Sonet al “Procés”

Al cinema i en el contes per al·lots
els finals solen sempre acabar bé:
els bons fan el que saben que han de fer
i als malèvols se’ls tanca entre barrots.

Però això no és una cinta de Xarlot,
i a la vida adesiara s’esdevé
que els lladres s’embutxaquen el dobber
i els honrats són qui reben el garrot.

Què hem de fer, si sabem que això va així?
Tancar-nos dins canostra i baixar el cap?
Amagar-nos a sota del coixí?

Crec que no: ben cara alta seguirem
intentant-ho, per salvar la dignitat,
enc què sapiguem cert que no podrem.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada