Arxiu d'etiquetes: Reflexionari

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Just al costat d’una vella i gastada soca d’olivera, dos interrogants.

Sabem que entre el blanc i el negre hi ha infinits grisos. Per facilitar la tasca suposem que sols n’hi ha deu. Numeració que va del 0 al 10, del blanc al negre. Aplicam-ho ara al nostre fer habitual. Procuro gerstionar per criteris o per amistat? Acostumo a prendre decisions de forma unilateral o consensuada?.
On situaria el meu posicionament?

Un joc per passar una estona i, tal vegada,  per ajudar a l’autoconeixement Continua →

Imatges amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Sobre una bella panoràmica de Miguel Cuevas, feta des del castell de sa Punta de n’Amer una frase contundent. Es de n’Alexander Lowen. Assenyala “Des del punt de vista cultural, es pot entendre el narcisisme com una pèrdua dels valors humans -absència d’interés per l’entorn, per la qualitat de vida, per les altres persones-…”. Us sona tot això?. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Ahir, dia de Pasqua, la mar pegava relativament fort a les platges de llevant. Dia de núvols canviants que oferien una mar blanquinosa, color derivat de la llum grisa i de l’escuma.

En primer pla l’explosió de la primavera. Sobre la bella imatge una frase de Kahneman, finit fa pocs dies. la seva sàvia aportació atempta contra els costums establerts. Si volem saber una opinió generalitzada, s’haurà de demanar, persona a persona… Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Com cada diumene, un raconet per pensar.
Es segueix amb la línia  que assenyala que tot s’ha de qüestionar.

Avui de la mà de D.J. Siegel es planteja la necessitat de qüestionar el que veiem com a cosa certa, el que oïm, el que tocam… Les percepcions són una mescla de tot això, i també del que ja portam après. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatgte

Publicat el per
Respon

El subtil zum-zum de les abelles i altres insectes matiners, anuncia l’apropament de la primavera. També ho fan les flors i els borrons de la prunera del corral  amb semblances de clastra.

Sobre aquesta incipient explosió de vida, una altra explosió, també de vida: el poder terapèutic de l’escriptura; la transcendència de la descripció de pensaments i sentiments en moments difícils. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Com cada diumenge, una idea de “reflexionari”,  per donar-li dues voltes.

Una de les lliçons pràctiques més importants de la moderna neurociència és potser aquesta; la capacitat de dirigir la nostra atenció, d’enfocar determinades qüestions. Això pot implicar canvis en l’activació i estructura del cervell.

Arribats aquí, en quines coses enfocam la nostra atenció: en les paraules d’un poema?, en el so d’una cançó?, en la publicitat d’un perfum?, en els resultats del futbol?, en les desigualtats socials?…

LLiures del tot potser no ho som, però una mica si. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

A mesura que vas incrementat coneixement, o si mes no aquest és el supòsit, es van refredant les certeses. Aquelles certeses apreses al llarg de la vida que ara es comencen a qüestionar.

Què resta si s’aconsegueix superar l’hedonisme? Què hi ha més enllà del cultiu de la vanitat i de l’arrogància?.

Quan obrim porten i finestres a l’esperit, quan començam a retirar les capes d’autodefensa i queda el bessó de l’ésser, ¿ho podem suportar amb dignitat o inventam una altra capa per justificar el que volem defensar? Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Sobre una evocadora imatge de Serafí Lliteres, una panoràmica dels ormejos dels Arpellots sota els arbres de Joan Lacomba que ell tant estimava, el text de comiat de Tomàs Martínez.

Un poètic llegat vital que tanca tota una vida de presència, generositat i entrega.
En son testimoni fefaent la munió de persones que, des de l’estima li volgueren retre homenatge sota un escaient cel trist. Continua →

Imatges amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Passejàvem per foravila. La vista captava el moment de la caiguda d’alguns dels pétals de les flors d’ametler. Les vores dels camins n’eren testimoni fefaent.

Deixava el pensament a lloure i constatava la diferència entre els pétals de les nostres flors d’ametler i els pétals dels cirerers del Japó, allà a l’altre cap de món. Aquí els petals cauen sense captar l’atenció dels vianants, allà s’asseuen i esperen per tal de veure’ls caure. Qüestions de cultura. Allà el vogueig dels pétals al caure serveix de reflexió sobre la bellesa del moment present i sobre el caràcter efímer del viure. Aqui, fins on arriba el meu coneixement, no se’n parla gaire, ni de la bellesa ni del viure.

Sobre la imatge una proposta del doctor Daniel J. Siegel. Complicada proposta. Em conformaria amb saber agafar distància, a ser capaç de mirar-me a vista d’ocell. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

En els dolços turons d’aquest entorn nostre ja en queden pocs d’ametlers. Potser precisament per això, els que queden destaquen sobre els verd i els ocres de la terra i també sobre el cel del cel.

