Racó de poesia (12) Vicent Andrés Estellés

Poeta i prosista valencià va néixer a Burjassot l’any 1924 i morí a la ciutat de València l’any 1993.

Amic de Jan Fuster i de Manuel Sanchis Guarner. La seva obra està molt marcada per la mort d’una filla als quatre mesos d’edat.

Premi Lletra d’Or, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, Creu Sant Jordi, i a títol pòstum, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.

La seva obra més destacada és:

Ciutat a cau d’orella.
La nit.
Donzell amarg.
L’amant de tota la vida.
Lletres de canvi.
Primera audició.
L’inventari clement.
La clau que obri tots els panys (amb Coral romput).
Llibre de meravelles.
Recomane tenebres.
Les pedres de l’àmfora.
Manual de conformitats.
Balanç de mar.
Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset.
Cant temporal.
Les homilies d’Organyà.
Versos per a Jackeley.
Vaixell de vidre.
La lluna de colors.
Sonata d’Isabel.
Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa.
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(Del Llibre de Meravelles)

La il·lustració és d’Escola Valenciana.

Un comentari a “Racó de poesia (12) Vicent Andrés Estellés

  1. Gràcies Tomàs, és un dels poetes que més m’agrada de manera especial el poema l’Amant de tota la vida.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada