Crònica de la Taula Rodona de Card.cat

Ha arribat l’hora de llevar-me el vestit incòmode de “moderador” i de donar la meva opinió “sense traves” de la passada Taula Rodona de Card.cat a l’Escola Nova.

Per mi hi va haver coses positives i d’altres no tant que caldrà millorar. A continuació intentaré analitzar-les… i a partir d’aquí (i les crítiques constructives que em faceu arribar) intentarem millorar per a la propera vegada (cal tenir en compte que Card.cat era totalment “verge” en aquest tipus d’esdeveniment i d’alguna manera havíem de pagar l’estrena).

Primer he de dir que el fet de poder reunir tots els partits polítics ja pot ser considerat tot un èxit. Entre que no van molt “d’exposar-se en públic”, més enllà dels mítings controlats que fan, i malauradament la mala relació que hi ha entre alguns, podem dir que va ser una bona fita. Alguns potser estiguin molestos perquè el PP no va enviar la seva número 1 (de fet, ni la vaig veure de públic assistent), però jo tampoc ho havia reclamat com a condició. Així que vull agrair a en Jaume Riera Massanet l’esforç de venir quan ningú del seu partit hi estava dispost. Igualment faig extensible aquest agraïment a la resta de candidats que van gosar donar la cara, la qual cosa sé que no és fàcil, però és el mínim que es mereix un poble amb teòrica “salut democràtica”.

També he de dir que m’esperava més públic assistent. A pesar que 150 persones no sigui una dada menyspreable, i que a alguns mítings hi vagi encara manco gent, crec que un poble de més de 2000 habitants ha de mostrar més interès per la política. Al final ens hi jugam el futur, no?

Tampoc el temps va acompanyar gaire, sobretot la darrera mitja hora, durant la qual es va alçar un molestós vent. Si aquests dies veis alguns dels candidats amb veu ronca o amb el moquet que els hi cau és ben culpa meva. Ja m’ho deia la dona (ella sempre tan fredolega…)   que ho havia de fer de dins. A més un servidor també es va passar amb onze preguntes. Crec que el límit són unes vuit i que l’acte tengui una durada d’una hora i mitja. Que si no tant de temps de política pot crear indigestió… Ho tendré en compte per a la propera ocasió.

Una altra crítica que m’ha arribat i accept completament és que alguns candidats en unes ocasions es varen passar del temps delimitat. Jo, com que només passava en comptades ocasions i no era una cosa exagerada vaig deixar fer, però  se veu que els polítics no volien un “àrbitre permissiu”, com es diu en el món del futbol. Tranquils que la propera vegada duré les targetes damunt… Són petits detalls als quals un que no és polític no dóna més importància, però vaig aprenent que en política es miren tots els detalls en lupa. Que si això del temps, que miam com els havia assegut,  que com  gosava canviar l’ordre de les preguntes (tanta sort que no se me va ocorre inventar-me’n alguna!!!), la pronúncia d’algunes sigles… Em sembla a mi que som massa poc primmirat per aquest món de la política.

També em va saber greu que no es “debatés”. Va ser  més una exposició (en alguns casos simples lectures) d’idees que un debat entre candidats. Per una part sé que la culpa la tenen  els participants, que no tenien voluntat de debatre, simplement dir la seva, sense sortir-se del guió i ja està. El temps de rèplica va ser més usat per fer puntualitzacions de les pròpies paraules que per rebatre res, i això que hi va haver diverses al·lusions directes que van quedar sense resposta. Però per l’altra des de Card.cat haurem d’analitzar si canviam el format per fer-lo més atractiu a la gent. Que les preguntes no estiguin preparades? Només donar temes generals (educació, urbanisme…) i a partir d’aquí debatin? Deixar pas a la intervenció del públic assistent? No ho sé, ho haurem d’analitzar detalladament, però la pregunta és… si així ja ha costat… si dificultam el format compareixerà algú a la Taula Rodona a xerrar? O es trobaran massa exposats?

