Avui varies reflexions sobre el complex tema de la felicitat. També es podria parlar de “recerca d’una utopia”.
Des del meu desconeixement, dues referències:
Una la tendència a sobrevalorar el passat “un temps la gent anava més contenta!”. (Al no disposar de d’estudis comparatius, la possible resolució s’haurà de deixar a la imaginmció de cada un.)
Dues: contemplar els ulls i les cares de les persones que transiten pel carrer. Continua
En aquest repàs estivenc d’idees força totes, al meu entendre, resulten dignes de pausada reflexió.
Però algunes disposen d’una càrrega emocional addicional. Una es aquesta, i la càrrega deriva de la dura experiència vital de Viktor Frankl
Continuam el “respàs d’estiu” amb una altra de les idees transformadores. Es el primer dels coneguts axiomes de Paul Watzlawick, expert en comunicació.
Una idea vella, de 1967 de la qual encara no n’hem pres consciència.
Es podria resumir contestant a la pregunta ¿Des d’una perspectiva de mirada candorosa, infantil, què estic mostrant quan faig el que faig? Continua
Dues idees d’un mateix tema, la primera més directa i l’aportació de Mancuso més científica.
Es continua amb la llista d’estiu del que també es podrien anomenar “conceptes bàsics que sovint oblidam”.
No es mal d’entendre, tot té un cost a diversos nivells: econòmic, energètic, relacional, didàctic, ambiental, social… Continua
Continuam amb aquest repàs d’estiu.
Després de centrar la mirada en el adonar-se’n a manera de primera passa i de la necessitat de seguir els nous camins que ens mostra la ciència, avui dues idees transformadores: una referida a la “veritat” i l’altra a la “realitat” que esbuquen les creences tradicionals apreses a l’escola o de l’entorn. Continua
Es continua en el camí iniciat diumenge passat de recordar, considerar, refrescar el que es podrien considerar idees clau del reflexionari.
Si la primera passa sempre és a donar-se’n (si hom no se n’adona d’altres camins i possibilitats, no hi ha res a fer), després sorgeix el dubte del camí a seguir.
Atenent les possibilitats: intuició personal -potser la més usada-, la ciència, les pseudociències, la mitologia…la periodista i investigadora Lynne McTaggart recomana seguir el camí de la ciència. Continua
I com cada diumenge.un raconet de l’espai temporal per a la reflexió. Per a donar dues voltes a una idea aliena, però forta, contundent,
La idea d’avui és vella, la imatge intemporal. Pertany (la vaig sentir) a Itamar Rogovsky, consultor de Desenvolupament Organitzacional (DO) i llargament professors de la Universitat de Tel Aviv.
Una d’aquelles Idees que se’m fa present de forma recurrent. Si no hi ha percepció, consciència…no hi ha res a fer!. Continua
Escoltava la radio del cotxe. Feien una entrevista a un professor que compaginava la seva tasca docent amb els concerts de música.
El periodista (?) amb una mica de befa li estirava la llengua en relació a les noves lleis d’educació de les quals no en sabia ni el nom. El professor (?) -vaig deduir que era de Secundària- encara encallat en la transmissió de coneixements assenyalava que els “pares no entendrien els nous sistemes d’avaluació”
Maremevadelsantroser!!
Cert és que no hi ha pitjor sord que aquell que no hi vol sentir!
Les persones que dirigeixen l’educació d’aquest País no ho tenen gens fàcil. Continua
La carxofera borda o card de formatjar mostra la seva flor -encara que enguany, per condicions climatològiques, tot ha vingut una mica avançat-. Si volguéssim fer quall, tallariem els filaments blaus de la flor, els assecariem i després els triturariem. Tot un procés de feina.
Cosa semblant passa amb l’autoconeixement, també deriva d’un procés de feina. No arriba sol. Ens ho recorden els especialistes en sociologia del coneixement. Continua
A vegades, les imatges parlem més clar que no les paraules. De fet hi ha especialistes en l’estudi dels missatges dels gestos i les posicions corporals. Contemplar les darreres imatges publicades a Card.cat resulta ben interessant.
Els pagos, com les persones, mostres les plomes de la millor manera que saben.
Sobre les plomes exteses d’un pago en primavera, el missatge d’Elaine Fox, directora del Departament de psicologia i del Centre de ciències del cervell de la Universitat d’Essex. Continua
Les dures roques de sa Punt de n’Amer acariciades per la transparència i adaptabilitat de l’aigua em sembla una imatge ben escaient per suportar la frase del biòlg cel·lular Brice H. Lipton (2007).
Es un envit a fer les coses d’una altra manera. Continua
Sobre una imatge manllevada a National Geogràphic un text d’Antonio Lozano.
Adesiara s’assenyala que “cada aportació de la ciència tomba una de les idees que hem anat encobeint sobre el que som”. Però aquestes aportacions, fonamentalment si fan referència a les ciències socials, no sempre es fan presents ni es tenen en consideració. Un exemple paradigmàtic en resultarien els continguts de la darrera campanya electoral.
Cada persona, enfrescada i donant per bo el “seu relat” de vida va fent el que considera. Continua
Tal vegada tengui raó en Mircea Eliades, els llibres que triam llegir defineixen el que “voldriem ser”.
Segurament tots ens hem demanat, alguna vegada, ¿per què ens “arriben” més determinats llibres que altres? ¿Per què els de determianada temàtica ens fan “vibrar”? ¿Per què la majoria dels llibres de la biblioteca particular són d’una temàtica i no d’una altra?… Continua
Les pedres grises i el càrritx també gris de la vella barraca de carboner amb petites i gairebé imperceptibles fulles verdes d’heura, podrien representar una metàfora de la força inconscient de les nostres arrelades creences (representades pel gris), front l’acció conscient (representada pel verd). Continua
Mircea Eliades, romanès nascut a Bucarest el 1907 va ser conseller cultural i posteriorment, i al llarg de trenta anys professor dd¡Història de les Religions a la universitat de Chicago.
Ens convida a deslligar acció i recompensa. Una frase sobre la imatge de la meravellosa Basílica de Son Peretó. Continua
Un grup e persones mira el paisatge meravellades per la bellesa. Pot semblar que un dels experts assenyala amb el braç estirat indrets i noms.
El posicionament dels cossos poden indicar diversos graus d’interès en la presumpta conversa. No ens podem ni imaginar, ni potser ens importi, el que pugui pensar cada un dells… Continua
Una altra referència a Lakoff en època electoral.. De joves arribarem a pensar que la lògica governava el vot, però no era, nni és, així
Sobre una imatge de la plaça en el darrer ball de bot, una metàfora del ball electoral. Les persones voten però no segons dicta la raó o l’interès, sinó seguint el ritme del sentir i de la identificació amb els candidats. Continua
La imatge d’una taronja oberta i mal desgrellada serveix de fons a una frase contundent de Stuart Sutherland.
Estem amarrats a les nostre rutines, al relat de la nostra ‘existència que hem anat construiint passa a passa.
Sortir d’aquesta dinàmica usual implica reflexió i esforç. Continua
S’apropen les eleccions i es comença a xafardejar de temes polítics.
La tendència generalitzada a donar la culta als altres dels nostres desencerts fa que assumir responsabilitats sigui un tant excepcional.
D’altra banda quan (ens) hem de vendre la moto o el mè ens centram a la teringa d’aspectes positius: que si te el manillar alt, que si hem fet molta feina, que si es gros però tendre, que si hem fet tal i tal cosa…
Les anàlisis crítiques ponderades també resulten ben excepcionals. Continua
A vegades basta el significat desconegut o errat d’una paraula. Altres la constatació de certs desequilibris relacionals o altres esdeveniments sobtats.
A vegades cal travelar per descsobrir la pedra.
Les certeses, encara que arrelades, a vegades resulten falses. Continua