Mots perduts: bosses tristes/pardal amb anses/pardal assoleiat

Són uns insults nostrats, de poble (o de “gent vella” que diuen els meus alumnes) i segurament amb el temps es modificaran o directament es canviaran per d’altres més de moda, ja que si alguna cosa he après amb aquest estudi és que les expressions ofensives són les que més aviat es modifiquen segons el gust de l’època (curiós, no?). Així abans la gent feia servir com a insult imatges del camp pròpies d’aquell temps (“clovella”, “fura”, “aglà”, “bleda”…)  o eufemismes més innocents que les grolleries més directes i ofensives que es deixen dir avui en dia (“cagondell o cagondena” per evitar esmentar Déu; “pardal” per evitar dir “penis”); en canvi ara el món de foravila ja és llunyàs i, a més, se sent indistintament i sense cap pudor “collons”, “cony”, “me cag en déu” o “fill de puta”, sense eufemismes per enmig. Modes (i actituds i maneres de ser) de cada època… Continua

Mots perduts: bergant/bergantell

Una paraula que m’agrada molt dir, a pesar de la seva reminiscència antiga, és aquesta de “bergant” o la seva variant “bergantell”. Si bé encara se pot sentir a dir en alguns pobles i sobretot a les generacions més majors, és un mot que progressivament va tenint menys presència  i per això el rescatam en aquesta recuperamots.  Continua

El procés

M’havia plantejat escriure alguna cosa sobre la trista situació que es viu a Catalunya per donar garrot als culpables de tot plegat (polítics que no fan la seva feina, d’altres que se boten la legalitat; radicals sense escrúpols; policies sense miraments…), però la veritat no sé ni per on començar. Només tiraré una pregunta l’aire: estam millor ara que els jutges a la fi han dictaminat el seu veredicte? Continua

Mots perduts: atxul·lar

Ni jo coneixia ja aquesta expressió. No sé si algun lector d’edat més gran que la meva ens pot dir si encara l’usa o si ja ens trobam davant una reminiscència lingüística. Gràcies al brillant diccionari Alcover-Moll podem treure’n alguna informació:

Significat: Burlar, sorprendre desagradablement algú amb un resultat contrari al que ell esperava (Mall.); cast. chasquear.

Grafies documentades: “Ara St. Pere, per no tornar romandre atxul·lat i amb so pa més petit que ets altres (…)” (Rondalla mallorquina:UN PAS QUE LI SUCCEÍ A SANT PERE AMB EL BON JESÚS I ETS ALTRES APÒSTOLS)

Etimologia: incerta, potser d’un italianisme o també d’un nom d’ocell com ara xurla (o xorlit segons les Jornades de la Secció Filològica a València i Alcoi).

Curiositats: A la zona d’Artà se pronuncia xurlar i una persona burlada seria un “xurlat”.

 

Especial “Un any de la torrentada”

Com que ja fa un any de la torrentada i s’esperen molts actes commemoratius (promoguts per l’ajuntament i altres entitats) i especials a la premsa (diaris, ràdio, televisió…), des de Card.cat intentarem canalitzar-ho tot des d’aquest article que estarà destacat tota la setmana. Cada dia l’anirem actualitzant, incorporant-hi tot acte o programa que faci referència a la torrentada. Continua