Sobre el contingut de les respostes poques em van sorprendre… Si de cas aquí he recopilat les més importants:

Pactes: Els partits de l’equip de Govern i ER-EU tenen bastant clar que no pactaran amb el PP per desavinences clares. El PI, per la seva banda, va destacar que era de centre i tant podia pactar cap una banda o cap a l’altra, dependria més de qui s’apropava més al seu programa. Em va sorprendre que el PP manifestés que pel benefici del poble podria pactar amb qualsevol, sense descartar ningú. I dic que em va sorprendre perquè si pensam amb les denúncies que el PP la cap de llista, Manuela Meseguer, ha interposat contra el  batle… amb el GISCa pareix poc probable, no?

– Participació i transparència: Tothom va voler transmetre la voluntat de transparència i apropament al poble en la presa de decisions. Sorprèn, però, que a pesar d’aquestes boniques paraules cap dels partits utilitzi Card.cat (o una altra plataforma externa) per arribar a la gent, no només “als seus”, per exposar les seves idees, inquietuds, desacords… Entenc que PI i ER-EU no ho fessin perquè no estaven formats, però tota la resta han tengut bé temps per donar exemple. Només PP i PSM ho intentaren uns mesos a Card.cat, però a la primera bufada de vent (crítiques, pors…) es retiraren. Esperem que les paraules no se les endugui el vent i sigui vera que hi ha un canvi cap a la transparència.  Sigui informant a través de plataformes com Card.cat, sigui amb reunions informatives periòdiques amb la població (ara que tendrem la sala polivalent…), obrint els plens… I una altra idea que va exposar na Catalina Ferrer i que no em va desagradar és fer Taules Rodones no només en temps d’eleccions, sinó que una cada cert temps (mig any per exemple?) per tractar els diversos temes que interessen a la gent. Jo mateix estenc la mà per fer de moderador i preparar-la… Algú dels que van prometre “transparència” l’agafa? Estaré a l’espera de la vostra resposta…. ara bé, si tant ha costat muntar-ne una en temps d’eleccions, no sé jo si…

– Carretera d’Artà i Carrer Major: Em va donar la sensació que ningú canviarà res és difícil que canviï res. Les respostes dels  de molts de  candidats va ser  bastant “ambigua”, sense concretar mesures contundents, només possibilitats lights (reduir velocitat, canviar els STOP, no deixar aparcar al Carrer Major…). Es van excusar molt dient que era “un tema difícil”  que  necessitava “consens”. Em va parèixer notar la por a dir res molt concret per no perdre la part dels vots de qui defensa  el trànsit rodat (com ara bars, forns  i altres negocis) o de qui el defenestra (pares i mares, vianants, ciclistes…) . Només MÉS, ER-EU i PP van apuntar coses més contundents com reordenació de la circulació, llevar les voreres mal fetes amb l’ajuda d’especialistes, una possible restricció del trànsit rodat… però sempre excusant-se xerrant  de consens. M’hagués agradat veure potser més fermesa.   És una simple sensació que vaig tenir…

  • Via Verda i Tren: Hi havia dos grups: l’equip de Govern i ER-EU que defensen el retorn del tren, compatible, segons ells,  amb la Via Verda: i el PP i PI que descarten el tren i només volen impulsar Via Verda. Aquí he de dir que m’agradaria tenir tren, i també via verda, però, personalment no veig la manera de combinar una cosa i l’altra  en el mateix traçat. Però també és vera que no som enginyer…

– Educació: Aquí em va sorprendre la possible adhesió (no la descartaven i na Catalina Ferrar ja l’ha firmat) al Pacte per l’Educació del PP, ja que pel que he pogut llegir un dels punts ja acordats és que el català sigui la llengua vehicular dels centres, cosa que des de Palma en Bauzá vol evitar a tota costa. A no ser que estiguin dispostos a enfrontar-se de veres al seu cap… la qual cosa seria el primer a aplaudir.

I van dir moltes coses més, però com que han perjurat transparència supòs que cada partit ja s’encarregarà d’enviar-nos les seves corresponents respostes a cada tema.

