, no?). Així abans la gent feia servir com a insult imatges del camp pròpies d’aquell temps (“clovella”, “fura”, “aglà”, “bleda”…)  o eufemismes més innocents que les grolleries més directes i ofensives que es deixen dir avui en dia (“cagondell o cagondena” per evitar esmentar Déu; “pardal” per evitar dir “penis”); en canvi ara el món de foravila ja és llunyàs i, a més, se sent indistintament i sense cap pudor “collons”, “cony”, “me cag en déu” o “fill de puta”, sense eufemismes per enmig. Modes (i actituds i maneres de ser) de cada època… Continua →

Una paraula que m’agrada molt dir, a pesar de la seva reminiscència antiga, és aquesta de “bergant” o la seva variant “bergantell”. Si bé encara se pot sentir a dir en alguns pobles i sobretot a les generacions més majors, és un mot que progressivament va tenint menys presència  i per això el rescatam en aquesta recuperamots.  Continua →

El volia posar com a  mot que ja no se sent gaire entre el jovent, però cercant al diccionari Alcover-Moll he trobat fins  i tot algunes accepcions que jo també desconeixia.  Continua →

Ni jo coneixia ja aquesta expressió. No sé si algun lector d’edat més gran que la meva ens pot dir si encara l’usa o si ja ens trobam davant una reminiscència lingüística. Gràcies al brillant diccionari Alcover-Moll podem treure’n alguna informació:

Significat: Burlar, sorprendre desagradablement algú amb un resultat contrari al que ell esperava (Mall.); cast. chasquear.

Grafies documentades: “Ara St. Pere, per no tornar romandre atxul·lat i amb so pa més petit que ets altres (…)” (Rondalla mallorquina:UN PAS QUE LI SUCCEÍ A SANT PERE AMB EL BON JESÚS I ETS ALTRES APÒSTOLS)

Etimologia: incerta, potser d’un italianisme o també d’un nom d’ocell com ara xurla (o xorlit segons les Jornades de la Secció Filològica a València i Alcoi).

Curiositats: A la zona d’Artà se pronuncia xurlar i una persona burlada seria un “xurlat”.

Substituït per paraules més generalitzades com viu, llest, intel·ligent o, fins i tot, reputa, en segons quins casos, l’adjectiu “atxerevit/-ida” de cada pic se sent manco.  Continua →