Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: el nostre lector número u, Antoni Font; la misteriosa desparició de l’oposició local; el misteriós espectacle del Circ Cutré; els exòtics Willy Fog i Romy; la recollida de signatures d’un grup de pares serverins perquè els seus fillets no raconin papers; i Donald Trump (sí, una altra vegada! Istro sereno!)
1. No puc començar aquesta secció més que alabant la figura d’un dels lectors més fiters i participatius de Card.cat, n’Antoni Font. Sense gens de vessa cada dia ens llegeix i, no només això, sinó que comenta, suggereix, critica… qualsevol tipus de notícia (no deixa bardisses, no). De ver, amb lectors així fa gust d’escriure.

Això sí, no sé si al nostre enginyer informàtic li fa tanta gràcia. Una de les peculiaritats que té en Toni és el seu famós +1 manual. I és que als comentaris es pot puntuar amb positiu o en negatiu el que la gent diu (a través dels símbols posats per a l’ocasió), però no així les notícies en si. I en Toni, fort i no et moguis, s’ha inventat el seu propi sistema manual de puntuar-les (el seu famós +1). Joan Tomàs, més clar, no t’ho pot dir… aquí falta alguna cosa!

2.Algú sap on s’ha ficat l’oposició? Ja sé que assisteixen religiosament als plens… però com he dit més d’una vegada els plens ja han quedat obsolets, tot queda entre aquelles quatre parets (si hi assisteixen de 0 a 2 persones… uro!) i la gent no s’assabenta de la meitat. Per això, per enèsima vegada, convid l’oposició a participar de manera més constant a la nostra revista, pel seu bé (en el fons deuen voler que la seva veu arribi al màxim de gent possible, no?) i pel nostre (una revista sense debat i punts de vista polítics diferents sempre és més pobra).

Perquè m’entengueu el darrer pic que el PI va escriure a la nostra revista va ser el 23 de novembre del 2016 (almanco sobre un tema local) i pel PP   ja ens hem d’allunyar al 7 de novembre.  Un bagatge insuficient, segons la meva opinió. Un poc millor du la cosa ER, que sobretot amb temes de sa Coma està més actiu. No sé com dir-ho més clar… “Oposició! Es cotri! Aquesta revista (i aquest poble) vos necessiten!”

 

Aquesta imatge ja ha passat a la història

Aquesta imatge ja ha passat a la història

Aquesta és la imatge desèrtica que actualment es veu als plenes

Aquesta seria la imatge més actualitzada

3.De desmesia, només així puc qualificar la inciativa  que ha sortit des d‘un grup de pares a l’institut de Son Servera perquè la directiva deixi de fer replegar papers del pati als seus fills. No sé si hi ha res més darrere, però iniciar una recollida de signatures a Chance.org (ja en duen un bon esbart a favor) per aquest motiu em sembla un avalot excessiu. Els nins no han de tenir consciència de no embrutar i  esperit de feina per netejar el que embruten?

4.A la fi va arribar el dia… i Le Circ Cutré, després d’una eixerevida promoció (I i II), va arribar a les nostres terres. Primer visitaren el poble de Son Carrió i, després, carregant a tota velocitat el seu gegantesc tràiler, anaren fins a Sant Llorenç. Sembla que tant a un lloc com a l’altre arrasaren i el públic va quedar embambat davant un espectacle tan fiter. Repassem alguna de les figures més falagueres que en formaven part, cada un més extravagant que l’anterior:

5.Els que no varen arribar a venir, segurament perquè estaven fent la volta al món (només tenen 80 dies!), varen ser Willy Fog i Romy. Si qualcú els veu, recordau-los que es varen botar l’escala a Sant Llorenç i així no sé si podran guanyar les messions que tenen jugades.

Totals!

Totals!

6.Per acabar, el nostre personatge ja quasi fix de la secció (i és que fa números es tarambana i no s’escaliva, no), el senyor Donald Trump. Però aquest pic no tant pel que està fent (cosa que es mereix una secció a part) sinó que per com de bé l’ha il·lustrat la revista Time a la seva portada.

Un vendaval, això ha suposat la seva arribada.

Un vendaval, això ha suposat la seva arribada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.