Recomanacions en sèrie (2)

The man in the high castle (Amazon Prime TV)

Un passat distòpic en el que els nazis han guanyat la Guerra mundial i s’han repartit el poder amb l’abans anomenat “Imperi Japonès”. L’acció transcorre gairebé sempre a uns Estats Units d’Amèrica que també s’han repartit les dues potències guanyadores. Cada capítol dura una hora i al principi es fan una mica feixucs fins que, en el meu cas, passats els tres primers capítols t’enganxa com cap altre. Una sèrie de ficció que no pretén donar lliçons de moral a ningú i té una de les factures tècniques més exquisides que es poden trobar tant a nivell d’imatge com de so.

Orange is the new black (Netflix)

Una al·lota de poc més de vint anys amb un nivell de vida i cultural que podríem considerar “normals” i que fa que molta gent s’hi identifiqui és jutjada i ingressada  a la presó a on conviurà amb gent amb la que mai s’ho hauria pensat. La sèrie combina moments divertits amb d’altres durs. Això sí, la sèrie no furga al drama d’estar a la presó, sinó que intenta donar una visió del dia a dia d’una presó femenina.

Rick i Morty (Netfix i HBO)

Tot i ser una sèrie d’animació, Rick i Morty no és una sèrie apta per als més menuts. Un científic esbojarrat i el seu net són els protagonistes d’una de les sèries més divertides i amb els diàlegs més irreverents de les darreres dècades. Una sèrie que enganxa i diverteix des del minut zereo que, repetim, no és per a tots els públics sobretot pel seu llenguatge barroer i políticament incorrecte.

Stranger Things (Netflix)

Sovint quan s’intenten agafar diversos conceptes diferents i ajuntar-los a un mateix producte no surt bé, però en aquest cas la sèrie ha aconseguit ser un dels èxits més potents dels darrers any. Referències als Goonies, la música electrònica, ET, els jocs de rol, Bola de Drac i fins i tot un logotip del títol que tira uns aires a Star Wars, conformen un batut per a tots els públics que ha fidelitzat a un ampli sector del públic però sobretot als amants dels anys vuitanta.

Dexter (Netflix)

Un criminòleg, cansat de veure com els assassins que ell ajuda a capturar no són condemnats, decideix prendre’s la justícia per la seva mà i surt a les nits a capturar-los i matar-los amb unes formes poc ortodoxes. Sense saber el per què és una sèrie que enganxa com poques, de fet té vuit temporades, i de la que acabaràs xiulant la banda sonora del començament, igual que  també faràs amb la sèrie que encapçala aquest escrit.

 

2 comentaris a “Recomanacions en sèrie (2)

  1. Bona selecció.

    La primera sèrie la tinc pendent, però recomano en aquests dies de confinament la novel•la “el hombre en el castillo” escrita per Philip K. Dick (autor també de l’obra que va inspirar la pel•lícula Blade Runner). Per cert, la tonada de “Tomorrow Belongs To Me” és molt maca.
    (https://www.youtube.com/watch?v=oeng-lRMlUM)

    Altres novel•les ucròniques diatòpiques són interessants, com Pavana o Patria.

    I per cert, crec que t’has deixat que Dexter no és només un criminòleg. Té un instint fosc que el seu pare policia el va redirigir perquè fos útil a la societat i solucionés els errors del sistema judicial. I afegir, que tota la sèrie es basa en el primer llibre Jeff Lindsay. Interessant també de llegir 😉

    Bon confinament

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada