Manifest del 31 de desembre de l’OCB

Manifest del 31 de desembre de 2016

Trenta-quatre anys d’Estatut d’Autonomia no han estat suficients perquè el nostre país fet d’illes hagi assolit les cotes de descentralització que es mereix. La línia autonomista que l’Estat espanyol ha seguit fins ara no ha propiciat el desplegament òptim de l’autogovern que requerim per no sentir-nos ignorats políticament, maltractats econòmicament i agreujats socialment. Les mancances que patim els illencs en gairebé tots els sectors ens aboquen a una realitat que s’assembla molt més al colonialisme que no al pretès autonomisme.

En paral·lel, trenta anys de Llei de normalització lingüística tampoc no han estat suficients perquè la llengua catalana ocupi el lloc que li correspon per ser la llengua pròpia de les Illes Balears. S’ha avançat, certament, perquè veníem de l’obscuritat densa de la dictadura, però el català segueix sent minoritzat; desatès en àmbits tan sensibles com el judicial, marginal en els mitjans de comunicació i residual en el comerç i en el lleure.

ocb

Per això, ens cal prendre consciència que, com a país, seguim empantanegats, instal·lats en una esfereïdora insensibilitat estatal vers les nostres necessitats apressants que compromet seriosament el nostre futur. I ens cal, també, fer córrer arreu aquesta inquietud, escampar com més millor aquest clam de justícia. Així, als socis i amics de l’Obra Cultural Balear ens correspon ser agents actius d’aquesta nobilíssima causa. Com més i millor expliquem els greuges que patim, més creixerà la sensibilització que necessitam per capgirar la situació.

Aquesta reconducció passa inexorablement per augmentar l’autogovern; per augmentar prou la nostra capacitat de decició en tots els ordres; per bastir aquestes decisions sobre les nostres característiques com a poble. Per poder exercir plenament el dret a decidir, en definitiva.

Plat OCB

Fins que aquest moment no arribi, hem de ser responsablement exigents en l’atenció escrupolosa a tots els nostres drets socials, sobretot els lingüístics. De la mateixa manera, hem de demanar més decisió i fermesa en política lingüística i ben dotar-la econòmicament. Som molt lluny de la normalitat com per rebaixar el grau d’exigència en un àmbit, el lingüísticocultural, que hauria de ser un pilar bàsic de les actuals administracions públiques.

ocb

Igualment, hem d’atendre i explicar com es mereix l’espoli fiscal que patim, un càstig que ens barra el ple desplegament de les nostres capacitats i potencialitats productives i creatives.

Commemorem amb convenciment, doncs, el 31 de Desembre, la Diada de Mallorca, i celebrem amb la mateixa intensitat que tenim la força suficient per canviar aquesta realitat que tant ens constreny, ens margina i ens empetiteix. Convoquem tothom a l’activisme per arribar a poder ser agents actius en la construcció del futur que ens mereixem.

VISCA MALLORCA!

31 de desembre 2016

(La imatge de la neula que encapçala aquest manifest és de na Miquela Fullana)

Deixa un comentari