Baltasar Garzón sempre ha estat un personatge que ha despertat la meva admiració. Sempre me passa amb la gent que gosa enfrontar-se als poders fàctics (di-li Garzón, el jutge Castro, Julian Assange…) a pesar de les conseqüències (tothom sap on està reclòs Assange, la campanya de desprestigi que va haver de sofrir el jutge Castro o com van llevar-se del mig el mateix Garzón).
Per això m’interessava sentir què pensava del “tema català” Continua
Si una cosa té bona seguir l’artista Manu Chao, a part de gaudir de la seva bona música, és que te permet descobrir artistes brillants d’arreu del món que d’una altra manera seria més difícil (no sonen precisament per les radiofórmules). És el cas de l’algerià Idir, un dels artistes amb els quals ha col·laborat. Continua
“L’hamaca degué ser inventada per un savi contra la temptació de devenir. Fins i tot l’espècie renuncia a reproduir-s’hi. Us inspira tots els projectes inimaginables i us dispensa de dur-los a terme. És un rectangle de temps penjat del cel”. (Fragment de la novel·la El dictador y la hamaca, Daniel Pennac)
Segons informa el diari Ultima Hora, el Govern invertirà 4,2 milions d’euros en aquest projecte, que inclou el museu del ferrocarril (amb l’exposició de tot tipus de trens històrics) i està previst en el futur que hi circuli un tren històric (concretament de Son Carrió a Sant Llorenç). Continua
El ca de bou, veí d’una finca propera, va entrar per sorpresa a una casa de foravila de Sant Llorenç i va mossegar a la cama l’home de la casa i matà el moix. Per sort el pogueren tancar en una habitació i cridaren la Policia. Continua
Avui començam el dissbate amb una excel·lent notícia: el sempre sorprenent Beck ha tret nou disc, Colors. Així que aquí, que l’admiram tant, toca descobrir-lo. Continua
“No hi ha hagut sant, ni papa, ni general, ni sultà que tengués el poder d’un director de cine: passar-se dues hores xerrant en l’obscuritat a cents de milions de persones” (Frank Capra,director de cinema) .
Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d’alguna manera relacionat).
S’han escrit tants d’articles sobre el tema i he llegit tants punts de vista que tanmateix ja no sé què puc afegir. Tot depèn amb el caire ideològic que se mira: Continua
The Clash, com molts sabreu, són un cèlebre grup punk britànic de la dècada dels 70, molt actiu socialment i políticament. Basta recordeu el ja mític London Calling que vos vaig posar en aquesta mateixa secció.
Curiosament el tema que us pos avui, Guns of Brixton, Continua
“La nostra societat tendeix a produir <<efectes de vida>> en detriment d’allò viu, i això en tots els terrenys possibles. Els seus néts eren la prova d’això, joves cadàvers ocupats a descomposar-se davant pantalles on <<allò>> vivia en el seu lloc”. (Daniel Pennac, fragment de la seva novel·la El dictador y la hamaca) Continua
Les coses en el tema “català” s’han embolicat, ja no val mirar cap una altra banda. Digues la teva sobre el tema a través dels comentaris… Continua
Avui és na Maria Domenge qui ens aporta la cançó de la setmana i ho fa amb una bona dosi de rock and roll amb Loz Zigarros. Continua
“L’ésser humà remet sempre més enllà de si mateix, cap a alguna cosa que no és ell, cap a qualque cosa o cap a algú, cap a un sentit. L’ésser humà es realitza a si mateix en la mesura que es transcendeix” (Viktor Frankl, neuròleg i psiquiatre austríac)
Des de Premsa Forana ens han enviat aquest editorial per publicar i així recordar els drets fonamentals dels ciutadans i la llibertat d’expressió: Continua
La revista continua intentant enriquir la vida social i cultural del terme. Després de la Taula Rodona “2 anys de Govern“, toca donar pas a la part més cultural i, per això, hem organitzat una conferència d’un dels carrioners més emblemàtics i actius que un es pugui trobar: en Jaume Bassa Burgdorf. Serà aquest dijous 28, a les 20 hores, a ca ses Monges. Continua
El gall i la gallina, estan en el balcó,
la gallina està dormida
i el gall li fa un petó. Continua
L’altre dia el tennista manacorí Rafel Nadal va expressar que “el referèndum de Catalunya no s’hauria de fer perquè era com botar-se un semàfor en vermell“. És una opinió totalment respectable, però potser un poc massa simplificada. I una qüestió tan complexa com la catalana no crec que es pugui explicar amb un símil tan esquemàtic, sinó es corre el ric de deixar de banda algunes dades imprescindibles. Continua
Ara sí, després de les primeres impressions fetes ahir en calent i el descontent pel poc públic que va assistir a la Taula Rodona, pas a resumir-vos el que va donar de si aquest esdeveniment polític (també hi ha el vídeo sencer). Continua
Siguem clars. Va ser un vespre decebedor. No perquè la Taula Rodona no anàs bé (em vaig sentir més còmode i tot que en altres ocasions), sinó perquè el que havia de ser una festa de la democràcia es va convertir en una petita reunió de 20 persones. Sí, hi havia més gent que a un ple, però no me serveix. Almanco 50-70 persones haurien d’haver estat allà per sentir-me content i satisfet. I no valen excuses de mal temps ni res parescut. Toca reflexionar i molt. Continua
