Estances turístiques a l’interior del municipi (i IV)

Ja he extret tota la informació sobre les places turístiques a l’interior del nostre municipi, però no en publicaré la relació completa per evitar una llarga teringa de dades (si algú n’està interessat, les hi puc facilitar). Em limitaré, per tant, a fer-ne un resum.

Estances dins habitatges particulars: Sant Llorenç (25 cases i 147 places); Son Carrió (6 i 37); Foravila (176 i 1.003).
Habitatges turístics de vacances: Sant Llorenç (15 cases i 129 places); Son Carrió (8 i 63).
Hotels rurals: Son Trobat (92 places).
Turisme d’interior: Can Solaies (8 places).
Agroturisme: Ca n’Agustín (33 places), Son Penya (40), Cas Padrí Guillem (19), Ca na Nina (22), Es Lligats (35), Cas Cabo Nou (16), s’Arboçar (28), ses Cases Noves (20), ses Bitles (14), s’Hort de sa Begura (28). Total: 255 places.

Sese comptar cap hotel, ni cap plaça turística del polígon 1 –que va des de la carretera de Portocristo a Son Servera fins la mar–, tenim que en el nostre terme municipal hi ha 242 cases particulars que, en major o menor grau, es dediquen al turisme d’interior, amb una oferta de 1.734 places, entre les qual no s’inclouen les que ho fan de manera il·legal, si n’hi ha.

Segons dades extretes de la pàgina web “Foro Ciudad”, la població del municipi estava distribuïda de la manera següent:
Sant Llorenç                            3.545 habitants
Son Carrió                               1.143      ”
Zona Costanera                      3.717       ”
Total                                       8.405 habitants
(Fent un incís, d’aquestes persones, un 37’04% han nascut a Sant Llorenç; un 23’33 a l’estranger; un 21’4 a altres municipis de les Illes Balears; i un 18’49 a la resta d’Espanya).

O sigui, entre Sant Llorenç i Son Carrió hi vivien, l’any passat, 4.688 persones. Si l’oferta turística d’interior és de 1.734 places, tenim que, amb una teòrica ocupació del 100%, al terme municipal hi hauríem d’afegir gairebé un 37% més d’habitants temporals.

Davant tot això, encara hi ha algú que considera que no s’havia de regular el turisme que s’allotja fora dels hotels tradicionals?

8 comentaris a “Estances turístiques a l’interior del municipi (i IV)

  1. Regular era clar que s’havia de fer (la manera ja ho podem discutir). Ara bé també s’hauria de regular els hotels tot inclòs, els creuers… i tornar a un turisme més repartit i de qualitat, però això ja suposaria enfrontar-se als grans poders i això ja pareix que costa més fer-ho que no regular “els particulars”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 3 vots)
  2. Sembla que en aquest tema hi ha, almanco, dues opinions enfrontades: la que considera que el benefici del turisme s’hauria de repartir entre totes les capes socials, sempre que disposin d’habitatges adequats; i la que pensa que no es pot convertir tota l’illa en un hotel, perquè convé més preservar alguns espais fora del bullici turístic. Som dels que pensen que la regulació que s’ha fet aquests darrers anys va en el sentit de la segona opció.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  3. Interessant aportació. Gràcies. Dona molt de suc per a possibles debats, com és el cas de les polítiques d’integració d’aquest 23% de població nascuda a l’estranger.
    En tot cas potser hi ha alguna errada. Em costa creure que en parcel·les petites (1/2 quarterada) hi pugui haver habitatges turístics, ¿Com es degueren enginyar per treure cèdula d’habitabilitat i donar-se d’alta a turisme?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
  4. No sé si hi ha errades, però la informació s’ha extret del Govern Balear, encara que em puc haver equivocat en copiar-les…
    Les cèdules, si hi havia casa abans dels anys cinquanta, eren legals, tot i que el terreny no arribàs a una quarterada. I, abans de la recent regulació, les places turístiques no s’havien de comprar, com sí que s’ha de fer ara.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  5. Amb la Llei de 2005 que regula la comercialització d’estades turístiques a habitatges, es produeix un canvi important, a part de que ja no els considera establiments turístics com si feia la Llei de 1999 que regulava els habitatges turístics de vacances. Aquesta Llei permet una cosa que no s’hauria d’haver permès mai: els habitatges estaven exclosos de presentar la cèdula d’habitabilitat, bastava la presentació d’uns plànols signats per un tècnic i un pla de qualitat, quan aquesta hauria de ser imprescindible per tal de poder ocupar qualsevol immoble. Per això, tenim habitatges donats d’alta a Turisme que poden no tenir cèdula d’habitabilitat.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • Cèdula d’habitabilitat a banda, ¿Es podria donar el cas de tenir places donades d’alta en construccions il·legals?

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)
  6. Sí, com deia abans, durant anys la Llei turística no exigia la cèdula i si complien amb la Llei de Turisme el donaven d’alta. Amb la normativa actual si un habitatge d’alta a Turisme tingués sanció ferma per infracció greu o molt greu de la legalitat urbanística derogaríem l’autorització, però aquesta competència és dels Ajuntaments o del Consell, no de Turisme.
    El que sí fem amb la Llei actual és revisar les declaracions responsables presentades i des de 1 d’agost del 2017 que va entrar en vigor la nova Llei hem cancel·lat 765 habitatges amb 4.888 places que no complien amb la Llei i aquestes places desapareixen, és el famós decreixement que contempla la Llei actual.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada