De banda el mots en desús, o potser hauria de dir desconeguts?: mossó, mucus, mussolina, nabab…i també de banda les expressions poètiques “Son cor vetlava, mullat de delícies”, ben habituals en totes les entregues, voldria destacar l’afegit a la descripció d’en Jaume “Belluguins” que no descatava en el grup, sinó que era “el darrer mot del credo”.

Continua →

De l’entrega d’avui potser se’n podrien destacar algunes paraules o expressions avui del tot  perdudes: “ningú nat del món”, “morma”, “fer el moro de la cuina”, “mosquejada”, “mossatge”…

També el caràcter pòètic de la prosa galmesiana: “Experimentà un glassament de fret moral que li pansia el cor”

Però, i atès que fa poc haviem destacat, amb paraules de Pere Rosselló, els trets de la personalitat de n’Angelina i en Jaume “Belluguins”, voldria destacar aquest caràcter de masculinitat de n’Angelina adolescent inherent a “Quines mormes ensivella sa Trebolina!”

Continua →

De banda els mots nous o desconeguts, com el cas de “mil·liari”, voldria enfocar aquells mots antany ben vius i que actualment hariem de situar en el calaix de mots en desús

Es el cas de “minvar” , també molt usual en les cases llorencines que treballaven els brodats, “modorra”, en ocasions usat com s  sinònim de peresa o desgana i “moll” referit a l’excé d’humitat de la terra.

Continua →

Mots per un Dijous Sant, Alguns en desús derivats dels canvis laborals i socials: “messes des sembrar”,  “mestressa”. Altres sense motius massa clars: “mesclança”, “mestralada” o “migdiada” referit al temps que volta el migdia.

La galmesiana frase “La catalèpsia canicular de la mixdiada s’esveyeix” és d’aquelles per recordar.

Continua →

Cada lector, com és natural, en fa les seves interpretacions.

En aquesta entrega voldria destacar els mots “maregassa” no referit a la mar sinó a la mare massa permissiva. Al perdut, tant la paraula com l’objecte “marfegó”. Poser també s’ha de considerar mot en desús el “marruqueig” d’ençà que el costum de tenir coloms a casa com a complement alimentari també s’ha perdut.

I no seria una entrada normal de 10 paraules galmesianes si no hi hagués alguna referència a la sensualitat com aquesta “ullada ardenta del sol meridià”.

També és de destacar la referència al dimoni de les “riallasses mafestifèliques”

Continua →

D’aquesta entrega potser en destacaria una teringa de mots fins fa poc ben vius en la nostra localitat: “moridora”, “malavidós”, “maldeventrada”, “maleït”, “malfet”, “mancabar” i “mans-fentes”, “mancabar”…

Els conceptes de “malànima” i “malla”, en sentit de xarxa, fins ara, em resultaven desconeguts, i això que també surten en el normatiu DIEC2

Continua →

“Fusada”, “repulsiva”, “oratjol”, “polsar”, “asceta”, “parar l’orella”. “arrufament”. “engolirse”…potser farien part d’aquelles paraules en desús que surten de rebot en les referències que el DCVB fa d’en Salvador Galmés.

Amb tot i amb això, en aquesta entrega voldria descatar el “llenderejar”, referit a pegar mab una llendera. “Llepolia”, no en el sentit de menja dolça, sinó de desig i, sobre tot “llinatge” en el sentit de menjar excessivament

Continua →

En aquesta entrega, es passa de la J a la L.

El llenguatge de Salvador Galmés, en aquests retall que mostra el DCVB no deixa de soprendre.

Avui en destacaria el “caràcter jeroglífic”, “jonquívol”, “anhels jubilosos”, “sogres barbudes i banyudes, aferradisses just sargantanes”, “nigromància”, “perllogna”, “energies latents”, “llampec picardiós”…

Continua →

Normalment aquestes entregues setmanals acostumen a ser de 10 paraules, aquesta vegada m´he permès la llicència de posar-ne onze i és que això de tenir bona o mala jeia és una d’aquelles expressions perdudes o mancades d’ús en època de la nostra generació.

