Sempre és agradable saber que dues noves vides arriben al món, i encara ho és molt més si aquestes dues vides s’integren al cercle familiar i vital dels teus amics.

A ella (i elles) els hi vull dedicar aquesta tendre i divertida cançó d’en Gerard Quintana, en la que musica un poema de n’Enric Casasses.

L’enhorabona a qui, a partir d’ara, a més de dona, li tocarà fer de mare 😉 .

Jo, menjo sol tot l’hivern. T’abraço.
Camino aquest carrer. T’abraço.
M’enfonso en el no res. T’abraço…
Jo, compro un encenedor. T’abraço.
De nit em crec que et veig. T’abraço.
Potser vol entrar vent. T’abraço…
Jo, passo calor, fa fred. T’abraço.
Ni t’abraço ni no… t’abraço.
Discuteixo amb infants. T’abraço…
Jo, m’aturo pel camí. T’abraço.
Escric qualsevol vers. T’abraço.
Em desperto, obro els ulls. T’abraço…
Jo, m’escapo de l’infern. T’abraço.
No sé com perquè si… t’abraço.
Begut i buit i encès. T’abraço.
Jo, no et podré abraçar més. T’abraço.
L’abraç meu et fereix. T’abraço.
Me’n vaig, et dic adéu. T’abraço…
Jo, estic aquí, no ho veus. T’abraço…