Aquí us deix algunes fotografies (obra de Tomàs Martínez) de l’acte i aviat posarem  el vídeo sencer:

 

18 comentaris a “Crònica de la Taula Rodona de Card.cat

  1. En primer lloc, gràcies per haver volgut encapçalar una proposta laboriosa i complexe com aquesta.
    En els teus mot s’intueix un cer desencís “incomode, manca de gent, opinions travades, pagar estrena…” que no acabo d’entendre: no som sempre “travades” les opinions”?, no hi va venir tota la gent que va voler?. Va resultar un bon exercici per “mostrar” tot el que hi ha!, tant a una com a l’altra banda de la taula…
    En quan a les crítiques, segons tu, rebudes, tampoc no se si se n’ha de fer gaire cas. l'”arbitre permissiu” també ajuda a retratar persones, el debat hi hagués pogut ser -si els candidats haguessin volgut-…i si amb preguntes tancades estan tan alerta a banyar-se, imagina’t amb preguntes més obertes!.
    En quan a temes concrets, analitzant els fets passats i les propostes de futur, potser primer s’hauria d’aclarir que s’entén per “consens” i per “transparència”.
    Segurament el tema “educació” -que apareix a la fotografia de la taula- mereix un capítol a part-, en tot cas, però, resulta ben destacable l’existència, “encara” d’una eina potent com és el vell Servei Municipal d’Orientació Educativa.
    En definitiva, una vetlada freda, però ben interessant. Sempre tot parla!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. Després de revisar el vídeo, he fet una petita correcció al tema de la Carretera d’Artà i Carrer Major. En directe a pics tens unes sensacions que canvien quan les llegeixes pausadament…

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  3. En Jaume Riera m’ha fet arribar que les denúncies contra en Mateu Puigròs no les ha interposat el PP com a grup, sinó que na Manuela a nivell particular. No és que ho hagi posat intencionadament sinó que m’he basat en una notícia d’El Mundo de la qual es va fer ressò Card.cat: http://www.elmundo.es/baleares/2014/08/06/53e1f577268e3efe3c8b456f.html
    Es xerrava de denúncia com a PP i d’aquí la meva confusió… De totes maneres me fio bastant més de la paraula d’en Jaume que d’un pseudodiari com El Mundo, així que ho he rectificat a l’article.
    Esperem que així quedi aclarit…

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Amb aquesta dualitat…a més d’un ens deu sorgir el dubte de si el PP, com a grup, està d’acord amb el contingut i motivació de les denúncies interposades per na Manuela, a títol particular…

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +3 (de 3 vots)
  4. Encara que amb un poc de retard, aquesta libèl•lula vol compartir amb la comunitat de card.cat les impressions obtingudes de la taula rodona. Com que hi ha el video del debat, no es tractarà d’un resum, sino d’una idea general respecte a cada participant que acaba amb una puntuació totalment subjectiva.

    PI: En Toni Aguilar va destacar el seu paper de possible partit frontissa i, en tot moment va tenir present els nuclis de Son Carrió i Sa Costa. En la seva enumeració d’actuacions li va faltar la concreció que demanen termes tant genèrics com ‘la industria’ o ‘l’hostelaria’. Se li va trobar a faltar un millor ritme d’oratòria però se li varen agrair notes d’humor com quan es va proclamar com a nova cara de la política local. Puntuació libel•luliana 5.75

    ERC-EU: En Serafí, nou en el panorama polític electoral va aportar la frescura i les ganes de debat que alguns esperàvem, al•legant idees concretes en actuacions de diferent àmbits i destacant sobretot el problema de mobilitat i ordenació urbana del poble. Va soprendre als assitents quan, essent un consagrat home on-line, va reinvindicar el valor afegit del contacte real i associatiu en materia de participació ciutadana. Fou taxatiu i contundent en els seus atacs al PP encara que, en aquest punt, semblava més estar en un debat de política nacional o autonòmica. Especialment me va agradar l’exemple d’optimització associativa que va proposar posant d’exemple la participació d’un runner de reconegut prestigi als grup del malalts. Devora sa nina den Rajoy, ara ja tenim es runner den Serafí . Puntuació libel•luliana 6.75

    MES: Na Dolors, potser pel fred del vespre, no es va sortir ni una línea del seu escrit, ni tan sols quan el moderador li va demanar una concreció de sí o no a la resposta plantejada. Conseqüentment, poc va aportar al debat, que per a ella no va ésser més que una mera lectura de les seves línies d’actuació que van reflectir la dualitat d’estar part del temps a l’oposició i part a l’equip de govern. A card.cat, almenys, el PSM ha protagonitzat debats molt més vius encara que fossin online. Puntuació libel•luliana: 5

    PSOE: L’experiència de na Maria Pastera i el seu saber fer, es van posar de manifest de bon primer moment. La seva simpatia i humor va venir acompanyada d’una preparació substancial que es va revelar quan es van atacar algunes actuacions de govern i en matèria de serveis socials. Per altra banda, en alguns moments, es va centrar massa en els seus escrits, tal i com es va posar de manifest amb l’ensurt que va tenir (junt amb altres lectors) quan el moderador va canviar l’ordre de les preguntes. La seva simpatia es tornava en ràbia (poc sana) quan citava al grup popular. Puntuació libel•luliana: 6.25

    GISCa: Si algú va sabre agafar les regnes del debat fou en Mateu Puigròs. Malgrat que la història diu que qui té més a perdre en un debat és qui defensa el poder, aquest no fou el cas. Va demostrar seguretat absoluta en tots els temes, va saber incloure autocrítica (com la qüestió del polígon de serveis), destacar els objecitus financers aconseguits a través de l’empresa pública de l’Ajuntament i contrargumentar a la perfecció les poques qüestions plantejades pels altres debatents i lectors. La seguretat de la seva actuació es posava de manifest tan en la seva l’actitud (de debatre, argumentar i conversar enlloc de llegir), com en el coneixement profund de totes les materies. I ell ho sabia de bon primer moment. Puntuació libel•luliana: 8.75

    PP: En Jaume Riera va reunir l’educació i coratge, dels quals el grup popular n’havia quedat orfe quan es va negar a participar a la taula, que suposa asseure’s a un debat. No obstant això, la seva participació va destacar per la lectura estricte de les respostes impossibilitant, així, qualsevol tipus de frescura ni de debat. Tant va ser així que ni tan sols féu ús del torn de rèplica quan PSOE i ERC-EU van dirigir contra el PP uns atacs frontals en torn a possibilitats de pactes i actuacions com l’educació (i això que només l’exageració de les acusacions i el despreci que les matiexes suposaven, no únicament cap al grup polular sino també cap als seus votants, donaven peu i demanaven, sense excusa, una defensa argumental). No va saber treure partit a allò que havia de ser la seva principal eina, segons havia manifestat als plens, com era la falta de transparència de l’actuació de govern. Puntuació libe•luliana: 5
    Manuela Meseguer: Puntuació: 0 per la seva negativa a participar en el que hauria de ser una obligació moral i cívica per a qui figura com a cap de llista i que, a més, tothom intueix com a possible alternativa real de govern municipal

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +7 (de 7 vots)
    • Libèl.lula portenya……sa veritat per la puntució donada no varem veure el mateix debat

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: -4 (de 4 vots)
      • Si del meu text només difereixes en la puntuació… crec que podem dir que varem veure el mateix debat. Ja coment d’entrada que es tracta d’una puntuació especialment subjectiva (i no precisament per les meves preferències polítiques) sobretot per la dificultad de puntuar un debat i de valorar aspectes tan diferents com el fons i la forma (a la qual he donat rellevància per la pròpia definició de debat o taula rodona). Però moltes gràcies per l’opinió!! 🙂

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: +1 (de 1 vot)
        • De totes maneres, i atès que les puntuacions no s’atenen “a preferències polítiques” i també que sa libel·lula es ben conscient que la lectura, i l’habit de les “notes de puntuació”, resulta més fàcil i arrelat que no els comentaris, no estaria de més conèixer els items considerats a l’hora d’atorgar puntuacions.

