I tu, que no robaries també?

Avui mateix passant per davant l’escola de primària de Sant Llorenç torn a contemplar com, tot i que desgastada pel temps, la placa que es va col·locar quan es va fer la reforma i que esmenta “El molt honorable president Jaume Matas” encara roman al seu lloc, tot i que des de l’AMIPA s’aprova fa uns quatre anys (després de la seva primera condemna) i s’entregà la petició de la seva retirada a l’ajuntament.

Ens hem convertit en una societat totalment irreflexiva i que tot ho arregla amb un “tanmateix”, un “tots són iguals” o el que encara és pitjor “I tu, que no robaries també?”. Una societat a on els que manen (a tots els nivells) fan bona aquella dita de “prediquen el que no creuen”.

Avui mateix després de la condemna del cas Nóos un periodista feia esment d’aquest maquiavèl·lic model de societat a on a causa de la nul·la separació de poders els corruptes dels partits polítics espanyols gaudien d’una protecció tant jurídica com  mediàtica però  en canvi els que denunciaven aquests casos de corrupció no gaudien de cap classe de protecció i fins i tot patien l’assetjament mediàtic tant de les televisions i mitjans afins als partits polítics com d’altra gent afí al partit denunciat, convertint d’aquesta manera el corrupte en heroi i el qui hauria de ser l’heroi en una espècie de leprós.

Des del carrer estant la gent que intenta canviar aquest model sovint es titllada pels qui els enrevolten de radical, mirada amb mals ulls i fins i tot amenaçada amb aquelles paraules de “jo de tu aniria alerta, xerres massa”. En canvi els que roben, els que s’aprofiten dels recursos de tothom per al seu benefici propi i els seus amigots i vasalls que els defensen a capa i espasa són els qui gaudeixen de la bona imatge davant tothom.

És cert que no vivim a una dictadura, però no és menys cert que a causa de -entre d’altres coses- aquesta nul·la separació de poders encara es repeteixen molts de tics socials més presents als estats totalitaris que no als estats plenament democràtics, un dels més visibles és que encara hi ha monuments i avingudes que honoren els corruptes o la dictadura i en canvi els nostres artistes, científics i gent que ho mereix, o bé no tendra mai el seu merescut espai de reconeixement als nostres pobles i ciutats o com a molt es troben representats a qualque carreró.

Vosaltres triau.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada