“La nostra societat és masculina i fins que no hi entri la dona no serà humana.” (Ibsen, dramaturg)
La dita de la setmana (CLXII)
Respon
Arxiu de l'autor: Pau Quina Jaume
Mots perduts: misser
Seguint la línia de l’altre dia amb “apotecari” d’oficis que van perdent el seu nom per d’altres d’ús més general, avui proposam “misser/-a”. Actualment se sent poc i quasi tothom ja l’anomena “advocat/-ada” (o pitjor encara, el castellanisme “abogat/ada”).
Però la cosa no acaba aquí i fins i tot l’adjectiu “misser/a”, referit a una persona massa primmirada, de cada pic també se sent manco, almanco entre la gent jove, substituït per altres de caràcter més general com “pom/-a, mimat/-ada… Continua
La dita de la setmana (CLXI)
“Tot allò que llancis contra el capitalisme, aquest acabarà venent-ho embolicat en paper de cel·lofana” (Herbert Marcuse, filòsof)
Mots perduts: apotecaria
Pocs cartells queden ja amb el nom d’APOTECARIA. La majoria ja diuen FARMÀCIA i els joves que pugen així mateix l’anomenen. Un altre exemple, idò, d’expressió general que es menja (o s’acabarà menjant) un altre de més específic. Encara record la meva padrina dir “vaig a ca s’apotecari”. Continua
Què en trobau? La història es repeteix…
Mirau per on, l’altre dia mentre llegia la novel·la gràfica Los surcos del azar, de Paco Roca, (una lectura més que recomanable per conèixer la contribució en la Segona Guerra Mundial d’alguns republicans espanyols exiliats) vaig sentir una espècie de deja vu. En unes pàgines del llibre (les reproduesc a baix) me va cridar l’atenció uns fets que van passar a uns refugiats espanyols, exiliats de la Guerra Civil, en una colònia francesa on intentaven auxiliar-se i el meu cervell automàticament ho va connectar amb un altres fets que actualment passen a les costes europees. No vos sona de res? I el més trist és que la resposta i actitud ara és la mateixa que fa setanta anys. Evolucionam?
I vosaltres… què en trobau? Continua
Mots perduts: amerar o amarar
És una paraula que pot tenir un sentit més general (“posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri”) o un de més específic i tècnic referit a algun material (sobretot cànem o alguna altra planta filamentosa). La primera possibilitat encara se sent, a pesar que de cada cop menys, substituïda per l’expressió “posar en remull o banyar”; la segona, com que és una tècnica antiga en desús, molts ni tan sols la coneixen (jo el primer). Una altra expressió figurada amb aquest mot que sent adesiara i que trob molt graciosa és “anar amerat” (en sentit de borratxo). Continua
La dita de la setmana (CLX)
“Què teniu contra la nostàlgia? És l’única distracció que queda a qui ha perdut la fe en el futur” (fragment del film La gran bellesa, de Paolo Sorrentino, 2013)
Mots perduts: al·lot pucer
La primera paraula (“al·lot”) sí que se conserva, però unit a l’adjectiu “pucer” referint-se a nins que encara no han arribat a la pubertat, no se sent molt, almanco entre els més joves. Aquí en teniu la referència: Continua
Mal ús del pipi-can
Marta Cabrera Bauzà ens ha enviat aquesta denúncia del mal ús del pipi-can (la zona d’esbarjo de cans):
“Al pipi-can (la zona d’esbarjo de cans) sempre hi ha un grupet de joves que fan porros… que tenen tot això ple de llosques de xigarros i porros i fems, Continua
Mots perduts: alça!
Continuam amb una paraula que en el sentit imperatiu d’alçar sí que encara s’usa (“alça aquesta talula!”), però en el sentit d’interjecció ja ha perdut molt el seu ús, substituït pel castellà “anda!” o el mot més general “venga!”. Continua
El Garriguer d’Infern en vídeo
Ara que ja hem donat per acabada aquesta aventura del Garriguer d’Infern, deixam penjat a Internet (concretament al canal youtube) el vídeo de l’obra escenificada de Salvador Galmés. Si bé no és el mateix que veure-la en directe (el teatre s’ha de viure, no mirar per una pantalla) almanco servirà per aquella gent que no hagi tengut l’oportunitat de veure-la. o si algú la vol repassar, o qui sap si d’aquí uns anys algú té interés en saber què vam fer amb l’obra de l’il·lustre escriptor llorencí. Continua
Trobat mort un bucejador a la Punta de n’Amer
Segons publica Ultima Hora, practicava la modalitat d’apnea amb un instructor i un altre company quan ha desaparegut. Hores després ha estat trobat sense vida.
Per ampliar notícia: enllaç
Què en trobau? Embós a Manacor
Si algun dia d’aquest al matí (de devers les 11 fins a les dues) heu intentat atravessar Manacor (per dins) haureu vist dia sí, dia també un embós que fa fredat. La coa ocupa a pics quasi tota l’avinguda (des de la Guàrdia Civil fins a la rotonda del polígon). No sé si hi ha alguna solució (penseu que ja se va fer una variant fa uns anys per desviar la cotxada de dins Manacor), o tot és cosa de la famosa saturació estiuenca, però que Manacor està col·lapsat és ben evident. I no crec que els negocis del fons hi estiguin molt contents (Hiper, Socias & Rosselló, Opel…)ja que jo mateix fa dos pics que vull anar a l’Hiper Manacor i me’n faig sa punyeta en veure la coa per acabar comprant al Lidl.
Veis alguna solució?
“Quina estrella més gran hi pot haver que una persona que no s’ha apuntat mai a una cursa, arribi a meta i complesqui el seu repte”
Ja ho va anunciar en Serafí, aquest dissabte es repeteix la cursa dels Malalts de Turmell. I qui millor que el president de l’associació, Joan Cus, per fer-nos saber les quatre coses més importants d’aquest esdeveniment a partir d’una entrevista que li hem fet. “Élite, élite!”
Mots perduts: ajocar-se
Des de fa temps, supòs que empès per la meva vocació de filòleg català, tenc l’afició d’anar recollint en una carpeta algunes paraules curioses que té el nostre dialecte llorencí (algunes d’us ben local, d’altres un poc més generals) que not com desapareixen a causa del canvi generacional. Que millor que un professor de Secundària, com és el meu cas, amb contacte permanent amb els adolescents per descobrir les paraules que ja han deixat d’usar (i han substituït per un vocable d’ús més general o directament per un castellanisme) i que, en canvi la gent més gran, encara usa. Continua
Gràcies!
Tenim per suposat que els pares han de cuidar dels nins; la naturalesa obliga. Però aquesta feina, com totes, es pot fer curosament, passionalment… o senzillament fer-la per fer, per obligació que diríem. I només quan ets més gran i, sobretot si tens fills, te n’adones dels sacrificis que han fet els teus pares per tu i pots analitzar amb la maduresa ja necessària què varen fer bé els teus pares i què no, per després seguir aplicant-ho als teus infants o, al contrari, canviar-ne alguns detalls que tu preferires no transmetre als teus descendents.
En aquest sentit jo he de reconèixer que he estat un sortat. Si bé els meus pares van cometre algun error i algunes coses segurament jo les hagués fet d’una altra manera (només faltaria, són humans i en una feina tan complexa com l’educació és impossible no entrebancar-se), vull fer públic el meu agraïment per l’educació que em van donar. Estic en una edat i en una situació (pare de família) que em permet tornar la vista enrere i admirar la seva tasca, fins al punt que si som capaç de transmetre una educació similar als meus fills ja me donaré per content.
Per això vull fer públic aquest agraïment als meus pares ara que són vius (que els pòstums se’ls endu el vent) i siguin conscients de la seva bona labor. Continua
Un globus deixa Son Carrió sense llum durant unes hores
Segons informa Diario de Mallorca un globus va pegar a un pal elèctric accidentalment i va deixar el poble sense llum durant algunes hores (enllaç)
Granots d’or 2019
Aquí teniu els dos vídeos guanyadors de l’edició 2019 de Granots d’or, organitzada per l’associació juvenil Granots & Sopes. Continua
Emoticona’t (especial festes patronals)
Un emoticona’t amb gust de festes, precisament aquestes que ja han passades. Queixes, aplaudiments, sospirs… tot hi cap en aquest popurri estiuenc. Continua
Ses Sitges a escena
Entre tanta festa pot estar bé fer un petit descans i degustar l’entrevista que la revista manacorina Cent per Cent ha fet al nostre company i editor, Guillem Pont, i a la seva dona Caterina Pons, com a antics responsables de la granja-escola de ses Sitges. Aquí teniu aquest entrevista plena de nostàlgia d’aquells bon temps: Continua