En resten algunes peces a museus i cases particulars, però segurament es pot considerar un mot perdut..
Correspon al Sant Llorenç preturístic. La ciència i la tècnica han evolucionat. Avui altres eines, menys laborioses i economicament assequibles, fan la seva funció. Continua
La proposta de Tomàs Martínez referit al tasser ens va orientar, per semblança de contingut, a la paraula escudeller.
Quan a les cases hi havia rebost i dins el rebost hi havia prestatgeries, aquestes eren conegudes com “s’escudeller”, perque, entre altres coses, aguantaven plats i escudelles. Continua
Asseguraren que no hi havia res pactat, però ahir a l’hora del café dues persones es presentaren amb una borsa d’atzeroles per tastar.
Les atzeroles, com totes les altres fruites de tardor: codonys, arboces, murtons…van, de mica en mica, perdent protagonisme. Tot el que no es troba a les grans superfícies comercials té la consideració generalitzada d’inexistent. Continua
Mot ben viu fins ben entrats els anys setanta del segle passat, quan la majoria de les dones del nostre entorn es dedicava a cosir, brodar i repassar bruses i vestits.
De les múltiples accepcions del mot, es vol enfocar aquí la que fa referència al dodet de fil. Curiosament el mot encara no havia sortit. Continua
Potser era usat, però no el recordo haver sentit el mot en el meu entorn familiar (ja sabem que la memòria, a vegades, ens enganya!).
Però si que ho he vist usar per fer còrrer maresos i altres peces pesants i per aplanar la terra. Continua
Ja fa cinc anys que el mot va sortir -com passa el temps!- però per dèria personal -tots tenim les nostres dèries-, consider que avui, en el nostre entorn dia de la Mare de Déu Trobada i en altres entorns “la Mare de Déu dels missatges”, ha de tornar sortir.
Inici de l’any agrícola, al llarg de molts anys, fins a l’arribada del Sant Llorenç turístic,, era el dia en que amos i missatges, si havien de canviar, canviaves de possessió.
Agafaven el bolic, normalment una muda de roba i algunens pertinences personals cercant, a peu, nova ventura en un altre lloc de feina. Continua
Feia temps que no sentia el mot, per això l’he caçat per a la secció.
-Bon dia, com estàs?
-Ringo-rango
Per extensió, en el nostre entorn seria sinònim de “a mitges” o “si fa no fa”, és a dir s’aplica quan les coses no acaben d’anar bé del tot. Continua
El plat es pot fer un morrell. Llavors tendrem un plat esmorrellat.
En el nostre entorn, segons el moment descriptiu empram un concepte a l’altre.
Ja sabem que el Normatiu to pot atendre tots els localismes. No contempla el cas de morrel, i en el cas esmorrel ho recondueix cap a escantell, paraula estranya en la nostra parla habitual, Continua
Quan en els anys cinquanta, seixanta, setanta….anàvem a escola, era d’obligat compliment aprendre la tabla, les oracions i altres lliçons “de cor”. Volia dir que s’havia d’aprendre de memòria, paraula per paraula (i si es feien punts i comes, ja era per nota alta)
Si l’infant no entenia els conceptes, si no s’entenia res, era igual. El reconeixement venia per la precissió i velocitat de la “carretilla” .
Quina escola, aquella!
A vegades, en bossetes de roba,, posàven espígol a les calaixeres de roba perquè aquesta no s’arnàs.
Cert és que no és gaire habitual, ara, sentir parlar de roba, normalment abrics, amb foradets d’arna. Les condicions higièniques, de ventilació i cura han canviat de forma radical.
Tampoc es sent parlar gaire de l’arna de les caseres d’abelles mig abandonades. Continua
El concepte “ferida” de mica en mica ha anat engolint altres sinònims.
Fa anys els infants anaven nafrats, pagant es curaven la nafra o l’animal presentava una nafra a guarir, Continua
La comunicació humana és de tal complexitat que, al pensar-hi, resulta apassionant.
Fins i tot en els mots més senzills, si no es demana, no es pot saber si la idea de l’emisor coincideix amb la que es fa el receptor.
Quan en Jaume suggerí “flonjo” a que es devia referir?, ¿a una estufada coca, a una persona, a un coixí…. ? Continua
És mot perdut que es conserva, en tot cas, en àmbits literaris. A nivell de parla, en el nostre entorn, fa temps que es substituí per puta.
La paraula i el seus sinònims dónen per recordar temes, encara no resolts, sobre explotació sexual i l’arrelament del patriarcat, entre altres.
Resulta curiós el refrany destacat en negreta (que també apareix a la definició de puta).
(Per un d’aquells casuals, la premsa d’avui, amb article de Jaume Clarera a l’arabalears.cat mostra la problemàtica actual d’aquesta “professió”)
Per extensió es diu quan es puja una cria, normalment d’oví, amb llet artificial.
La paraula, però, mostra un concepte més limitat: xotinar és quan es fa amb la llet d’un altre animal; una altra ovella o una cabra.
La paraula i l’acció són residus d’un Sant Llorenç rural ja inexistent.
(Paraula bella que no mostra el Normatiu) Continua
Avui s’enfoca sols una de les diverses accepcions de la paraula.
Alguns maresos, no tots, del nostre entorn, molinen, es desfan. Continua
Una part gairebé insignificant en el conjunt de les accepcions de la paraula, però en la memòria col·lectiva, la més festera.
Al llarg de molts anys “ses festes” acostumaven a acabar amb un “castell de focs artificials”. De les rodelles davant l’església, amb el temps es passà als focs des de es Moleter i finalment es suprimiren, segons rumorologia per qüestions de pressupost.
Al cap damunt d’un pal una roda rotatòria, seblant a una grossa roda de bicicleta amb coets amarrats que s’anaven encenent i, amb la seva força feien girar la roda. A vegdes acabaven amb una roda petitona que sortia disparada i anava per amunt, amunt…
I tot acabava amb un Ooooh i alguns aplaudiments dels espectadors.
El filòlegs, plens de raons, argumenten la conveniència de no sortir del solc habitual i reconegut d’un diccionari.
Però avui farem una excepció per deixar constància d’aquell joc infantil: –Has vist quina taca que hi ha aquí, posant el dit en el pit. Quant l’infant baixa la vista, amb el mateix dit es pega un toquet en el cap del nas de l’infant dient la paraula amb suau cançoneta -Tíngol.!. (En altres indrets, pel mateix joc, s’usa la paraula “Tiula! “. Continua
Paraula que, per la raó que sigui, no tenc en arxivada en el record. Crec que l’havia sentida en el nostre entorn però no sabria especificar ni on ni el seu significat.
Per a nosaltres, les diverses accepcions de quintana correspon a “pleta”.
(Bellesa i abast de la nostra llengua que alguns es voldrien carregar) Continua
Potser se’n pot trobar alguna però, en general, la taravasca, aquella brutor vella que feia part del cos d’una persona, sortosament ha desaparegut.
A l’estiu, entre suor i pols, era temporada idònia de taravasca abans de la generalització de la dutxa, o dutxes diàries.
Un mot, d’altra banda, ben nostre. Continua
