El títol de fill adoptiu i el nom del carrer atorgat per l’Ajuntament de Sant Llorenç a Rafel Nadal per l’ajuda que va brindar al poble llorencí a la torrentada, encara dona de xerrar. La revista manacorina Cent per Cent aquesta vegada aporta les pertinents explicacions de la regidora Antònia Bauzà i l’oposició del cap d’ER, Serafí Lliteres. Continua
El pintor Guillem Nadal i l’enginyer Joan Riera (de ca ses Canyetes) han sortit a la premsa aquesta setmana a casusa del seu bon què fer en la seva feina. En Guillem noi més ni manco estrena exposició a Londres (a pesar que per mor de la pandèmia no l’ha pogut inaugurar) i en Joan Riera ha estat l’encarregat de dur a terme un innovador projecte d’energia fotovoltaica en el sector hoteler.
És un mot que encara es pot sentir a dir (jo en l’accepció 2 encara l’utilitzo, no així en la 1), però no entre el jovent, la qual cosa pot fer pensar en una tendència a la baixa en l’ús de la paraula. Serà idò d’aquí poc un mot perdut? El temps ens ho dirà! Continua
Un mot que ja no sent dir gens és aquest d’estiramuixell (i totes les seves variants). A les rondalles surt més d’un pic i també l’he trobat documentat a les entrevistes etnològiques i antropològiques de la revista manacorina Cent per cent, en aquest cas al llorencí que fan a la gent major al llorencí Jaume Massanet Melis, Cerol (Sant Llorenç del Cardassar, 1923-2015), prova que era un mot dit al poble. Per cert, aprofit per recoamanr la lectura de l’entrevista sencera! Continua
Comprovem si el temps aquesta setmana ens dona una respir: Continua
Aquest ha estat un estiu estrany: la gent tenia ganes de festa, però no podia (o almanco estava limitada, una altra cosa és que tothom ho complís); hauria partit de viatge, però no gosava sortir; volíem turisme però quasi no n’ha vengut; i no hi ha hagut estrangers però certes platges seguien igual d’abarrotades. Seguint aquesta estela plena de contrastos, la meva percepció de la nostra “roqueta” aquests mesos també ha estat igualment paradoxal. Sovint l’he degustada com un paradís però si no hi posam remei m’he adonat que la podem convertir en una soll .
Avui, que es compleixen dos anys de la torrentada llorencina, s’ha sabut que l’Ajuntament nomenarà fill adoptiu al tennista manacorí Rafel Nadal i se li dedicarà un carrer per la seva ajuda prestada durant la torrentada. Continua
No sé si és qüestió generacional, però és un mot que entre els de la meva edat ja no deim, i manco entre els més joves. De totes maneres navegant per internet l’he trobat escrit amb més freqüència del que em pensava, la qual cosa ens pot dur a pensar que sí és generacional o és que directament a la nostra zona el mot s’ha degradat més que en altres (és ver que els articles que vaig poder visitar no eren del Llevant mallorquí). Si algú ens en pot donar informació, serà benvinguda! Continua
Diario de Mallorca fa un repàs de les tasques fetes per protegir-nos de futures torrentades i de les que encara resten per fer (i pel que sembla encara n’hi ha bastants, sobretot de part del Consell). Continua
Una altra paraula de la meva llista que se sent de cada cop menys és esbordellar, potser substituïda per altres d’és més general com desbaratar, espenyar o desordenar. Investiguem d’on ve i què vol dir aquesta curiosa paraula: Continua
Salvador Martínez ens fa arribar aquesta col·laboració:
L’altre dia mirant el programa televisiu de Telecinco Planeta Calleja em vaig endur una sorpresa, quan en un moment del programa, el presentador va dir al doctor Simon: “No te’n pots anar de l’illa sense conèixer un jove molt especial”. La sorpresa va ser idò que visitassin el jove llorencí i youtuber Miquel Montoro, Continua
A punt per “emoticonar-vos” de nou? Avui venim ben plens: la moguda a Son Carrió amb les campanes de l’església; l’alè que ens brinden les pistes de tennis i pàdel; la torrentada, que de nou és protagonista; i acabarem amb un element arquitectònic que ja forma part del nostre poble: les barreres grogues. Continua
Amb un dia de retard, ho reconec, vos present el meu mot perdut (i ben perdut que és aquest): EMPARIOLAR (o el seu adjectiu EMPARIOLAT).
Ni jo record haver-lo sentit, però sí l’he trobat ben documentat a l’inabastable diccionari d’Alcover i a les seves fidedignes rondalles mallorquines. Descobriguem els secrets, idò, que amaga tan entranyable mot: Continua
Si bé “estol” i “esbart” encara se sent dir (més referit a ocells, i potser no tant entre el jovent), tenim el mot “escabotell” que ja està més en desús, i poc més o manco signifiquen el mateix (almanco en algunes accepcions). Curiosa la sinonímia tan abundant per indicar el mateix. Continua
Jordi Pont “Robí”, encarregat del magatzem llorencí de Can Robí, conta a la revista amiga Cent per Cent com fuinciona això de la venda de garroves, per què tenen un preu o un altre, què se’n fa, quines parts té… En resum, ens descobreix tots els secrets de la garrova. Continua
La forma que se solia dir aquí era “estabetxos”, però de forma més estàndard s’escriuria “estebeigs” (que és com surt al diccionari). Sobretot l’accepció 2 me sona sentir-la d’infant, ara, però, almanco jo, fa temps que no la sent. Continua
Sovint la meva padrina deia l’expressió “l’he encontrat aquí, allà o allà deçà”. I jo, principiant estudiant filòleg, amb la vanitat típica de la joventut, sempre li deia: “Padrineta, per favor, que això és un castellanisme”. I ella em responia “sempre ho hem dit així per aquí…” i bona raó tenia. Un dia se me va ocórrer cercar-ho al diccionari del savi Alcover i quina sorpresa va ser la meva quan vaig descobrir que la padrina tenia tota la raó, que de castellanisme tenia poca cosa i era una paraula ben nostrada. Tenia ben guanyades unes disculpes! Continua
No sé jo si amb tant de virus ens podrem emoticonar gaire, però ho intentarem tot el que poguem, que falta fa. Avui el menú es basa en el mal temps llorencí, que retorna cíclicament; les teulades de l’església, un mal que ja dura; les beneïdes garroves, qui ho diria; les figues de cosines; i el reinici (normal?) de l’escola. Continua
De petit a vegades me deien “t’enflocaré una bleda…” o “te n’enflocaré una…” (ja podeu deduir per què 😜).També sentia a dir “ja m’ho han enflocat a mi!” (en sentit que li han fet fer alguna cosa que li feia poques ganes realitzar). Ara totes aquestes expressions ja s’han substituït per altres més generals… però aquest mot encara amaga altres sorpreses en forma de significat: Continua
De nou en Guillem Pont me deixa el seu espai d’Entorn per escriure-hi. Si fa uns mesos ho vaig aprofitar per xerrar d’una tradició tan nostrada com “fer herbes” (suc), que incloïa tot un seguit d’herbes i fruits propis del nostre entorn (una trentena), ara ho faig per parlar d’una de les meves passions, la paret seca, que forma part, com no, de l’entorn mallorquí. Continua