Sonet al “Procés”

Al cinema i en el contes per al·lots
els finals solen sempre acabar bé:
els bons fan el que saben que han de fer
i als malèvols se’ls tanca entre barrots.

Però això no és una cinta de Xarlot,
i a la vida adesiara s’esdevé
que els lladres s’embutxaquen el dobber
i els honrats són qui reben el garrot.

Què hem de fer, si sabem que això va així?
Tancar-nos dins canostra i baixar el cap?
Amagar-nos a sota del coixí?

Crec que no: ben cara alta seguirem
intentant-ho, per salvar la dignitat,
enc què sapiguem cert que no podrem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.