Arxiu d'etiquetes: ocb

Demografia i país

Publicat el per
1

Des de l’OCB ens trameten aquest interessant article.

L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’Obra Cultural Balear
Demografia i país
Joan Pau Jordà
Doctor en Demografia

Ara fa uns dies llegia a la premsa que la població de les Balears es va situar a 1 de gener de 2022 en 1,17 milions d’habitants (1.176.659 habitants) un 44% més que fa un quart de segle. Aquest creixement es centra en els municipis més poblats com Calvià, Eivissa i Inca. En canvi, Palma perd població. Ës normal, els barris estan farcits de famílies que, empeses pel preu de l’habitatge i seduïdes per les bones connexions per carretera, marxen més enllà de la via de cintura a la recerca de major qualitat de vida,
decideixen mudar-se a pobles de la Part Forana com Lloseta, Esporles o Santa Maria. Continua →

La cuina de les rondaies mallorquines, avui vespre a l’Espai 36

Publicat el per
Respon

Avui vespre, a les 20 hores, a l’Espai 36, presentació de LA CUINA DE LES RONDAIES MALLORQUINES amb la participació de Caterina Valriu, Paula Valriu i Bàrbara Sagrera.

Aquest acte està organitzat per l’OCB de Sant LLorenç des Cardassar amb la col·laboració de l’ajuntament.

En acabar l’acte tastarem uns crespells fets segons la recepta del llibre.

Antoni Riera Melis, fill il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar

Publicat el per
2

El proper dimecres, 19 d’abril de 2023, a l’Espai 36, a les 19,30 h. es celebrarà un plenari extraordinari de l’ajuntament per nomenar Antoni Riera Melis fill il·lustre de Sant Llorenç. És el primer reconeixement que es fa en vida del guardonat.

L’expedient s’inicià a instàncies de la delegació de l’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç des Cardassar i de l’Associació Flor de Card i ha estat instruït per la regidora de cultura, Dolors Sánchez.

El nomenament de fill il·lustre implica el reconeixement a una persona que s’ha distingit de manera extraordinària en alguna faceta de la seva vida personal o laboral i suposa un exemple per a les noves generacions.
Nombroses entitats i particulars s’han sumat a aquest reconeixement de mèrits.

El campament dels presos (1941-1943). Conferència de Jaume Morey

Publicat el per
Respon

A Artà, a la Rota d’en Rai, entre el puig del Porrassar i el puig del Corb, entre els anys 1941 i 1943 hi hagué el Campament dels Soldats  o Campament dels Presos, un lloc de reclusió i treballs forçats per a molts de presoners del règim franquista.

En Jaume Morey i na Maria Eugènia Jaume han estudiat el tema i ens explicaran Continua →

Les beguines mallorquines a la tardor medieval

Publicat el per
Respon

L’Obra Cultural Balear de Manacor, dedica les conferències dels Dilluns de l’Obra del mes de març al món de la dona.

Continuam aquest cicle amb Na Maria Barceló Crespí, que ens oferirà la conferència  “Les beguines mallorquines a la tardor medieval”, que tindrà lloc al Teatre La Fornal, el proper dilluns, 20 de març, a les 20.00 hores. Continua →

“Elles també hi eren. Dones agermanades”, propera conferència del Dilluns de l’Obra

Publicat el per
Respon
L’Obra Cultural Balear de Manacor, dedicarà les conferències dels Dilluns de l’Obra del mes de març al món de la dona.
Encetarà aquest cicle, la doctora en Història per la UIB, Margalida Bernat i Roca, amb la conferència “Elles també hi eren. Dones agermandades”, que tindrà lloc al Teatre La Fornal, el proper dilluns, 6 de març, a les 20.00hores.

Continua →

El dilluns de l’OCB a Manacor (CONFERÈNCIA SUSPESA PEL MAL TEMPS)

Publicat el per
Respon
Avui, dilluns, 27 de febrer, dintre de l’espai: El Dilluns de l’Obra que organitza l’Obra Cultural Balear de Manacor, al Teatre La Fornal, a les 20.00 hores, l’historiador Martí Janer havia d’impartir la conferència : “El feixisme i neofeixisme d’ahir i avui”.
La conferència s’ha suspesa degut al mal temps.