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Faltaria més Guillem. Com pots veure, el suficient s’assolia amb la mera presentació i intervenció (sense atacs personals o faltes de respecte que haurien fet caure la la puntuació en negatiu i tot).

            Per arribar al 6, aquesta libèl·lula va valorar el fet d’alliberar-se del paper escrit i les ganes de debat amb frescura, o almenys haver treballat l’oratoria.

            Una vegada asumit el rol de debatent, vaig fixar-me en l’aportació d’idees i propostes de futur, i crítiques i defenses d’actuacions passades, sense desviacions a àmbits interessats que res tenguessin a veure amb el debat municipal.

            Com en tot examen oral, la claretat i ordre en l’exposició, la seguretat en la intervenció i la cohesió interna argumental eren requisits per arribar a l’excel·lent.

            Repetesc que els ítems valoratius són totalment subjectius, i supòs que els hi atribuesc aquesta preferència per vocació o formació. Amb això vull dir que, així com jo he donat rellevància a l’oratòria per poder passar del 6, serà totalment vàlid, legítim i respectable que altres assitents donassin rellevància a altres aspectes.

            Què en trobes, ido, Guillem (i altres interessats), dels criteris i valoracions libel·lulars?

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: +4 (de 4 vots)
          • No sé ben be perquè libel·lula, però el sistema no em deixa contestar la teva argumentació. Una argumentació que, com d’altra banda no podia ser d’altra manera, em sembla seriosa i acurada. “Chapeau!”. Gràcies

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • (Ara veig que la resposta s’ha publicat allà on havia, amb el nom sitges).

            VA:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
  5. Seria interessant saber Juan Pere en què difereixes respecte a la Libèl·lula, no perquè no tenguis raó (totes les opinions són respectable), sinó que per enriquir el debat i contraposar opinions.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  6. Hola a tots,
    personalment estic content d’haver vingut a la taula rodona a escoltar els nostres candidats,. Per tant, volia donar la meva enhorabona als col·laboradors de card.cat per l’organització.
    Així mateix, en lloc de comentar la taula rodona de dia 15, volia parlar de la crònica que ha escrit en Pau, on, entre les altres coses, podem llegir una autocrítica bastant sencera i raonable dels errors que es varen fer aquell vespre. Ara bé: jo pens (i crec que tots ho pensam…) que els errors que menciona en Pau (control del temps, número de preguntes, etc.) han estat causats per la manca d’experiència; és evident que no es repetiran i, per tant, no lleven mèrit al conjunt.

    Tal com deia més amunt, volia enraonar en veu alta sobre tres punts de la la crònica d’en Pau. Exposaré aquests tres punts un darrere l’altre repetint i comentant les seves mateixes paraules:

    a) Pau va escriure: “També he de dir que m’esperava més públic assistent. A pesar que 150 persones no sigui una dada menyspreable….”.

    jo crec que 150 assistents és un gran punt de partida! Quantes iniciatives que es celebren al poble (que no siguin lúdiques o religioses) poden comptar amb aquest grau d’assistència? Fins i tot diria que el número d’assistents és tan alt que es mereix almanco un assaig d’interpretació: crec que per una banda els polítics del poble són més actius del que sembla si són capaços, tots plegats, de congregar un número tan alt de persones.
    Per altra banda, si es fa una comparació amb altres activitats, diguem-ne, “culturals”, el poble ha respost molt bé a aquesta iniciativa, almanco pel que fa el número d’assistents. Som conscient que el número d’assistents no és una clau de lectura suficient: s’hauria de mirar també els motius que varen empènyer aquests 150 veïnats a congregar-se a l’escola nova aquell vespre!
    Però els 150 hi eren! Clar que hauria pogut anar millor. Però jo crec que card.cat i el poble estan d’enhorabona.

    b) Més enllà, al seu article, Pau puntualitza: “També em va saber greu que no es “debatés”. Va ser més una exposició (en alguns casos simples lectures) d’idees que un debat entre candidats”.

