Mamballetes a Sant Llorenç en honor als sanitaris, Policia Local, Protecció Civil i difunts del Covid-19

Ahir, un dia més, els veïnats de Sant Llorenç van sortir al portal i balcons a les 20 hores per aplaudir la labor que fan aquests dies els sanitaris, Policia Local i Protecció Civil. Alhora l’acte ha servit per retre homenatge als difunts que aquest virus ja se n’ha enduit  i donar ànims i calor humana als familiars que ho han de patir en solitud durant la quarantena.

Us deixam un breu vídeo de l’emotiu aplaudiment realitzat al carrer Mossén Galmés (carretera d’Artà): Continua

Mots perduts: belitre

És una paraula que ja no se sent i que curiosament no és només “llorencina” ni tan sols “mallorquina”, sinó que compartim amb la resta de territori de parla catalana. Desconec si a la resta de zones també ja està en desús però per aquí, a pesar que surit a les rondalles de mossèn Alcover, ja se sent ben poc.  Continua

Parlen els científics (IV)

Continuam compartint l’opinió dels experts, enmig de tantes opinions interessades. Aquest cop és el viròleg espanyol Adolfo García-Sastre, cap de patògens emergents de l’Hospital Monte Sinaí de Nova York. Entre altres coses ens explica quan podria acabar definitivament aquesta pandèmia, què haurien de fer els governs amb Sanitat… i altres perles.  Continua

Al meu tio Pedro

No feia comptes escriure aquestes línies. El tio Pedro tenia 78 anys, sí, però era un home sa, fort i sense antecedents patològics. De fet, ni sabia què era un hospital. Per això tenia el coratge (o l’esperança) que en sortís envant. D’aquí l’article d’ahir encoratjador  (enllaç), realment dedicat a la seva persona (post data inclosa). Però al final la realitat (aquesta nova realitat desconeguda, el coronavirus) se’ns ha tirat damunt i, la veritat, costa pair-la.  Continua

Malvingut!

Ja el tenim aquí. Allò que ens sonava a xinès (mai millor dit), llunyà, exòtic, que era tema anecdòtic en algun sopar… ja vola per devora nostre. Potser no se vegi però està ben present. I no es tracta ara de tornar uns paranoics ni res d’això, però tampoc inconscients i saber que ens enfrontam a un enemic poderós que fa mal, molt de mal.  Continua

“De moment a l’hospital de Manacor està arribant tot el material que es necessita” 

Continuam amb el nostre minicicle d’entrevistes de gent del nostre entorn que ens explica com afronta aquesta crisi del coronavirus. En aquest cas ens hem apropat a una dona que ho viu in situ i s’hi enfronta cara a cara ja que és infermera a l’hospital de Manacor. Es tracta de na Cati Bel Nebot Puigròs, qui ens explica com viu ella i els seus companys de feina aquesta difícil situació.

Continua

Documental A vegades somiam online

Ens sumam a la campanya “Queda’t a casa” publicant gratuïtament online el documental que Rafel Gómez Oliver i un servidor (Pau Quina) van fer fa uns anys sobre un grup de teatre d’APROSCOM (Manacor). Un vídeo de 30 minuts esperançador i positiu sobre un grup de persones entranyables que junts remen junts per aconseguir el seu somni (just el que feim nosaltres ara, salvant les distàncies). Un poc d’optimisme i emotivitat ve bé en dies com aquests. Continua

Mots perduts: bastar

Ja sé que és un mot comú i que el seu sentit més popular de “ser suficient” és més que usat. Però hi ha una accepció que, almanco la meva generació, ja no empra. És la referida a “arribar a cert lloc”, la qual ha estat substituïda per la paraula més general “arribar”. Un exemple, perquè m’entengueu millor, seria: «A les branques baixes sí que hi bast (arrib); a les de dalt, no».   Continua

La dita de la setmana (CLXXXII)

“I si anàssim al llit a dormir? Ca dormit no té puces. Sí, anem a dormir, el somni té els avantatges de la mort, sense el seu petit inconvenient. Instal·lem-nos en el gran taüt. Com m’agradaria poder treure (com se treu qui no té dents la dentadura postissa i la posa en un tassó d’aigua devora el seu llit) el cervell de la seva caixa, treure el meu cor massa palpitant, pobre diable que compleix massa  bé amb el seu deure, treure’ls i submergir aquests dos pobres milionaris en solucions refrescants mentre jo dormo com aquest nin que mai més seré” (Fragment de la novel·la El llibre de mu mare, d’Albert Cohen) Continua