‘L’Obra i el dinosaure’, la història de l’Obra Cultural Balear al Canal 33

Publicat el per
Respon

Canal 33 estrenarà el pròxim dijous 2 de març, a les 23.20 hores, el documental d’Antoni Mir Marí L’Obra i el dinosaure, que recull la trajectòria de la lluita dels mallorquins per la seva llengua i cultura, a través de l’entitat més representativa d’aquesta tasca, l’Obra Cultural Balear (OCB). El títol fa referencia al conte d’Augusto Monterroso “Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era”, com a signe de la permanència del català, tot i les dificultats històriques. Continua →

L’Àgora de l’OCB

Publicat el per
Respon

El català a la sanitat pública: una assignatura pendent

Antoni Llabrés Fuster       UIB / OCB

Enguany es compleixen els quaranta anys de la declaració d’oficialitat de la
llengua catalana a les Illes Balears. Efectivament, dia 25 de febrer de 1983, val
a dir que en el furgó de coa, les Corts Generals aprovaven l’Estatut
d’autonomia, i el primer dia del mes de març, amb la seva publicació, entrava
en vigor. D’aleshores ençà disposam d’un règim jurídic lingüístic de doble
oficialitat (més adient que cooficialitat, que sol reservar per al català una posició
subalterna, tot distingit entre una llengua oficial, la de l’Estat, i una altra
simplement cooficial, la pròpia), que si bé mostra evidències d’una clara
asimetria a favor del castellà, ha permès innegables avanços en la recuperació
i foment de la llengua catalana a través del que hem conegut, en general, com
a procés de normalització lingüística. Continua →

Rectificar és de savis

Publicat el per
2

Després d’intenses negociacions entre MÉS i la presidenta Armengol i amb l’anunci de l’OCB i l’STEI d’impugnar el procés d’estabilització de places a la sanitat balear, el Govern rectifica i exigirà que la llengua catalana sigui un requisit i donarà dos anys als opositors per poder acreditar aquest coneixement. La rectificació ha costat, arriba tard, quan ja s’ha tancat el termini de presentació d’instàncies i ha deixat en evidència la política lingüística del PSOE que es va sotmetre a les exigències corporatives del personal sanitari. Continua →

L’OCB demana una rectificació immediata a la presidenta Armengol

Publicat el per
Respon
  1. Presidenta Armengol, de veritat el Govern farà fixos 2.283 metges i infermers interins sense demanar-los cap coneixement de català, ni el més mínim, ni ara, ni d’aquí dos anys, ni mai?
  2. De veritat infringireu el Decret Llei 6/2022, que preveu una exempció temporal de coneixements de català amb una moratòria de dos anys per poder-lo acreditar i optareu per una exempció massiva, permanent i vitalícia per als professionals de la sanitat pública sense cap justificació? Continua →

L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR

Publicat el per
Respon

Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’OCB.

Els nous reptes de l’Obra Cultual Balear

Joan Miralles Plantalamor. President de l’OCB

D’ençà que es va fundar, l’any 1962, l’Obra Cultural Balear s’ha mantingut fidel als vincles lingüístics i al compromís de defensa i difusió de la nostra llengua pròpia i la nostra cultura. Els reptes de l’Obra, en essència, es mantenen  d’ençà dels seus orígens, atès que la nostra llengua continua minoritzada, sotmesa a pressió, a arbitrarietat i a una legislació adversa, ha retrocedit en l’ús social i és simbòlica en àmbits concrets de l’Administració, com ara la Sanitat i la Justícia. Un canvi demogràfic accelerat ha fet que el català, malgrat algunes millores més teòriques que efectives, hagi perdut presència a les institucions, al carrer i als patis de les escoles. Continua →

Joan Veny: ciència, humanitat i compromís

Publicat el per
Respon

Continuam la publicació d’articles tramitats per l’OCB per a la seva publicació a les revistes de l’Associació de Premsa forana. En aquesta ocasió l’article parla de Joan Veny i ha estat escrit per Maties Garcias.

Joan Veny: ciència, humanitat i compromís

Mallorca en particular, i les illes Balears en conjunt, han estat bressol de bons filòlegs. Hi han nascut i viscut destacats estudiosos del català i de les seves varietats dialectals. Noms ja històrics com Marià Aguiló, Pere A. Figuera, Antoni M. Alcover, Isidor Macabich, Francesc de Borja Moll i Aina Moll en són una mostra de primera qualitat.

Joan Veny i Clar (Campos, 1932) se suma a la llista dels il·lustres precedents. L’avala un llarg i dens currículum de treballs de camp, d’investigacions i de docència que el converteixen en una fita importantíssima en el coneixement de la nostra llengua, amb una especial orientació cap a l’estudi dels dialectes geogràfics. Continua →