    És evident que els polítics cerquen la seva zona de confort i el pacte de no-agressió entre els candidats respon exactament a aquesta legítima exigència. Jo crec que és feina del moderador obligar els polítics a sortir d’aquest espai segur on en mantenen!
    És una tasca difícil aquesta del moderador/picador que implica una gran feina de preparació prèvia al debat (preveure grosso modo les respostes, cercar arguments de rèplica, estudiar com encalentir l’oposició, etc. etc.). En canvi Pau, en lloc de moderador, vares triar ser un espectador més (fins i tot visualment: no és un cas que estaves a un costat de la taula i no al centre).
    El que vull dir és que un debat dens i interessant passa també per un moderador potent (i és una feinada muntar-ho…..).

    c) El tercer punt de l’article que volia comentar és aquest: “I una altra idea que va exposar na Catalina Ferrer i que no em va desagradar és fer Taules Rodones no només en temps d’eleccions, sinó que una cada cert temps (mig any per exemple?) per tractar els diversos temes que interessen a la gent. Jo mateix estenc la mà per fer de moderador i preparar-la…Estaré a l’espera de la vostra resposta…. “

    Tant de bo que aquesta taula rodona es pogués repetir! Ara bé: crec que si quedam a l’espera d’una resposta, els polítics es mantindran en la seva zona de confort abans mencionada i el poble es quedarà sense tertúlia! Això és profundament humà, perquè, com sabem, a tots ens agrada mantenir-nos segurs i còmodes als llocs on no correm cap perill! Observem, sense anar més lluny, la taula rodona: els polítics no varen sortir a l’arena i varen signar un pacte de no-agressió; el moderador no va encetar el foc de la polèmica al debat i va quedar-se al marge del debat!
    Jo volia animar els membres del card.cat a seure al centre de la taula, insistint i pressionant els polítics perquè l’experiència de la taula rodona es pugui repetir (relativament) aviat. Només un ent neutral com card.cat pot impulsar aquest tipus d’iniciatives amb la imparcialitat que es mereix.
    I amb la nova taula rodona vindran també més preguntes encertades, un control més eficaç del temps del debat, més implicació per part dels polítics i del moderador. Probablement sarem més de 200. El poble ho agrairà! P’entura sense fer massa enrenou; però ho agrairà molt!

    Cordialment
    Santo

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Moltes gràcies m’apunt totes les aportacions que has fet per així millorar.
      I no dubtis que punyiré per intentar fer una taula rodona més enllà de les eleccions. Ara bé, els polítics si no volen que les seves paraules de “trasperència” no se les emporti el vent, que deia Bob Dylan, ni els caldrà més remei que sortir “per ells mateixos” del confort que com tu dius estan instal.lats. De fet, una de les coses que crec que ha provocat una gran distància i desencant entre els polítics i la gent és precisament que els primers s’han mantingut a la seva zona de confort i comoditat sense saber apropar-se a la gent.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • Per solucionar el problema de l’assistència, la meva proposta seria un poc de MENJUA I BAILE com a tot encontre polític d’aquesta època. Segur que de 150 haguéssim estat 350.

        I en acabar dos ave maries i cap a cases.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: +4 (de 4 vots)
    • Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, m’agradaria discrepar del que diu l’amic Santo. Cert és que tots tenim tenmdència a no sortir de la “zona còmoda”, però precisament la taula rodona era una possibilitat de manifestar discrepàncies.
      Si aquestes no sortiren, segurament es deu més a la por a desfermar un possible pacte de futur que a l’acció del moderador (i, potser també a la voluntat d’en Jaume). En tot cas el posicionament de cada candidat va ser triat per ell mateix, ja que tots coneixien les preguntes que es plantejarien
      En quan a la programació d’altres taules rodones, ateses les clares ofertes de informació i transparència, segurament no caldrà, o millor dit, no haurien de ser necessàries.
      La discrepància també es manté en relació a la situació del moderador, els protagonistes havien de ser els candidats, no el president de Card.cat
      Discrepància que, obviament, no afecta en res ni el respecte ni l’afecte que ens lliga.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada