La ciència aplicada a la torrentada

Una de les raons de ser de la ciència és l’observació i estudi dels fenòmens naturals. La bona ciència, tanmateix, va més enllà d’aquesta simple observació i anàlisi, i assoleix com a objectiu final proveir una explicació mecanística de les causes i dels efectes d’aquests fenòmens, i generar així nou coneixement que permeti anticipar futurs escenaris. Aquest nou coneixement cal que sigui revisat per experts anònims i publicat a revistes científiques internacionals. D’aquesta manera, s’assegura qualitat, transmissió, internacionalització i progrés del nou coneixement generat. Per la mateixa regla de tres, la publicació d’articles a revistes científiques internacionals d’impacte permet a qualsevol gestor seleccionar aquells científics que atresorin un major coneixement per resoldre una determinada problemàtica. Posem el cas que parlam de la torrentada de 2018 a Sant Llorenç.

Un equip de científics de 7 institucions i centres de recerca europeus té un article en procés de discussió científica a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences. Aquest estudi, liderat per Joan Estrany de la Universitat de les Illes Balears i l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua, tenia com a objectiu proveir coneixement acurat de la torrentada del 9 d’octubre de 2018, mitjançant l’anàlisi integrada de dades meteorològiques, hidrològiques i geomorfològiques, com també l’anàlisi de danys i gestió de riscs, obtingudes durant aquell fenomen catastròfic.

En aquest article científic, Estrany i col·laboradors són capaços d’estimar i mapejar la quantitat i moment de precipitació caiguda en les conques hidrològiques dels torrents de sa Begura i de sa Blanquera, a partir de la informació del radar meteorològic AEMET en intervals de 10 minuts. Això es mostra a la Figura 1. De mitjana, la precipitació en aquestes conques durant les 10 h de durada de l’episodi de pluja fou de 246 mm. El màxim de precipitació va tenir lloc a la capçalera del Torrent de sa Begura, a les 15 h, coincidint amb l’inici de l’episodi de pluja.

 

Figura 1. Estimació de la pluja total caiguda en les conques hidrològiques dels torrents de sa Begura i de sa Blanquera el dia 9 d’octubre de 2018. S’observa un màxim de prop de 300 mm a les parts altes de les dues conques.

Un altre aspecte molt important d’aquest article és que proporciona dades reals (no estimades) de cabal a partir d’una estació de mesura que aquest grup de recerca manté a l’inici de la part encimentada del Torrent de sa Begura, prop del camp de futbol. Aquestes dades reals, calibrades amb precisió, permeten relacionar precipitació i cabal al llarg del dia 9 d’octubre amb intervals de 15 minuts. Això s’observa a la Figura 2, que demostra la fulminant resposta de la conca a la precipitació, generant una torrentada que és rècord de les torrentades catastròfiques fins ara descrites a Europa, tot considerant la superfície de la conca hidrogràfica i que explica els seus efectes devastadors.

Figura 2. A la part de dalt es mostra la precipitació en períodes d’una hora. A la part de baix, en color blau es mostra el cabal Q o quantitat d’aigua del Torrent de sa Begura mesurada a l’estació situada en intervals de quinze minuts devora el camp de futbol; en color vermell, el cabal simulat a partir de model hidrològic.

A les 18:00 h, la precipitació acumulada arribà a 104 mm però el cabal del Torrent de sa Begura era inapreciable, de 0,9 m3 s-1. Una hora després, amb una precipitació de 145 mm, la quantitat d’aigua que passava ja omplia per complet el llit encimentat del torrent (120 m3 s-1). Només 15 minuts després, a les 19:15 h es va enregistrar el màxim de cabal, 442 m3 s-1. Els valors de cabal continuaren alts (majors a 135 m3 s-1) fins a les 20:45 h, mentre es mantingueren intensitats de precipitació de més de 24 mm per hora. A les 00:00 h, s’aturà de ploure i el cabal es reduí a 0,02 m3 s-1.
La part que més me fascina de l’estudi és l’altíssima precisió en què els autors han estat capaços de modelar el cabal del torrent de sa Begura, i la finura de predicció que han aconseguit. Sense entrar en especificacions tècniques, els autors han aplicat un model matemàtic hidrològic integrant informació meteorològica d’estacions properes, dades de precipitació del radar AEMET i detall orogràfic i geològic de tota la conca del torrent. A la figura 2, la línia vermella mostra el resultat d’aquest model matemàtic, i com de bé prediu el cabal del torrent (comparau amb el cabal real, en blau). La precisió del model és brutal, del 94%! La importància és que a partir d’unes poques dades a temps real (essencialment imatges del radar meteorològic en combinació amb les dades reals de cabal), podem predir amb molta precisió quanta d’aigua passarà pel torrent i en quin moment.
L’estudi va més enllà. També inclou una anàlisi territorial i hidrològica de l’impacte causat per la torrentada, integrant la informació anterior del cabal d’aigua del torrent i també informació urbanística del poble. Aquesta anàlisi millora significativament la previsió d’impacte del Pla d’Inundacions del Govern Balear.
Finalment, es dugué a terme una darrera anàlisi, de connectivitat dels sediments. Perquè ens entenguem, a partir de l’estudi precís de la topografia de la conca s’obtenen les zones on té lloc l’erosió i on es diposita el sediment prèviament erosionat. Aquesta anàlisi fou, a més, implementada amb les dades obtingudes mitjançant un dron. Per què és això important? Aquesta anàlisi es va fer d’immediat i a petició de la Direcció General d’Emergències i Interior del Govern de les Illes Balears, just després de la torrentada, i permeté identificar in situ les zones de major acumulació de sediment i, per tant, oferir una eina que permetia identificar llocs de major probabilitat on trobar els cossos de persones desaparegudes. Una d’aquestes zones identificades fou aquella localitzada just abans d’arribar al pont de la circumval·lació (Ma-15). El grup de recerca va comunicar aquestes dades a l’Operatiu d’Emergències, el que ajudà a trobar el darrer desaparegut de la torrentada, precisament en aquest indret.
Com a investigador som conscient de la dificultat de trobar finançament per la recerca. Per això, com a investigador, però sobretot com a llorencí, estic molt agraït a l’equip investigador d’aquest treball, un grup d’investigadors en hidrologia de prestigi amb multitud de projectes on dediquen els seus recursos humans i econòmics. Que un grup internacional d’experts dediquin part dels seus recursos a l’estudi de la torrentada de Sant Llorenç, i a proveir dades que permetin predir el funcionament del torrent de sa Begura, un dels torrents amb major potencialitat generadora de danys a la Mediterrània, hauria de ser motiu de reconeixement i recolzament per part de l’Ajuntament. Menystenir aquest talent, a cost zero, per part de l’Ajuntament sembla una irresponsabilitat històrica. Actualment, el mateix equip d’investigadors treballa en la topografia amb definició centimètrica de tots els carrers de Sant Llorenç per aplicar una modelització hidràulica d’elevada resolució per simular els processos hidràulics i geomorfològics durant les torrentades dins el casc urbà del poble.
Seria bo no oblidar que la magnitud d’aquesta torrentada va excedir qualsevol tipus de predicció feta pels plans d’emergència i riscs, evidenciant deficiències en els plans de prevenció de les administracions públiques, tant a nivell de planificació urbanística i d’infraestructures, com a nivell de gestió del risc. Un altre tema interessant per debatre és la (pèrdua o manca de) cultura del risc dels llorencins. Però això segurament donaria per a una tesi doctoral, i ho deixaré en una imatge final.

8 comentaris a “La ciència aplicada a la torrentada

  1. Gràcies Jeroni. Com bé saps no sempre política i ciència van a la par. En tot cas, deixar constància que entre el que es mostra a la gràfica i les dades recollides a la cronologia -premsa i testimonis directes, és a dir no científics-. hi ha petites divergències horàries.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • La ciència no va de democràcia, però crec que ben emprat, el coneixement científic hauria de ser un element important a l’hora de prendre determinades decisions per part d’aquells que regeixen els assumptes públics. Crec que aniria millor si s’obligués els polítics a escoltar científics i així conèixer les dades científiques abans de decidir segons quins temes, com el que ens ocupa. També és cert que de científics, com de polítics i de tantes altres coses, n’hi ha de diferents castes.
      A l’article científic, els detalls metodològics (que vaig obviar per no allargar-me) descriuen que la sonda de cabal realitza lectura del nivell de l’aigua cada minut, però enregistra una dada cada 15 minuts, la qual és mitjana de les lectures minutals. O sigui que actualment la sonda té una resolució temporal quinzeminutal, el que explicaria possibles petites divergències minutals, en cap cas horàries i que representen fidedignament el succeït. Mea culpa: sent estricte, hauria d’haver escrit que el pic màxim de cabal es va produir entre les 19.00 h i les 19.15 h. En tot cas, entenc que allò rellevant de la publicació científica és l’elevada precisió i resolució del model matemàtic per predir el cabal del torrent.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)
  2. Trobo molt curiós aquest escrit que fa una defensa tant interessada d’un article publicat a la revista NHESS com si fos una fita històrica. Això es deu al fet que hi ha altres articles científics que estudien els tràgics esdeveniments de l’any 2018 i que no són esmentats en cap moment per l’autor d’aquest escrit. Ves per on, fins i tot, n’hi ha un a una publicació científica i firmat per un altre grup d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears, titulat: Hydro-meteorological reconstruction and geomorphological impact assessment of the October, 2018 catastrophic flash flood at Sant Llorenç, Mallorca (Spain)
    A més, hi ha un conjunt de presentacions a congressos nacionals i internacionals sobre diferents aspectes meteorològics i hidrològics de la torrentada de l’any passat, com per exemple a la 7 International Conference on Meteorology and Climatology of the Mediterranean.
    Per altra banda, no acabo d’entendre les dades d’una estació de mesura de cabals, dins la llera d’un torrent per on varen circular més de 400 m3/s, quan la majoria d’estacions desapareixen davant una quantitat d’aigua de tal magnitud. És quelcom d’admirar la resistència d’aquest aparell davant la torrentada i caldria saber quina marca és per poder adquirir semblants prodigis i dotar amb ells la xarxa torrencial del vessant mediterrani espanyol i europeu.
    Està clar doncs que són varis els investigadors de prestigi que han treballat sobre el tema i, si com diu l’autor del text, el coneixement científic s’ha d’emprar per prendre decisions, és tot el que s’ha d’emprar i no només cites interessades, com un article a una revista que, per cert, és de pagament, amb un preu que ronda els 1800€, i on si no pagues no publiques.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: -2 (de 2 vots)
    • Hola Tomàs, gràcies pel comentari. La defensa no és interessada, és interessadíssima, com a llorencí i com a científic. I ara la faig extensiva a l’article que m’acabes de donar a conèixer. Veig que a més, l’han publicat a la mateixa revista, i que com bé dius hi participen científics amb trajectòria solvent com els Drs. Ramis, Cerdà i Romero. Això encara fa més històrica la fita. Per tant, absolutament d’acord en la necessitat d’aprofitar més aquest enorme potencial i sinèrgies que ofereixen la ciència hidrològica i la meteorològica per minimitzar el risc futur d’aquest torrent. Per això és tan important que els gestors i legisladors escoltin els científics amb dades rellevants sobre el tema. I encara més quan el coneixement el tenim tan a prop, a la UIB, representat en aquest cas en el grup de recerca de Meteorologia del departament de Física i el grup de recerca d’Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis del departament de Geografia.
      Desconec el dubte que planteges sobre l’estació de mesura de cabals perquè aquest no és el meu camp d’especialització. Simplement i modesta, he intentat divulgar sobre un article científic perquè ho trobava interessant pel meu poble i perquè la publicació en revistes especialitzades sol passar desapercebuda per al públic general. En tot cas, en acabar aquest escrit traslladaré el teu dubte al Dr. Estrany, que esper pugui replicar.
      Com a editor de revistes científiques (amb i sense pagament), sí que t’he de fer la contrària en valorar els articles pel simple fet d’haver-se publicat en una revista de pagament, el que afectaria per igual els dos articles científics publicats sobre el torrent de sa Begura. Informa’t perquè es paga per publicar fins i tot a les revistes científiques més prestigioses de medicina, entre altres coses perquè les agències de finançament ens exigeixen que publiquem a revistes open accés, o sigui, accés en obert. I això té un costs editorials que cal assumir. O paga qui publica o paga qui llegeix, és ben senzill. La frase de si no pagues no publiques és molt desafortunada perquè dóna la sensació que si pagues publiques. Tot al contrari, la qualitat de la revista té una mètrica completament diferent i més complexa de la que deixa entreveure la teva anàlisi.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +2 (de 2 vots)
      • Gràcies Jeroni per haver donat valor a les mesures de camp a través del nostre article. En relació a la sonda que mesura el nivell de la làmina d’aigua, efectivament va resistir la torrentada ja que està instal·lada dins un pou d’aforament en un dels marges encimentats del Torrent on, per vasos comunicants, el nivell de l’aigua és pràcticament el mateix que dins el llit del Torrent. Això sí, se n’evita la velocitat del bram d’aigua, salvant-se de possibles cops o que fos arrabassada per la força de l’aigua.

        Val a dir que aquest tipus de sondes fa més de 30 anys que s’utilitzen en monitoratge hidrològic en tota classe de rius, torrents i torrentons arreu del Món. Pel que es veu, aquí no es coneixien. A part d’aquesta sonda, operativa d’ençà el 2015, el Grup MEDhyCON tenim més de 30 estacions amb sondes com aquesta o semblants repartides per la xarxa fluvial de Mallorca.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: +2 (de 2 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada