Veus sàvies

Baltasar Garzón sempre ha estat un personatge que ha despertat la meva admiració. Sempre me passa amb la gent que gosa enfrontar-se als poders fàctics (di-li Garzón, el jutge Castro, Julian Assange…) a pesar de les conseqüències (tothom sap on està reclòs Assange,  la campanya de desprestigi que va haver de sofrir el jutge Castro o com van llevar-se del mig el mateix Garzón).

Per això m’interessava sentir què pensava del “tema català” Continua

La cançó de la setmana

Si una cosa té bona seguir l’artista Manu Chao, a part de gaudir de la seva bona música, és que te permet descobrir artistes brillants d’arreu del món que d’una altra manera seria més difícil (no sonen precisament per les radiofórmules).   És el cas de l’algerià Idir, un dels artistes amb els quals ha col·laborat. Continua

Involució

Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d’alguna manera relacionat).

S’han escrit tants d’articles sobre el tema i he llegit tants punts de vista que tanmateix ja no sé què puc afegir. Tot depèn amb el caire ideològic que se mira: Continua

Aquest dijous onferència de Card.cat a Son Carrió

La revista continua intentant enriquir la vida social i cultural del terme. Després de la Taula Rodona “2 anys de Govern“, toca donar pas a la part més cultural i, per això, hem organitzat una conferència d’un dels carrioners més emblemàtics i  actius que un es pugui trobar: en Jaume Bassa Burgdorf. Serà aquest dijous 28, a les 20 hores, a ca ses Monges. Continua

El semàfor en vermell

L’altre dia el tennista manacorí Rafel Nadal va expressar que “el referèndum de Catalunya no s’hauria de fer perquè era com botar-se un semàfor en vermell“. És una opinió totalment respectable, però potser un poc massa simplificada. I una qüestió tan complexa com la catalana no crec que es pugui explicar amb un símil tan esquemàtic, sinó es corre el ric de deixar de banda algunes dades imprescindibles. Continua

Primeres impressions de la Taula Rodona

Siguem clars. Va ser un vespre decebedor. No perquè la Taula Rodona no anàs bé (em vaig sentir més còmode  i tot que en altres ocasions), sinó perquè el que havia de ser una festa de la democràcia es va convertir en una petita reunió de 20 persones. Sí, hi havia més gent que a un ple, però no me serveix. Almanco 50-70 persones haurien d’haver estat allà per sentir-me content i satisfet. I no valen excuses de mal temps ni res parescut. Toca reflexionar i molt. Continua