Mots perduts: estrúmbol

La gent gran l’haviem sentit i potser, a vegades, l’havíem usat. Curiosament és paraula masculina i es solia aplicar a aquells jovenells que eren barruts, poc respectuosos i desordenats. una mescla de la segona i tercera de les accepcions que mostra el diccionari. Per cert la tercera és ben nostra (Recordem que fins l’any 1892 vam ser manacorins).El DCVB afina el seu significat;:

ESTRÚMBOLm.
|| 1. Embalum; objecte que embaluma (Mall.); cast. bulto. Va veure a l’enfront un estrúmbol de fusta que li pareixqué un altaret, Penya Mos. iii, 90.
|| 2. Persona embambada, aturada, que no té iniciativa o seny per a obrar (Mall.); cast. espantajo, papanatas. No sabé què li passava, | romangué fet un estrúmbol, Aguiló Poes. 159.
|| 3. Persona perversa, que obra maliciosament (Manacor); cast. bribón. Ets republicans més capesflorats y estrúmbols, Aurora 228.
|| 4. «Estruendo, ruido» (Ferrer Parpal Dicc.).
Fon.: 
əstɾúmboɫ (mall.).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/Gamberro con flores de Banksy

Un comentari a “Mots perduts: estrúmbol

  1. Estrúmbols sempre n’hi ha hagut
    tant ahir com avui dia
    a més d’un se’l coneixia
    com a adolescent barrut.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Respon a Andreu Matamalas Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada