Sant Pere (Josep Antoni Grimalt)

“Basant-me en el Nou Testament, jo m’imagín que sa seva vida degué transcórrer més o manco com explicaré: Sant Pere va néixer a Betsaida, un poblet de mariners situat a a sa vorera de la mar de Tiberíades.

De ben petit, ja era de s’ui des vent, no n’hi havia d’altre amb més poca son. Tot d’una que va haver deixat s’escola, essent encara un al·lotell, acompanyava sa mare a vendre es peix que sa barca de son pare havia agafat. I ja l’hauríeu vist darrera es carreret, tocant es corn i cridant “ala, dones, alatxa que bota!”, i bones cantades de “Desde Jericó a Betsaida vengo por toda la orilla…”. I tenia més tranc que no sa mare per pesar es peix, taiar ses espines a ses escórpores i a ses aranyes, i escatar-lo i esmocar-lo a ses compradores més esquiterelles. Ben aviat totes volien tractar amb ell: per paga sa mare tenia un gènit de pesta i barretjava tothom. Acabada sa volta, per descansar, s’asseia a repassar xarxes i no li veien ses mans.

Quan va esser un poc més gran, va començar a sortir a pescar amb son pare i es germà petit, Sant Andreu, acompanyava sa marea a sa volta.

Així passaren un quants anys que el convertiren en un fadrí ben cepat i agradós. A poc a poc, son pare li havia anat confiant es govern de sa barca i ell s’hi dedicava de ple i no duia altra brusca sinó sa d’anar cada dissabte a festejar una cafarnaümera que li havia posat s’ui damunt.

Quan son pare va morir, a sa partió de s’herència, es llaüt li va tocar a ell, que va passar a esser-ne es patró. Això li va permetre casar-se i establir-se p’es seu compte. Com sa dona era pobila, es va instal·lar a Cafarnaüm, a ca sa sogra, una santa dona, tota dolçor, que estava ben alabada d’aquell gendre tan xalest.

Qui li hagués hagut de dir que s’havia d’arribar a veure sa fia esser sa dona del papa!”

Un comentari a “Sant Pere (Josep Antoni Grimalt)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada