Mots perduts: cop-piu/clopinsos

L’expressió “anar cop-piu” (variant dialectal mallorquina de la més estàndard “anar cloc-piu”) és ver que encara se sent, però va perdent a poc a poc vigència per altres sinònims més generals com “decaigut”, “deprimit” o “desanimat” o, fins i tot, per castellanismes, com “estar de bajón”.

El que sí que ja no se sent (i jo també desconeixia) és el mot clopinsos, de la mateixa família, i que he trobat per casualitat mentre cercava informació sobre el mot cop-piu. Resulta que clopinsos ve a ser un sinònim antic “a la mallorquina” de “doblers, menuts o ferro”.  Aquí teniu la fitxa completa dels dos mots:

COP-PIU (o cloc-piu, coc-piu)

Significat:

1. (Pollet) alacaigut i arrupit; cast. galpito.
2. Malaltís, decaigut; cast. clueco, alicaído.

Etimologia: compost de cloc piu, onomatopeies del crit de les gallines i dels pollets.

Grafies documentades: «Anava cop-piu i perdent ses forces cada dia», Arx. Ll. Salvador.

Curiositats: M’ha sorprès l’etimologia del mot. Demostra que sovint usam paraules i en desconeixem l’origen primigeni. Almanco jo desconeixia que tengués cap relació amb el món dels pollets. Coromines ho explica molt bé en aquest enllaç.

CLOPINSOS

Significat: Diners (en llenguatge familiar, Mall.); cast. monises.

Etimologia: Potser a base d’un antic plural clopins, pròpiament ‘menut, menudalla, diners engrunats’, després fossilitzat i formant-se’n un nou plural clopinsos (a la manera de daixonsesfinsos, o el renec barceloní collonsos), o bé una formació diferent (confluint amb aquesta, o sense): cloc-pinso en el sentit d’una cosa que serveix per «covar» o fer néixer el ‘pinso: el menjar.

Grafies documentades: ón uns enginys molt ben pensats per besquetjar clopinsos, Alcover Cont. 155.

(Fonts: diccionari Alcover Moll; Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana; web RodaMots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada