Una paraula d’aquestes que ja no se sent substituïda per les més generals com “gat” o “borratxo”. Resulta que exclusivament a la zona de Manacor també es deia ·”begasser” a la gent aficionada a beure. Continua
Mots perduts: begasser
3
Arxiu de l'autor: Pau Quina Jaume
Entrevista al batle Mateu Puigròs a Canal 4
Aquí teniu l’entrevista al batle Mateu Puigròs feta a Canal 4 sobre com actua l’ajuntament durant la pandèmia: Continua
Mamballetes a Sant Llorenç en honor als sanitaris, Policia Local, Protecció Civil i difunts del Covid-19
Ahir, un dia més, els veïnats de Sant Llorenç van sortir al portal i balcons a les 20 hores per aplaudir la labor que fan aquests dies els sanitaris, Policia Local i Protecció Civil. Alhora l’acte ha servit per retre homenatge als difunts que aquest virus ja se n’ha enduit i donar ànims i calor humana als familiars que ho han de patir en solitud durant la quarantena.
Us deixam un breu vídeo de l’emotiu aplaudiment realitzat al carrer Mossén Galmés (carretera d’Artà): Continua
Mots perduts: ble
A causa de la introducció de certs castellanismes aquesta paraula se sent de cada pic manco. Ja sigui per “mecha” o “mechón” els joves de cada pic la diuen amb menys freqüència. A part, s’usa en enes expressions genuïnes, que ara veurem, les quals tampoc tenen gaire més vigència. Continua
Parlen els científics (VI)
Com a interessant aportació, aquesta vegada en format audiovisual, Guillem Pont ens proposa escoltar l’entrevista del periodista Antoni Basses a la cap d’urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol, la doctora Anna Carreras, pel diari Ara. Aquí la tenim: Continua
Els xeremiers posen música a la pandèmia
Aquí teniu uns sons alegres i positius per superar aquesta crisi enviats per sa Xerebanda: Continua
Parlen els científics (V)
Avui toca el torn a Fernando Rodríguez Artalejo, epidemiòleg, catedràtic i director de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat Autònoma de Madrid. Fa un repàs general de tot plegat i aventura el temps que tardarem en sortir-ne i com es podria fer. I pareix que va per llarg… Continua
Mots perduts: belitre
És una paraula que ja no se sent i que curiosament no és només “llorencina” ni tan sols “mallorquina”, sinó que compartim amb la resta de territori de parla catalana. Desconec si a la resta de zones també ja està en desús però per aquí, a pesar que surit a les rondalles de mossèn Alcover, ja se sent ben poc. Continua
Parlen els científics (IV)
Continuam compartint l’opinió dels experts, enmig de tantes opinions interessades. Aquest cop és el viròleg espanyol Adolfo García-Sastre, cap de patògens emergents de l’Hospital Monte Sinaí de Nova York. Entre altres coses ens explica quan podria acabar definitivament aquesta pandèmia, què haurien de fer els governs amb Sanitat… i altres perles. Continua
Al meu tio Pedro
No feia comptes escriure aquestes línies. El tio Pedro tenia 78 anys, sí, però era un home sa, fort i sense antecedents patològics. De fet, ni sabia què era un hospital. Per això tenia el coratge (o l’esperança) que en sortís envant. D’aquí l’article d’ahir encoratjador (enllaç), realment dedicat a la seva persona (post data inclosa). Però al final la realitat (aquesta nova realitat desconeguda, el coronavirus) se’ns ha tirat damunt i, la veritat, costa pair-la. Continua
Defunció
Pedro Jaume Soler “Comís”, de 78 anys.
Es tocaran les campanes, però degut a la crisi del Coronavirus no es farà ni velatori ni exèquies ni funeral. No obstant això, al final d’aquest període, es farà un funeral conjunt per a tots els difunts que hi hagi hagut.
Que descansi en pau
Malvingut!
Ja el tenim aquí. Allò que ens sonava a xinès (mai millor dit), llunyà, exòtic, que era tema anecdòtic en algun sopar… ja vola per devora nostre. Potser no se vegi però està ben present. I no es tracta ara de tornar uns paranoics ni res d’això, però tampoc inconscients i saber que ens enfrontam a un enemic poderós que fa mal, molt de mal. Continua
“De moment a l’hospital de Manacor està arribant tot el material que es necessita”
Continuam amb el nostre minicicle d’entrevistes de gent del nostre entorn que ens explica com afronta aquesta crisi del coronavirus. En aquest cas ens hem apropat a una dona que ho viu in situ i s’hi enfronta cara a cara ja que és infermera a l’hospital de Manacor. Es tracta de na Cati Bel Nebot Puigròs, qui ens explica com viu ella i els seus companys de feina aquesta difícil situació.
Parlen els científics (III)
Avui us present un article bastant aclaridor que explica molt bé totes aquestes corbes i gràfics que apareixen darrerament a tots els mitjans de comunicació sobre l’evolució del coronavirus. Igualment ens explica què vol aconseguir el govern amb totes aquestes restriccions que ha imposat. Continua
Uro per a tota la família
Cati Forteza, monitora d’Uro, us presenta un vídeo tutorial de com fer uns collars reciclats en família. Una altra manera de passar el temps amb els més menuts! Continua
Documental A vegades somiam online
Ens sumam a la campanya “Queda’t a casa” publicant gratuïtament online el documental que Rafel Gómez Oliver i un servidor (Pau Quina) van fer fa uns anys sobre un grup de teatre d’APROSCOM (Manacor). Un vídeo de 30 minuts esperançador i positiu sobre un grup de persones entranyables que junts remen junts per aconseguir el seu somni (just el que feim nosaltres ara, salvant les distàncies). Un poc d’optimisme i emotivitat ve bé en dies com aquests. Continua
Mots perduts: bastar
Ja sé que és un mot comú i que el seu sentit més popular de “ser suficient” és més que usat. Però hi ha una accepció que, almanco la meva generació, ja no empra. És la referida a “arribar a cert lloc”, la qual ha estat substituïda per la paraula més general “arribar”. Un exemple, perquè m’entengueu millor, seria: «A les branques baixes sí que hi bast (arrib); a les de dalt, no». Continua
Parlen el científics (II)
Aquest cop donam veu a a David Nabarro, encarregat de l’OMS per al Covid-19 a Europa, i la veritat és que aporta informació ben interessant. Continua
La dita de la setmana (CLXXXII)
“I si anàssim al llit a dormir? Ca dormit no té puces. Sí, anem a dormir, el somni té els avantatges de la mort, sense el seu petit inconvenient. Instal·lem-nos en el gran taüt. Com m’agradaria poder treure (com se treu qui no té dents la dentadura postissa i la posa en un tassó d’aigua devora el seu llit) el cervell de la seva caixa, treure el meu cor massa palpitant, pobre diable que compleix massa bé amb el seu deure, treure’ls i submergir aquests dos pobres milionaris en solucions refrescants mentre jo dormo com aquest nin que mai més seré” (Fragment de la novel·la El llibre de mu mare, d’Albert Cohen) Continua
Parlen els científics (I)
Aquests dies circulen per la xarxa moltes informacions diverses (massa segurament), algunes de les quals molt poc fiables.
Per això des de Card cat donarem veu als que en saben del tema, els científics en aquest cas, per veure si en podem treure fil a l’agulla i estar més assabentats del tema Continua