La conversa amb en Pere Mesquida sobre els vencills i la llentura, derivà cap els mots lligats a l’acte de segar, gairebé avui tots perduts. Avui es presenten alguns d’aquests mots de forma encadenada: falcada, gavella i garba.

A manera de curiositat, el món de les imatges de Google també dóna pistes sobre la vigència dels mots. Si demanes imatges d’un mot, per exemple “haz” i surt de tot menys una garba, deu resultar tot un missatge!.

Un reproducció incompleta del que mostra el DCVB:

1. FALCADAf.
Conjunt d’espigues que el segador agafa amb la mà esquerra i que són segades amb un cop de falç (Camp de Tarr., Conca de Barberà, Maella, Mequinensa, Ribera d’Ebre, Maestr., Biar, Crevillent, El Pinós, Mall., Men., Eiv.); cast. falcada, hozada. «En es canons de segar | hi tenc s’al·lota pintada; | per això qualque vegada, | quan ve que pos sa falcada, | va bé mirar-me sa mà» (cançó pop. Mallorca). Els segadors… s’afanyen a escarada | … | falcada y altra falcada | de l’auba fins al sol post, Salvà Poes. 54.
Refr.
—«Sa darrera falcada, dins sa garba; i sa darrerà garba, dalt s’ormeig» (Men.).

 

1.GAVELLAf.
|| 1. Conjunt de manats o falcades d’espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després deposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba (or., occ., val., bal.); cast. gavilla. Posar les espigues en gavelles, fer de les espigues gavelles: Spicas in mergites cogere, Lacavalleria Gazoph. Segaven s’ordi primerenc, madur y rosat, fent gavelles y garbes de bon any, Rosselló Many. 53.

Cult. pop.—En les diverses comarques són diferents les proporcions entre gavella i garba i entre manats o falcades i gavel·la. En l’article garba hem donat notícia del nombre aproximat de gavelles que formen la garba segons les diverses regions. Ara cal dir que també la gavella conté un nombre variable de manats o falcats o falcades. Es freqüent que es facin les gavelles de quatre manats (Camp de Tarr., Vimbodí) o quatre falcades (Benavarre, Ascó, Valljunquera, Bot, Maestrat); a Mallorca és més regular el nombre de tres falcades;…

 

GARBAf.
|| 1. Feix d’espigues tallades i lligades, que generalment es compon d’algunes gavelles…

Garba de vena: garba d’ordi o de civada ja plena o granada, però no seca, que es dóna al bestiar (Manacor). «Es cavall de can Blau té | carn fusa damunt s’esquena; | dona-li garba de vena, | i en s’estiu farà paper» (cançó pop. Mall.). Garba trutja: garba torta o molt mal feta (Petra, Campos, Manacor, Llucmajor).  Traginar garbes: portar-les del camp a l’era per batre-les. Fer garbes: reunir i lligar les gavelles formant la garba…
    Cult. pop.—Les dimensions i pes d’una garba de blat, d’ordi, etc., són molt variables segons les comarques, i depenen de la manera de formar els manats o manolls, del nombre d’aquests que componen una gavella, del nombre de gavelles que formen la garba, etc. Generalment els segadors de cada comarca tenen una norma més o menys fixa sobre el nombre de gavelles de què s’ha de compondre la garba, però devegades dins una mateixa localitat es troben diferències prou considerables en aquest compte. Quant al nombre de gavelles o gavells, segons les nostres dades recollides directament podem dir que una garba té normalment: Dues gavelles (Biar, El Pinós); tres gavelles (Esterri, Oropesa); tres o quatre (Blanes, Sueca, Gandia, Pego, Sanet); de tres a cinc (Mont-roig de Sió); quatre (Les Garrigues, Vallès, Castelló de Farfanya, Morella, Cinctorres); de quatre a cinc (Vall d’Àneu, Penedès); cinc (Guàrdia de Tremp, Vistabella del Maestrat); de cinc a sis (Alcoi); de sis a set (Manresa); de nou o més (Calasseit); de nou (Santanyí); de vuit a dotze (Manacor, Artà); de vuit a deu (Ciutadella, Ferreries)…

Imatge de Google. home amb una falcada a la mà