El sol pedregós, la blanca flor de la ceba marina, la marina, la mar, els platejats reflexos del sol, els núvols…una superposició de plans; bellesa individual i encara més en conjunt.

La imatge serveix de suport a una frase de Sutherland. A vegades no passam de la flor de la ceba. Ens anemoram tant dels nostre pensar que ens consta incorporar-hi noves aportacions i ampliar la mirada.

L’autor indica l’errada de mantenir velles opinions quan hi ha noves informacions.