Ara que comença a arribar la calor…
La paraula castellana “toldo” ha anat substituint el mot tradicional d’envelada.
Abans, a l’estiu amb una col·lecció de pals i cobertes de branques de pi, se’n feien moltes d’envelades per guarir-se del sol. La darrera que recordo era una que es muntava a Artà cada any vora el camí que porta a ses Paises. Donava ombra a persones d’edat que hi anaven a passar l’estona.

Però també se’n feien per a les ovelles o les bísties si la tanca no disposava d’ombres naturals.
Aquí normalment es feien amb branques de pi. Segurament en altres indrets més opulents utilitzaven lones o veles

El DCVB mostra:

ENVELADAf.
|| 1. Acte d’envelar. Prendre envelada: prendre impuls, anar-se’n amb força (Mall.).
|| 2. Vela o conjunt de veles esteses per defensar del sol o de la pluja; cast. entoldado, tienda. «Me diuen:—Beneit, no muts | que no la veges casada! | —Ell sa corda més gruixada | que aguantava s’envelada, | ja té tres cordells romputs» (cançó pop. Mall.). «Voldria que Déu posàs | en el cel una envelada | per tota s’espigolada | de sa meva enamorada | perquè es sol no la tocàs» (cançó pop. Mall.). Fonch deliberat que no’s fes envelada sobre la plassa de sanct Jaume, doc. a. 1555 (Ardits, iv, 420). Fou tanta la pluja que la envalada que era a la plassa de St. Jaume derrocà la barana, Rúbr. Bruniquer, v, 19.
Fon.: əmbəláðə (or.); ambelá (val.); əɱvəláðə (bal.).
Etim.: derivat de envelar.

 

ENVELATm.
|| 1. Lloc cobert amb teles i guarnit per dins. Ey havia un altar molt ben parat … ab dita Santa… y molta riquesa de plata y quadros y envelat y tapisseria, doc. a. 1626 (Alm. Isl. Bal. 1878, p. 78). Especialment: a) El que serveix de sala de ball en les festes de poble (or., occ.); cast. entoldado. La orquesta del envelat preludiava el wals de socios, Pons Auca 101. Se trobava en un envelat de poble rural, Ruyra Parada 75.
|| 2. Teulat de la barraca (Val.).
Fon.: əmbəlát (or.); ambelát (occ., val.).
Etim.: derivat de envelar.

Aportació de Bel Alemany