Cada cop

Durant aquests darreres dues setmanes s’ha fet visible i s’ha pogut “tocar amb les mans” la vitalitat que aportaven els dos bars a dia d’avui tancats a la plaça de l’església. I com ells, cada portal al servei dels llorencins i llorencines que tanca. 

La meva admiració de cap als empresaris autònoms, tirar una empresa endavant avui en dia és una feina titànica, cada vegada els lloguers són més alts, els imposts més cars i els marges més petits.

També la meva admiració de cap a les associacions que, d’una manera o altra, intenten donar-nos vida. Cada vegada és més difícil estirar la gent a fer activitats.

Em comentava fa uns anys una botiguera d’un altre poble que just-just guanyava per un sou normalet i això fent moltes més hores de les que hi feia llavors, fet que havia de restar al temps que passava amb la família, amb l’afegit que feia tot just un any l’havien feta padrina i no podia contractar a ningú perquè no donava per tant. Em comentava que aguantava perquè li quedaven pocs anys per jubilar-se. Així fou, un cop tancada aquella tenda de roba anà reconvertint-se diverses vegades durant els dos anys següents i perdent personalitat a cada nova reinvenció.

Cada cop que un bar es tanca i no es torna a obrir, cada cop que una botiga tanca, cada cop que una persona deixa de passejar pels carrers, cada cop que un corredor, caminador o ciclista deixen d’estirar les cames per fora-vila, cada cop que una casa es buida i no es torna a omplir és una ànima que deixa d’animar-nos a tots.

Per tot això gràcies als que cada dia us esforçau per mantenir aquesta ànima del poble viva.

3 comentaris a “Cada cop

    • A tots i totes vosaltres pel vostre esforç i empenta a l’hora de vestir bona part d’aquesta ànima vital de Sant Llorenç.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +2 (de 2 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada