Salvador Galmés en el DCVB/8

Amb aquesta petita entrega finalitzen les referències que el DCVB fa a Salvador Galmés relatives a la lletra “a”.

D’aquesta petita rerlació tal vegada se’n podria destacar l’ús tant de castellanismes (assombrit) com de neologismes (atencional). Encara que si n’hagués de destacar alguna em decantaria per “atzabó”, fins ara desconeguda o per “atzar” (imatge) per la transcendència que té en l’aventura del viure

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/7

L’atzar de les paraules ens mostra, en aquesta setena entrega, un Salvador Galmés dolç i amorosit, sense deixar de banda el seu presumpte fort caràcter.

Al marruqueig dels dos jovencells, a l’apacibilitat de la corrent quieta o a la manera de lluir de l’estel…si oposen les baverades dels camps arrostollats o la lluita, en forma d’ariet, dels joves en el Pou Vell.

Continua

L’aventura dels “Mots perduts”

Tot el que comença acaba diu la cançó en una versió endolcida de la frase més contundent i ancestral que ens regala la nostra llengua amb un “tot lo nat ha de morir”.

Amb gairebé set anys (28/09/2017) i unes set-centes paraules és desig de refredar la secció. No es vol ver un tancament definitiu, poden anar sorgint nous mots d’aquests que hem considerat “perduts”, però sense la publicació amb el ritme i periodicitat aplicada fins ara. Continua

Salvador Galmés en el DCVB/6

Al haver de destacar algunes de les paraules del DCVB que fan referència a Salvador Galmés, sorgeixen dubtes: ¿fer referència a les paraules perdudes o relacionar les més locals; les mes afinades o descriptivers…?

Avui m’agradarà destacar els “localismes” com almancos, ambent o ametló.

També resulta ben interessant la “cridoria” dels venedors ambulants. Un concepte ben viu en altres entorns -en allò que des d’aquí s’anomena “tercer món”- i aquí ja perdut del tot.

Continua

Mots: crostaparat

Molts usat en el Sant Llorenç agrícola, sobre tot quan, a moltes cases, feien una pasterada a la setmana.
Ho deien del pa quan començava a ser rostit. O millor dit, quan una vegada llescat no es consumia i la capa exterior de la llesca s’anava endurint en contacte amb l’aire.

El mot `podria ser un exemple del joc de les paraules. El pa tenia crota i si es deixava fora del drap o del calaix, es crostaparava. Una ferida tenia crostera, la terra al secar-se la part superior, també crostaparava…. Continua

Salvador Galmés en el DCVB/5

De la tamda de 10 paraules d’aquesta setmana. ,’agradarà destacar aquelles que no coneixia: alambor i algorfa.

Encara que ben curioses resulten les descripcions d’ala, referit al capell de Sant Joan Pelut, Albellonatges, com a conjunt d’albellons -fins i tot l’albellò ja és mot perdut-alçar vela i alçurar, mot en tottal desús.

Continua

Mots: crestallar

Nosaltres, aquí, en diem “crestaiar”
Paraula ben escaient en aquesta època en el Sant Llorenç agrícola.
Més concretament en el Sant Llorenç hotolà, quan es regava per irrigació o invasió de l’aigua en parades, planes i crestallades.
Les zones d’horta eren comptades, sols on hi havia aigua superficial on rejaven fonts
Tot abans de l’aparició de les canonades de plàstic plàstic per als diversos tipus de goteig.

Normalment determinats cultius (alfals, ravanets, mongetes….) es sembraven en parades, mentres altres (tomàtigueres, pebrers….es sembraven en solcs,també crestallats Continua

Mots: escuar

Per aquí en diem “escovar” al fet de arrabassar i tallar la cua a determinats animals.

Es va comentar al tractar la paraula “torcedor”. La relació de les persones amb els animals ha canviat de verd en blau. Cert és que ha hagut d’apareixer una llei de benestar animal per acabar de convèncer als indecisos, però cert és que la relació va canviant.

També en un entorn de passat s’hauria de posar la paraula que es presenta. Encara hi ha pastors que tallen la cua a les ovelles i d’altres que arrebassen la cua a determinades aus, però de cada dia van minvant (si mes no així ho volem creure) Continua

Mots: torcedor

La conversa és diversa. Cada persona té els seus interessos, el seu relat i els temes que li son plaents.

Un dels temes, apareguts i finits de rempellada ens situen en anys passats, quan el maltracte animal era considerat “normal”. Veure pegar a les bísties, als cans, i fins i tot a les ovelles, era espectacle gairebé diari, fruit tant de l’autoritarisme generalitzat com del desconeixement..
Una eina de control per a les bísties era el torcedor.
Sortosament tot això ja és passat. Continua

Salvador Galmés en el DCVB/3

D’aquesta tercera entrega, malgrat es mostrin paraules en desús o ben poc usades,  en voldria destacar dues, per a mi ben desconegudes: adondar i afrós. Com bé es veurà, la riquesa lèxica de Mn. Galmés, a més d’un dels motius  de la present secció, serà una constant.

Avui, però, voldria enfocar el “Per afegitó”, molt usat en la parla llorencina del segle passat. Continua

Mots: caluix

En Jaume assenyala que a Felanitx anomenen així la planta que du molta força o que va molt bona.

No recordo haver-la sentida mai en el meu entorn familiar, Podria ser, idò, un exemple de la utilització (o no utilització) de determinats mots en entorns concrets. I també exemple de la pobresa lèxica que, a nivell individual, si fa no fa, molts tenim.

Paraula que el normatiu, en sentit més restrictiu, també recull. Continua

Mots: suco

El normatiu remet a “sucar”, l’Alcover-Moll mostra el (V.suc art,2), però cap de les accepcions és tan contundent, clara i usada -si mes no en el nostre entorn- com la que, de forma críptica, assenyala el DCVB.

Vaig tenir un company de feina aque adesiara assenyalava “El que més emprenya de pegar un suco, és que no pot donar la culpa a ningú” . Cert, És tan personal això de pegar amb el cap on manco esperes… Continua

Mots: fotre

Avui un mot encara ben viu.

El President en fa un suggeriemnt indirecte al mostrar un article d’elnacional.cat que assenyala que és la paraula catalana amb més significats diferents (N’assenyala 19)

En el nostre entorn, amb la forma “cotre” era sovint usat en una variant de l’accepció sisena, per confirmar o adherir-se al que una altra persona assenyalava.(sinònim de “en faltaria més”, “jo també ho pens”, es clar que sí!…)

Continua

Mots: serigot

Al llarg de molts anys va ser paraula ben viva en la parla llorencina.

A fora vila, moltes cases, tenien una vaca,  cabreso ovelles per poder disposar de llet fresca. Amb el sobrant de la llet, bona part de les families que tenien algun d’aquests animals provaven de fer formatge.

Val a dir que no sempre sortia bé, però…al quallar la llet i passar-la pel fogasser sortia el serigot del qual, altra vegada encalentit, en sortia el brossat.

Tot un procés, lent i pacient d’èpoques pàssades.

(Paraula no recollida en el normatiu)

Continua