Imatge amb text / Text amb imatge

Certament no havia fet la fotografia pensant amb la frase. Intentava especular sobre els origens de les façanes locals de “pedra rosa”, però pot servir de metàfora relativa a l’anomenat “biaix de confirmació”.

De rebot o per conveniències esgospam una idea i la feim nostra (per exemple “el camí asfaltat és millor”)
Una vegada l’hem feta nostra, ens costa moltíssim veure i analitzat altres possibilitats (per exemple “per la via del tren és més curt”)
Ens costa sortir del propi camí mental! Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La flor d’un garrover mascle -aquí li diem “bord” perquè no fa garroves- resulta un bon canemàs per presentar, de forma críptica, una idea substancial, rotunda, transcendent: cada un viu segons el relat que s’ha anat formant, derivat de gens i experiències.

En les meves escadusseres experiències d’acompanyament, en moments circumstàncials, a altres persones ho he pogut comprovar: pots anar fent preguntes fins que topes amb una resposta aparentment -si més no ho sembla- descontextualitzada, improceent, arbitrària… Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La contundència del text vol enfocar el que és situat en el nostre abast, per deixar de banda el que el supera: el contundent “I jo que hi puc fer?”.
La idea deriva de la recreació del “Nombre de Dunbar”.

En contraposició, i per jugar amb la paradoxa, s’ha triat una imatge simple, tres figues, però plena d’interrogants.(“Es real la realitat?” es demana Watzlawich) Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Inspiració és el concepte que alguns amics, creatius, usen quan les coses flueixen sense esforç.
No sé la paraula que acostumen a usar quan, perseguint una idea, donen voltes i voltes sense arribar a trobar l’expressió del que desitgen, quan la musa se n’ha anada a passejar lluny.
He de confessar que no hi crec gaire ni en muses ni en inspiracions, però cert és que, avui, m’ha duit feina trobar la frase, en versió positiva, i la imatge lligada a la frase. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

En un món reblit de certeses aparents que conformen els nostres relats, el dubte és mal aribat. Aviat apareix el despectiu “cagadubtes!”.

Amb tot i amb això, segons assenyalen els entesos, abandonar les pròpies certeses i conrar dubtes és el millor camí per descobrir nous hotitzons. Per guaitar en el que hi ha més enllà del nostre coneixement. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

A vegades “donar dues voltes” a una mateixa idea, té els seus fruits. De les oronelles del lledoner de ses Sitges a Dawkins. I de Dawkins a una lliçó de vida: si volem una família, un Sant Llorenç, un món més solidari i altruista, l’haurem de treballar.
Biològicament estem preparats per enganyar i mentir amb la intenció de mantenir els gens egoistes que conformen les nostres cèl·lules. El llarg període d’escola franquista, al no fer-hi res va incrementar la tendència individualista i egoista. L’entorn turístic, el neocapitalisme ha unidireccionat els interessos: guanyar més doblers peri tenir més coses en detriment del desenvolupament, la cultura i les igualtats socials. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

“Encara que no ens adonem, les coses passen”, ho repetia desiara el divulgador Itamar. Potser no ens n’adonem del xiscle o la voladissa de les oronelles, però hi són.

Potser no ens n’adonem dels fil, a vegades baldrumers, que creuen carrers, però hi són. Com hi era un cel ben net de núvols en el moment de la fotografia. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les rígides, punxoses, complexes…fulles de donarda que enfilen un cel gris, abonyagat, insegur…conformen un bon canemàs per aguantar la frase dominical.

Tos disposam d’una manera de pensar rígida, amb arestes, complexa…que ens hauria de facilitar el viure. Voler avançar, gaudir d’altres mirades, com tot, te un cost: s’ha de treballar! Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Imatge marina, refrescant…un paisatge ben nostre que conté dos elements antagònics i alhora complementaris: la roca dura, persistent que confronta amb l’adaptabilitat de l’aigua, també persistent, que ve i va.

Escaient metàfora sobre el ser. A vegades pensar ser monolítics, lògics, carregats de raó sense entrar en el detall del joc de fílies i fòbies que ens conformen. Unes vendran determinades per un somriure o una mala sortida, altres poden arrelar en experiències infantils que defugen de la raó conscient. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre la imatge d’una pell esquinçada per una esgarrinxada qualsevol una frase que vol sintetitzar un farcell d’experiències acumulades.

A ningú li agrada que un altre, sense més ni pus, actuï a contrasentit. En aquests cas, no es fa referència als contrasentits il·legals -com podria ser transitar per una direcció prohibida-, sinó al contrasentit, ben lícit, de no seguir les imposicions del costum habitual. Per exemple asseure’s en el lloc, ara desocupat, però habitualment utilitzat per una altra persona. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La flor de la cardassa em ve com anell al dit per sustentar la idea: ¿on és la línia divissòria entre el “propi relat” que vaig construint amb els pensament conscient i els pensaments incontrolats del  somnis?.

Socialment hem anat substituint la cardassa del cardassar per un camp de cards i un card florit. Ni ens va ni ens vé i és útil. Per què li hauriem de donar voltes?. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

No és, la present, una secció gens difícil. Basta disposar d’un arxiu de fotografies, més o manco singulars, anotar aquelles idees que, derivades de lectures et semblen interessants i després casar, d’alguna manera, els dos conceptes: el text amb la imatge o a l’inrevés

Algunes vegades, donant voltes a una idea, surt això, una mena de haiku que sintetitza una de les certeses del propi relat. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Als de la nostra generació homocèntrica ens sembla que tot ens ve regalat.  “Vejam si dins ca seva un no farà el que voldrà!”  és frase sentida i repetida moltes vegades. Dita, altres vegades amb la formula suavitzada: “Això no ens costa res”, “val poca cosa”.o el lacònic “si ho pot pagar…”

Avui sabem que això és un engany, un auto engany. Tot. te un cost!. No sols això sinó que tot és relacionat, enxarxat, amb tot. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Els camps comencen a groguejar. S’apropa el temps de messes. Ara mateix és data i temporada intranscendent. Antany no ho era. En el terme municipal tenim noms -Son Còdol, Son Fam…- que ens recorden la transcendència d’aquest moment de la recollida del gra.

Tenim memòria curta, no ens afecta directament i ens n’hem fotem de la desigual distribució de la riquesa, però hi ha gent, molt gent que passa fam. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

No recordo on era que vaig llegir la transformació del concepte que guarda la paraula “analfabetisme”. Abans era persona analfabeta aquella que no sabia llegir ni escriure (que no vol dir que no pogués ser desperta, vital, enginyosa…). Avui és persona analfabeta la que no es capaç de desaprendre aquells conceptes, i creences, que va aprendre de jove i que ja han quedat absolets (que no te res a veure amb la posició social o el nivell d’estudis). Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

La pretensió es fer una recordança a la transcendència d’aquell 15M de fa 10 anys.
Un dels ideòlegs o, si mes no, un  dels referent en va ser Arcadi Oliveres que fa poc ens va deixar.

La frase és del seu llibre “Paraules d’Arcadi”. Llegir el llibre la resultat com escoltar, altra vegada, el seu discurs planer, clar i llampant, Talment com la xerrada que, de la mà de l’Associació Algarada, va fer, fa un estius, a l’alzinar dels Palerm a  Son Servera. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Lluna plena d’abril sobre Sant Llorenç. Punts de llum que es superposen a la foscor generalitzada. Una metàfora.

Adesiara van apareixent noves informacions. Algunes d’elles referides a l’aprenentatge. Potser hauriem de treballar la consciència dels canvis que aquestes informacions poden implicar i, de fet, impliquen. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Es pot passar pel camí sense adonar-se’n de la flor, gairebé insignificant (hi ha tantes coses amb que pensar?).

Al enfocar-hi l’atenció es descobreix l’insecte. Gairebé immòbil. Sebla que fa part de la flor. Després arriba el judici: què hi fa aquest aqui?. I de seguida es recorda el sadisme del borino amb la flor de corritjola, bellament descrit per Salvador Galmés: “les punyides del fibló que li esqueixava els teixits delicats i fins”/ “cruel i despietat”… Una il·lusió aparent, humanitzada… i segurament falsa. Continua