Mots: sendera

Tant el mot com l’objecte pertanyen a un  Sant Llorenç perdut.
Les partaules perdudes també son indicadors clars del canvi i la transformació cultural que estem vivint.

Fins en el segle passat, lacaça era un art i també recurs de pervivència. La majoria de cases, a fora vila disposaven de cans caçadors i d’una fura. La sendera era una xarxa, de sil que es posava a forats o portells per recuperar una peça. Els cans eivissencs encalçaven llebres i la sendera era en el portell. Si anacen de conills i s’ecavaven, la sendera anava davant el forat i la fura els treia. Continua

Mots: monyeca

N’Antoni, al mostrar-me la fotografia, em va demanar el nom, no el vaig saber.

Vam fer suposicions fins que ho vam demanar a na Francisca “Meca”, que va exercir tota o bona part de la seva vida laboral en un  taller de brodats. No va haver de mensar gens. “munyeca”, es diu munyeca.!

Paraula ben viva, si mes no fins 1974, en el nostre entorn Continua

Mots: esparrall

Les persones que tenen contacte amb la mar i la pesca no tenen cap dubte sobre el que és un esparrall.

En el nostre entor l’expressió “Està fet un esparrall” és indicador de crescuda forta sense grasses addicionals. (Si fos així en comptes d’esparrall seria “tord”, “pollastre” o “anar bò”).

Però la referència d’avui no té res a veure amb el que s’ha comentat, sinó amb el blat. Temps enrere tothom sembrava el seu blat, per després moldre’l i fer pa. Amb el temps, el blat de la casa s’anava rebordonint, esparrallant-se i llavors s’havia de cercar l’ajuda d’un veïnat per fer permuta de blats. Continua

Mots: reina (de pi)

Moltes vegades s’ha assenyalat que el DCVB és una meravella, un impagable monument de la nostra cultura.

I a vegades, també, una caixa de sorpreses. Un concepte per a nosaltres -per edat i entorn- tan comú com és la reina de pi sols disposa d’una esquifida descripció i les pertrinents referències bibliogràfiques. Alhora que ens remet a “resina”. Continua

Mots: paradella

Es sabut i comentat, les paraules, les expressions varien en funció de les famílies, dels pobles…

“Anar contra la paradella”  i moltes altres són expressions inexistents fins que coneixes la persona que les usa.
Llavors la paraula passa a ser una paraula “sentida” i segons com pot arribar a ser una paraula “usada” Continua

Mots: burell

A vegades, darrera un mot hi trobes sorpreses.

De les diverses accepción que arreplegà Mn. Alcover, una fa referència a Mallorca.
Fa referència al tipus i color de roba.
(També curiòs el sistema de fabricació)

Aquest negre descolorit que sembla gris, en el nostre entorn es deia color “ala de mosca”. Alguns capellans pagesos hi duien la sotana, d’aquest color Continua

Mots: apletar

Pendents d’editar, disposo d’una llista de mots suggerits, en el seu dia, per Tomàs Martínez. Mots que s’aniran publicant a manera de recordança.

El primer és aquest. Seria sinònim d’aixerriar que ja ha sortit. Es a dir estabular les ovelles en un tancat petit perquè hi dormin, i de rebot, hi pixin i caguin, una manera de fertilitzar la terra.

Un vell sistema que, modernament, s’utilitza en l’agricultura regenerativa, com a complement del maneig holístic dels animals.. Continua

Mots: apoquinar

No deixa de ser curiós. En castellà es diu de la mateixa manera, però el diccionari no el mostra com a castellanisme incorrecte -tampoc apareix en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera- sinó en forma de “llenguatge d’argot”.

La nostra generació l’emprava referit a bollles o a altres pagaments però diria que és una paraula en desús. Continua

Mots: assarronar, tupar

De les converses amb altres persones, a vegades, sorgeixen mots oblidats. També passa que unes determinades paraules et porten a altres que s’assemblen pel so o pel seu significat.

Així la proposta de “assarronar”, paraula ben oblidada, ens porta a “tupar”, també amb desús, però més fresca que l’anterior.

De fet -Et tuparé!- va ser una amenaça ben viva de la infantesa dels qui nasquèrem a mitjans del segle passat.

Continua

Mots: botando

El diccionari sols mostra els diversos significats segons indret. No mostra ni etimologia ni referències documentals.

S’ha de considerar una mena de continuació del mot anterior “badoc”. En la conversa de cafè també es comentà que, en algunes famílies, aquelles ametles que no acabaven de madurar eren conegudes amb el nom de “verderols”.

La llengua, com no podia ser d’altra manera, és expressió de l’ésser de les persones i de la manera com la interrelació, si hi ha una actitud oberta, amplia el àmbits de coneixement. Continua

Mots: badoc

Paraula amb desús que, curiosament, encara no havia sortit.

La nostra generació l’usava, fonamentalment, com a retret quan hom es distreia de la tasca que feia (-No badis!, -ets un badoc!)

Si la memòria no mènganya -ai això de la memòria- també s’usava per anomenat aquelles ametles que s’havia retrassat en la seva maduració. Hi havia les ametles normals -amb la clovella seca i bona de llevar, els secalls que s’havien assecat abans d’obrir-se la clovella i els badocs, que encra tenien la clovella verdenca, seria una ametla “encara no oberta”.

Segurament els nostres padrins també usaren la cinquina accepció

Continua

Mots: emperrar-se

Era mot molt usat en el nostre entorn (tant que sorprèn que en aquests anys d’atendre la secció encara no haguès sortit).

Emperrar-se, la caparrudesa, sempre té dues orientacions. En sentit positiu orienta vers la tenacitat i la persistència. Però també una part obscura aquella d’aficar la banya en qüestions que no poden portar enlloc.

(Sembla còpia del castella però no surt a la relaci´ó de Barbarismes de Corbera ni en el Normatiu) Continua

Mots: orat

Altres vegades s’ha comentat. Tot el que es diu és dit per algú. Vol dir això que tota dita és condicionada per la persona que la planteja i que no és lliure de manies ni creences.

Les definicions del diccionari responen a la seva època i, a vegades, assenyales definicions que, avui, ens resulten inacceptables, com passa amb la definició del primer refrany. Des de fa temps sabem que les garrotades no corregeixen absolutament res.

“Minyonia d’un infant orfat” de Llorenç Riber, juntament amb “Flor de card” de Salvador Galmés van ser molts anys, i encara són llibre de lectura obligada per conèixer les nostres arrels.

Continua

Mots: vinyet

En sé una que, a lo millor, no la sabràs: “es vinyets de Son Pont”.
Així va començar la conversa. Es veu que el vell establit de Son Pont era conformat per molts de petits trossets de terra amb vinya sembrada. I la gent deia que tenia un vinyet a Son Pont.

Posteriorment va desaparèixer la vinya i es van anar agrupant els petits trossets. Ara res es sembla al que abans hi havia.

Entre el concepte que mostren els diccionaris i la parla local, hi havia, idò, un gran biaix. No sabem ara si era irònic o deformat. Continua