Sobre la imatge d’un brot florit, una altra frase ben transcendent.
La motivació, el desig de fer resulta ben transcendent, qui ho dubte!, però sembla ser que tal motivació, en gran part ve determinada per l’ambient que volta la persona.
Es tracta, idò, de treballar per tal que els ambients resultin motivadors i positius. Treballar ambients, com sol passar en tots els altres canvis suggerits, implica coneixements i feina. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Sobre el fons d’unes humils bledes silvestres una frase radical.

Tenim tanta tendència a lloar les habilitats (guapa, llest, destre, gran, simpàtica, un 10!…) que ens oblidam de lloar l’esforç, entre altres coses perquè lloar l’esforç porta més feina, atenció i coneixements.

Però les investigacions, des de diversos àmbits -teories sistèmiques, sociologia, psicologia-, resulten clares i contundents. Altra cosa es que volguem jugar el joc del canvi i del desenvolupament. Continua →

Imatges amb tet / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

El solt surt cada dia i, a més, surt per a tothom. Una vella i nostrada sentència.
Sobre la imatge de la posta de sol d’ahir, un missatge contundent.

Immersos en la constant revolució tecnològica, potser no ens podem adonar -falta perspectiva- de la seva transcendència. Però tal transformació hi és!. Es fa present des de la filosofia i de la mà d’aquest professor d’una de les universitats de Berlin. A partir d’ara res no tornarà a ser igual. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Sobre els bells colors  d’una imatge desenfocada una frase de Richard Wiseman referida a una investigació de James Laird (Clark University, Massachusetts) on s’evidencia que si resulta cert que quan t’enamores mires als ulls a la teva parella, també ho és que mirar-se als ulls una estona, entre persones triades a l’atzar, afecta la seva sintonia relacional..

Vendria a ser una altra aplicació del conegut efectes de mossegar un llàpis. Si amb el llàpis forces un somriure, encara que sigui un fals somrire, t’ajuda a estar més alegre.

Per donar-li dues voltes… Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
1

Sobre la imatge de Sant Llorenç en sol ponent, una frase de James Clear  en el seu conegudissim “Hábitos atómicos”.

No es la primera vegada que des d’aquesta secció es parla de la importancia del “ambient” en el desenvolupament de les persones.
Totes les paraules tenen el seu significat i el concepte ambient pot resultar una paraula buida o plena en funció del compromís que, en relació a aquest ambient, volguem assumir. Continua →

Imatges amb text / Text amb imatge

Publicat el per
2

Acostumats als conceptes encaixonats (ciències o lletres) i també als dualismes (blanc o negre, realitat o ficció) costa d’assumir que no hi ha un món extern i neutre al nostre existir.

Pair les noves aportacions de la ciència, en aquest cas de la teoria quàntica implica esforç i reflexió.

Sobre la imatge de l’aigua desdibuixada pel moviment, una frase Erwin Schrödinger Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Mircea Eliade atribueix la frase a  Soren Kierkegaard
Vaig aturar la lectura per pensar-hi una mica

Conec per experiència -si no és experiencial no és coneixement- les dues situacions. Si en una situació d’intercanvi d’opinions en un grup, un no diu res, es pot considerar una mena d’amenaça ja que no es pot saber quin punt es calça, realment ni tal sols saps si és emocionalment present.

Qui no para de xerrar, sempre a la seva bolla, tampoc no diu res que pugui ser util al grup.

Dues situacions de manca d’empatia. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Vella barraca. Teules sobre perllongues. Bigues de poll i un travesser per assegurar la resistència al pes de les teules. L’ullastre que hi ha just al bell mig del portal indica la quarantena llarga d’anys en desús.

Una imatge a l’atzar per acompanyar el text. En podriem triar moltes altres d’imatges indicadores de la força del grup, de l’entorn concret, a l’hora de fer el que fem. Ens guiam per les modes, pel que fan els altres veinats, amics i coneguts. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Resulta una obvietat, però adesiara ho oblidam.
Fa anys. molts anys, ja ho assenyalà en poeta Santandreu: “…si jo en comptes de néixer a Manacor hagués nascut a una caseta del fora vila andalús, ara seria en Manuel i segurament treballaria fregant plats a una cuina de qualsevol hotel”.

Així mateix tots sabem que si haguéssim nascut aquí mateix fa dos-cents anys, no pensariem ni actuariem de la mateixa manera que ara ho fem. Com tampoc ho faran els que neixin a partir d’avui mateix. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

“Els colors no existeixen en la realitat, son una creació del cervell humà…/…El que percebem com a colors són ones electromagnètiques reflexades que no foren absorbides. Segons la longitud de l’ona, ells ulls identifiquen l’esmentada ona com un o altre color, Aquest procés es sotmès a la limitació que els ulls d’un ser humà és capaç de rebre que abasta des de 380 fins a 760 nanòmetres. Dit d’altra manera, veiem quelcom que no existeix”,

Uns dels paràgraf referits a la realitat física que es troba a “La sabiduria del no saber. Actualizar los conocimientos que cambiaràn nuestra vida” d’Antonio Lozano Continua →