Mots perduts: baula

Els bergantells d’ara ja no “toquen baules”, bàsicament perquè les portes d’avui en dia la majoria ja no en tenen. Una de les putades més comunes de la meva generació (entre d’altres) i de moltes més antigues  era al vespre “anar a tocar baules” i partir a córrer. Ja sé que no era d’allò més aconsellable ni educatiu, però ja se sap que en aquesta edat… Però ara els joves ja no fan aquest tipus d’entremaliadures (no vos penseu, en fan d’altres) i és normal que no usin, idò, aquesta expressió quan gran part de les portes ja no tenen aquesta peça. Continua

Mots perduts: bosses tristes/pardal amb anses/pardal assoleiat

Són uns insults nostrats, de poble (o de “gent vella” que diuen els meus alumnes) i segurament amb el temps es modificaran o directament es canviaran per d’altres més de moda, ja que si alguna cosa he après amb aquest estudi és que les expressions ofensives són les que més aviat es modifiquen segons el gust de l’època (curiós, no?). Així abans la gent feia servir com a insult imatges del camp pròpies d’aquell temps (“clovella”, “fura”, “aglà”, “bleda”…)  o eufemismes més innocents que les grolleries més directes i ofensives que es deixen dir avui en dia (“cagondell o cagondena” per evitar esmentar Déu; “pardal” per evitar dir “penis”); en canvi ara el món de foravila ja és llunyàs i, a més, se sent indistintament i sense cap pudor “collons”, “cony”, “me cag en déu” o “fill de puta”, sense eufemismes per enmig. Modes (i actituds i maneres de ser) de cada època… Continua

Mots perduts: bergant/bergantell

Una paraula que m’agrada molt dir, a pesar de la seva reminiscència antiga, és aquesta de “bergant” o la seva variant “bergantell”. Si bé encara se pot sentir a dir en alguns pobles i sobretot a les generacions més majors, és un mot que progressivament va tenint menys presència  i per això el rescatam en aquesta recuperamots.  Continua