Per a reserves per fer la sortida de dia 15: AQUÍ
El campament dels presos. Conferència de Jaume Morey
Respon
Arxiu d'etiquetes: ocb
Les beguines mallorquines a la tardor medieval
L’Obra Cultural Balear de Manacor, dedica les conferències dels Dilluns de l’Obra del mes de març al món de la dona.
Continuam aquest cicle amb Na Maria Barceló Crespí, que ens oferirà la conferència “Les beguines mallorquines a la tardor medieval”, que tindrà lloc al Teatre La Fornal, el proper dilluns, 20 de març, a les 20.00 hores. Continua
“Elles també hi eren. Dones agermanades”, propera conferència del Dilluns de l’Obra
L’Obra Cultural Balear de Manacor, dedicarà les conferències dels Dilluns de l’Obra del mes de març al món de la dona.
Encetarà aquest cicle, la doctora en Història per la UIB, Margalida Bernat i Roca, amb la conferència “Elles també hi eren. Dones agermandades”, que tindrà lloc al Teatre La Fornal, el proper dilluns, 6 de març, a les 20.00hores.
El dilluns de l’OCB a Manacor (CONFERÈNCIA SUSPESA PEL MAL TEMPS)
Avui, dilluns, 27 de febrer, dintre de l’espai: El Dilluns de l’Obra que organitza l’Obra Cultural Balear de Manacor, al Teatre La Fornal, a les 20.00 hores, l’historiador Martí Janer havia d’impartir la conferència : “El feixisme i neofeixisme d’ahir i avui”.
La conferència s’ha suspesa degut al mal temps.
‘L’Obra i el dinosaure’, la història de l’Obra Cultural Balear al Canal 33
Canal 33 estrenarà el pròxim dijous 2 de març, a les 23.20 hores, el documental d’Antoni Mir Marí L’Obra i el dinosaure, que recull la trajectòria de la lluita dels mallorquins per la seva llengua i cultura, a través de l’entitat més representativa d’aquesta tasca, l’Obra Cultural Balear (OCB). El títol fa referencia al conte d’Augusto Monterroso “Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era”, com a signe de la permanència del català, tot i les dificultats històriques. Continua
L’Àgora de l’OCB
El català a la sanitat pública: una assignatura pendent
Antoni Llabrés Fuster UIB / OCB
Enguany es compleixen els quaranta anys de la declaració d’oficialitat de la
llengua catalana a les Illes Balears. Efectivament, dia 25 de febrer de 1983, val
a dir que en el furgó de coa, les Corts Generals aprovaven l’Estatut
d’autonomia, i el primer dia del mes de març, amb la seva publicació, entrava
en vigor. D’aleshores ençà disposam d’un règim jurídic lingüístic de doble
oficialitat (més adient que cooficialitat, que sol reservar per al català una posició
subalterna, tot distingit entre una llengua oficial, la de l’Estat, i una altra
simplement cooficial, la pròpia), que si bé mostra evidències d’una clara
asimetria a favor del castellà, ha permès innegables avanços en la recuperació
i foment de la llengua catalana a través del que hem conegut, en general, com
a procés de normalització lingüística. Continua
Les plomes de Franco
L’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç des Cardassar presenta el proper 10 de febrer, a les 20 h, a l’Espai 36, LES PLOMES DE FRANCO, el darrer llibre d’Antoni Tugores.
Vos hi esperam!
Rectificar és de savis
Després d’intenses negociacions entre MÉS i la presidenta Armengol i amb l’anunci de l’OCB i l’STEI d’impugnar el procés d’estabilització de places a la sanitat balear, el Govern rectifica i exigirà que la llengua catalana sigui un requisit i donarà dos anys als opositors per poder acreditar aquest coneixement. La rectificació ha costat, arriba tard, quan ja s’ha tancat el termini de presentació d’instàncies i ha deixat en evidència la política lingüística del PSOE que es va sotmetre a les exigències corporatives del personal sanitari. Continua
L’OCB demana una rectificació immediata a la presidenta Armengol
- Presidenta Armengol, de veritat el Govern farà fixos 2.283 metges i infermers interins sense demanar-los cap coneixement de català, ni el més mínim, ni ara, ni d’aquí dos anys, ni mai?
- De veritat infringireu el Decret Llei 6/2022, que preveu una exempció temporal de coneixements de català amb una moratòria de dos anys per poder-lo acreditar i optareu per una exempció massiva, permanent i vitalícia per als professionals de la sanitat pública sense cap justificació? Continua
L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’OCB.
Els nous reptes de l’Obra Cultual Balear
Joan Miralles Plantalamor. President de l’OCB
D’ençà que es va fundar, l’any 1962, l’Obra Cultural Balear s’ha mantingut fidel als vincles lingüístics i al compromís de defensa i difusió de la nostra llengua pròpia i la nostra cultura. Els reptes de l’Obra, en essència, es mantenen d’ençà dels seus orígens, atès que la nostra llengua continua minoritzada, sotmesa a pressió, a arbitrarietat i a una legislació adversa, ha retrocedit en l’ús social i és simbòlica en àmbits concrets de l’Administració, com ara la Sanitat i la Justícia. Un canvi demogràfic accelerat ha fet que el català, malgrat algunes millores més teòriques que efectives, hagi perdut presència a les institucions, al carrer i als patis de les escoles. Continua
Nit de la Cultura de l’OCB
Joan Veny: ciència, humanitat i compromís
Continuam la publicació d’articles tramitats per l’OCB per a la seva publicació a les revistes de l’Associació de Premsa forana. En aquesta ocasió l’article parla de Joan Veny i ha estat escrit per Maties Garcias.
Joan Veny: ciència, humanitat i compromís
Mallorca en particular, i les illes Balears en conjunt, han estat bressol de bons filòlegs. Hi han nascut i viscut destacats estudiosos del català i de les seves varietats dialectals. Noms ja històrics com Marià Aguiló, Pere A. Figuera, Antoni M. Alcover, Isidor Macabich, Francesc de Borja Moll i Aina Moll en són una mostra de primera qualitat.
Joan Veny i Clar (Campos, 1932) se suma a la llista dels il·lustres precedents. L’avala un llarg i dens currículum de treballs de camp, d’investigacions i de docència que el converteixen en una fita importantíssima en el coneixement de la nostra llengua, amb una especial orientació cap a l’estudi dels dialectes geogràfics. Continua
Màgia, bruixeria i superstició a la pagesia
Divendres, 4 de novembre, a les 20 hores, a l’Espai 36, Rafel Perelló parlarà sobre la màgia, la bruixeria i la superstició a la pagesia.
Rafel Perelló és músic, pintor i investigador de la cultura popular amb un bagatge de centenars d’entrevistes a persones majors que li han parlat de la Mallorca preturística. Continua
L’àgora de l’OCB. Fuster a Mallorca
En aquesta secció es publiquen articles tramitats per l’OCB per a la seva publicació a les revistes de l’Associació de Premsa forana.
FUSTER A MALLORCA
Gabriel Ensenyat Pujol (Catedràtic de Filologia Catalana – Universitat de les Illes Balears)
La publicació de Nosaltres els valencians (1962) va significar un revulsiu important en el fins aleshores somort panorama cultural mallorquí. La reflexió endegada per Joan Fuster no tenia un abast exclusivament valencià sinó que emmarcava la realitat valenciana en l’àmbit de Països Catalans. De fet, responia a una crida que havia fet Jaume Vicens Vives al seu llibre Notícia de Catalunya, en què reclamava reflexions semblants als altres territoris de parla catalana, a fi de contrastar realitats, mancances i anhels, i que l’historiador gironí va reiterar fins gairebé el moment de la seva mort. Continua
Bona acollida de “Poesia al terrat”
Bona acollida de públic va tenir “Poesia al terrat” una activitat organitzada per l’OCB de Sant Llorenç des Cardassar amb la col·laboració de l’ajuntament.
Al terrat de l’Espai 36, quatre veus poètiques: Bernat Nadal, Antònia Santandreu, Xisca Grimalt i Andreu Matamalas, acompanyades per la música del Duo Cafuné, format per Carolina Parejo, violí, i Daniel Fernández de Marticorena, fagot, Continua
Poesia al terrat
Demà, dissabte, 17 de setembre de 2022, a les 21,30 hores, al terrat de l’Espai 36, l’Obra Cultural Balear, presentarà POESIA AL TERRAT.
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Llorenç, POESIA AL TERRAT, oferirà als assistents les veus poètiques de quatre autors de la contrada: Bernat Nadal, Xisca Grimalt, Antònia Santandreu i Andreu Matamalas. Continua
Sonada de colles de xeremiers a la Diada de l’OCB
Presentació del Calendari Folklòric de Mallorca. Primavera
Mateu Morro presentarà el seu llibre ‘Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines’, en el proper Dilluns de l’Obra
El llibre Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines (Illa Edicions, 2021) explica la història d’Honorat Tries (pare) i Jaume Tries (fill) els quals es veren obligats a fugir a les muntanyes per no acabar en mans dels falangistes després del cop d’estat del general Franco del 18 de juliol de 1936. Mateu Morro és l’autor d’aquest relat històric que ha pogut reconstruir gràcies, sobretot, a la memòria oral dels santamariers que visqueren la guerra i la postguerra. Continua