Persisteixen els altres aspectes sovint comentats, el vessant poètic: “Les ninetes… fulgurant esguarts d’intensitat torbadora” i el vessant sensorial i humà: “Elements integrants de l’atmosfera passional”.

Continua →

En aquesta entrega, la que fa cinquanta, voldria destacar l’actualitat de les reflexions galmesianes. Han passat més de cent anys…i les protestes segueixen ofegades de respecte forçós i d’impotència, adesiara te n’adones de complicitats inconfessades i de les transformacions ràpides i inconscients.
També les indumentàries dels jovencells ofereixen certa uniformitat…

Les lectures -i els comentaris derivats- són sempre personals. I em fa gràcia enfocar el nom de Lina, vella reducció illenca de Catalina. Ara, empesos pels usos de la llengua castellana s’imposa Cata per a la mateixa funció.

Continua →

Seguim en la línia habitual: mots en desús (Homoniqueu, honta, hunne…) i prosa poètica (Niguls atravessats horitzontalment per una cella sancosa…)

Sé que es una frase descontextualitzada, però voldria destacar el seu posicionament en relació a Llevant que mostra a “El Llevant, l’iman del cor”

Continua →

L’entrega d’avui segueix el que es podria anomenar la tònica general. D’una banda l’aportació de mots en desús (gremolejar, grenyal, groller, grumalló, guanyança,,,)
I també aquesta vitalitat poètica revestida d’una diguem-ne humanitat ben excepcional en els clergues de la seva època: (Esperava l’amor amb l’ardència del cos grenyal, sentiments gresolats pel dolor, aquella celistia dolça de llet i claror de solada de grumallons de llum…)

De banda, voldria enfocar, avui, la personalització de les paraules. Segurament derivat de l’ús de familiars i amics o potser d’altres motius, hi ha paraules que ens sonen millor, que ens cauen més simpatiques que no les altres.
De la present entrega em resulten singularment atractives “grumallò” per allò de “s’arrós va a grumallons” i “grenyal” antany molt utilitzat a nivell local en les diverses accepcions.

Continua →

De banda els aspectes, diguem-ne filosòfics (“Experimentà un glassament de fret moral”, “El dubte comensava a gratar les rels de sa convicció”…), voldria enfocar, en aquesta entrega, els mots que surten “de rebot”, molts d’ells en desús com podrien ser “carretel·la”, “peces de dos”, “canonet de canya”, “grapes”, “salvatgina”…

Continua →

Una primera sorpresa d’aquesta entrega n’és la diferènciació entre  “fotim” -Persona molt petita, especialment infant menut i bellugadís, que s’afica per entre la gent, que molesta amb les seves impertinències-  i “fotimer” -multitud-

Hi ha la constant dels mots en desús: “foraforja”, “fotimea”, “fremir”…,

En aquesta entrega no anam gaire sobrats de poesia, però sempre resta solam: “Una lleu tremolor fremia en sos llavis secs d’emoció”

Continua →

La mirada d’aquesta entrega s’orienta vers les grafies galmesianes que avui es considerarien incorrectes “aygua”, “esfors”, “desmayada”…S’ha de considerar que bona part dels escrits de Salvadore Galmés són anteriors a la publicació de les Normes ortogràfiques (1913).

Això de banda hi surten mots en desús: “figuerol”, “foganya”, “fogor”,,,

I també la curiositat de “florejar”. El castellà “piropo” ha substituit totalment les nostre floretes.

Continua →

Treballar aquestes referències que mostra el DCVB referides a Salvador Galmés en cada cas i de banda el vocabulari o aspecte conceptual, aporta també elements de reflexió.

Per exemple aquesta tendència local a feminitzar els noms, els mals noms; aixó de garrover, garrovera, de setrill, satrina, de castell, castella…cosa que, per cert no `passa en altres indrets.

Una altra aportació d’avui és un mot perdut el “ferramental”, segons Galmés “fermental”, mot que vdevia conèixer perquè havia treballar a la fusteria del seu padrastre.
Uns altres mots en desús és el de “festejada” i “festejar”.

I també una constant en són les expressions poètiques com la que es mostra a “fervor”

Continua →