Espipellades

En Pedro Sánchez diu que vol llevar en Mariano Rajoy i esser ell el president del Govern, però no vol negociar res amb els que espera que el votin. O sigui, que demana un xec en blanc per fer el que li doni la gana, sense ni tan sols explicar el que pensa fer si guanya.
Jo, d’ençà que tenc ús d’internet, que deia aquell, no he vist a cap lloc del món cap polític que actuï així. Deu esser que només li interessa agafar una mica de protagonisme a la premsa i al Parlament, ara que no és diputat?
Si a Espanya les mocions de censura no fossin constructives (no es tracta només de tomar el Govern, sinó de formar-ne un altre), crec que la majoria dels diputats votarien a llevar en Rajoy i no a posar en Sánchez en el seu lloc.

Quan, a la sentència del cas Gürtel, els jutges diuen que “qüestionen la credibilitat de les declaracions de Mariano Rajoy i dels altres dirigents del Partit Popular que testificaren”, en realitat volen dir que tenen moltes sospites de què juraren en fals.
Segons la pàgina Catholic.net, “el qui jura amb mentides, peca greument contra el segon Manament de la Llei de Déu, perquè el posa com a testimoni d’una falsedat”.
I l’article 458 del Codi Penal estableix que el qui dona fals testimoni en un judici serà castigat amb penes de presó que van dels sis mesos als dos anys.

Juan Carlos Rodríguez Ibarra, l’expresident extremeny del PSOE, assumint –segons les seves paraules– “el sentir de Susana Díaz i d’Emiliano García Page, presidents d’Andalusia i Castella La Mancha”, diu que “l’independentisme li preocupa molt més que el que ha robat el PP”.
Ja ho crec! Perquè si Catalunya s’independitzàs s’eixugaria una de les mamelles que alimenten bona part de les seves comunitats autònomes, mentre que si els partits roben a l’Estat –el seu, també va robar, no ho oblidem–, les coses poden continuar igual pels segles dels segles.

 

Deixa un comentari