En la relació de les imatges amb text més visitades s’hi ha de situar aquesta de la infrutescència, la de la figa xapada, amb un trext nou, derivat de la teoria quàntica.
Vé a dir que del que pensam saber, realment no en sabem res. Que una cosa és la utòpica realitat i l’altra cosa, ben diferent, és els que nosaltres pensam i creiem.
Tot plegat té una transcendència singular, les certeses se’n van en orris, cal conrar el dubte permanent i l’acceptació de la diferència. Continua
També és una de les entrades més visitades.
Interessant perquè implica rompre mites i desaprendre.
El tradicionals “llest com una centella” o “és molt viu” s’hauran de suplir per les intel·ligències múltiples.
I la intel·ligència personal, per una altra intel·ligència relacional.
Els altres, la situació que un adolescent agafa en el grup d’estudiants resulta més transcendent del que pensàvem Continua
Seguim amb les idees més visitades del “reflexionari”.
Aquesta també és vella, de l’any 2014 i parla de la manera d’aconseguir riquesa segons opinió de Daniel H. Pink (La sorprendente verdad sobre qué nos motiva).
Ve a dir el que tots ja sabem i que sovint oblidam: tothom desitja autonomia a l’hora de fer el que fa, de poder triar el que vol fer i amb qui es vol relacionar.
Massa vegades, de manera contundent i altres de forma més subtil, es volen imposar els propis criteris a les altres persones. I això no acostuma a donar bons resultats.
La imatge de fons és santantoniera, els dimonis representen el que volem allunyar de nosaltres, el que ens impedeix arribar a una vida més rica. Continua
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
Gairebé dotze anys d’entregues setmanals de cites, majoritariament derivades de lectures, donen per molt. Qui en fa la feina introspectiva o intel·lectual, normalment és qui en treu més profit. Si més no en aquest cas treballar el “reflexionari” m’ha ajudat a canviar la mirada, a desterrar creences i a qüestionar certeses.
Havia pensat de fer-ne una síntesi, un resum de resums, però el treball m’ha portat a una doble vessant. D’una banda les més “transcendents”, segons el meu entendre i que tractare més envant. D’altra banda les més “populars” o visitades. La més vsitada és la present, referida a la totalitat.
Sobre un fons d’otiga, planta que es fa ben present en forma d’urticària quan l’acaricies, sencara que singui sense desig, una de les aportacions més radicals de la teoria qüàntica..
Implica desfer aprenentatges escolars i arrelades creences. Tots fem part d’un tot. Prendr’en consciència implica canviar hàbits, per exemple al tirar un plàsstic en el foc o a la mar estem malbaratant l’ecosistema, estem danyant el conjunt d’ésser vius d’aquesta Terra. Cal superar l’etapa de l’egocentrisme. Hi ha valors superiors al propi benestar.
Vaig intentar trobar una imatge plàcida i del nostre entorn. Em va semblar escaient la combinació de terra, mar i cel. Tot clar, sense concessions ni possibles confusions.
Tres, també són els elements amb els quals vull jugar, els amics i amigues o companys, les persones que ens han deixat que se n’han anat, potser abans d’hora i el meu sentir.
La frase de Camino Garcia a “Per sempre”, també és clara i sense confusions. Continua
Lorraine Daston és historiadora de la ciència. En el seu darrer llibre parla de les regles que al llarg de la història ens han anat condicionant.
A l’apartat “Regles antigues” fa referència al “què” i al “com” posant l’accent en el “com” de la mateixa manera que han fet altres autors.
Sempre ens mou un “perquè” que ens orienta sobre les coses a fer, el “que”. Però es veu que el que resultra realment important és el com fem el que fem. (Una idea per donar-li dues voltes) Continua
S’intueix la retxa de llum tant a la suau ona de la mar, com en l’arena banyada.
Retxa de llum que ens serveix de metàfora en el dubte que planteja la novella Nobel de Literatura, la coreana Han Kang, “tot i que estigui segura que no ha passat”.
La nostra mirada sempre resulta parcial i esbiaixada, convé idò alimentar els dubtes. Continua
De fet fa cinc anys que a “Reflexionari” ja e va publicar la mateixa frase però ara mateix es dónen dues circumstàncies que conviden a refrescar-la.
Una el temps que ens toca viure on, si més no de forma aparent, s’han incrementat la barra, la manipulació i el retorns a velles idees que consideràvem superades.
La segona és la depreciació de la salut de Noam Chomsky, un dels pensadors més influents d’aquests darrers setanta anys.
Frase sobre les iodades, reconfortants i calmes ones de sa Coma…
S’assenyala que un dels indicadors del canvi climàtic és aquesta difuminació de les estacions. Ara mateix, a mitjans del mes de febrer, les temperatures són dolces, poitser massa dolces i són comptats els dies de fred. La imatge assolellada de les vinagrelles florides contrasta amb la mar en calma.
Sobre la imatge una frase de James Clear que ha treballat el tema dels hàbits. Sempre la primera passa és adonar-se’n. Si hom no se n’adona, si no hi ha consciència de la vida que es viu, dels petits hàbits que hem anat adquirint, no hi ha res a fer. Continua
Sobre les roques calcàries de s’Illot una frase de Simon Sinek.
Esplaiar la vista i olorar el iode al passejar vora la mar els dies assolellats d’hivern tal vegada pot considerar-se una de les recàrregues d’energia vital més senzilles i barates que tenim a l’abast tots els illencs.
Tots tenim les nostres dèries. Jo en tenc dues que, fa temps, em volten pel pensar. Una fa referència als “relats vitals” (tothom té el seu, que és el bo) i l’altra fa referència a l’avaluació de les pròpies accions (atès que no existeix ni asèpsia ni neutralitat)
Sinek, i també molts altres, assenyalen la necessitat d’anar més enllà de nosaltres mateixos, de passar comptes, de mirar les conseqüències finals de les nostres accions. Continua
Dia dubtós. Des de la Península de Formentor les muntanyes de la Serra agafen forma fantasmagòrica, sota el testimoni d’un sol que es situa més enllà dels núvols.
Sobre aquets paisatge un delks nombrosos aforismes de Jorge Wagensberg. Idea fonda per a un reflexionari superficial.
Es tracta de cercar respostes, sí, però també de canviar les preguntes. Continua
Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)
Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.
Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua
Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).
Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.
Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua
Sobre un verd hivernal de vinagrelles poc abans de la florida una frase de l’investigador K. Ochsner sobre en funcionament del cervell.
Les persones amb personalitat estable poden interpretar la seva història sense perdre la referència amb una pretesa realitat. Però es veu que si ens envaeixen pensaments recurrents sobre el passat aquests poden afectar els nostren sentiments i el pensar d’ara mateix. Continua
Ho sabem, tot té un cost. Quan diem tot, volem dir tot. Potser econòmic, però també ambiental, a nivell emocional, de salut…
Potser és adient recordar-ho en aquestes festes paradigmàtiques de l’època de consum descontrolat que ens toca viure.
A vegades el plaer es paga amb un posterior dolor. Una interessant frase sobre una espectacular posta de sol. Continua
La posta de sol d’ahir, amb aquells núvols esfilagarsats, mostrava una singular bellesa. Captar part del moment, amb la càmera del mòbil resulta fàcil.
L’entrada de l’epíleg de l’actual llibre de lectura (“La fábrica de cretinos dogitales” de M. Desmurget) vé com anell al dit.
No sempre hi pensam però resulta obvi: el que fem avui condiciona la vida de demà, tant a l’hora de menjar i beure, com a l’hora de passar el temps,o quan i com ens relacionam amb els altres,
La frase de W.Reich resulta, idò, transcendent. Continua
Sobre una imatge ben tardoral, en aquest cas de bolets no comestibles, una frase de Francesc Torralma referida a la confiança, a l’escepticisme i a l’acció.
Creure amb la possibilitat de que quelcom vagi bé és el que mou l’acció. Continua
Imatge tardoral, les perfectes làmines de l’himeni d’un bolet. Sobre les làmines una frase de Tara Westover.
Ens recorda la condició humana. Des de l’atzarosa i meravellosa existència -contava el poeta que l’existència poit dependre del lladruc d’un ca-, a les circumstàncies que la volten. Circumstàncies, determinades per l’espai i el temps que l’autora anomena tradició..
Adesiara resulta plaent pensar-hi. Continua
Aquesta vegada la imatge no és pròpia, es “robada” d’una exposició de belles fotografies de pastoreig realitzades per Mº Carmen Garcia. La present mostra unes mans calloses i feineres d’una dona.
El text correspon al títol d’un article de la psiquiatra Marian Rojas Estapé a “Cuerpomente”.
Una frase que convé tenir present i recordar-la adesiara. Una realitat que coneixem els qui hem tingut la sort de poder observar evolucions personals o professionals. Continua