Favera (Vicia faba)
Fa una seixantena d’anys les faves eren omnipresents a les cases llorencines. Servien per fer cuinat, per torrar, per donar a les bísties…i també per posar dins les sabates que, tal dia com avui, amb tota la il·lusió del món, els infants deixaven entre vidriera i persiana de l’habitació.
No era esca, era llepolia per als cavalls dels Reis d’Orient.
El se’n demà, ben de matí, el dia dels Reis, els infants comprovaven que aquests havien passat deixant uns quants regals i que les faves de la sabata havien desaparegut.
D’una altra forma, ara es manté la màgia, la prodigiosa màgia, del Reis d’Orient. Han passat anys i costums, però els ullons il·lusionats dels infants són els mateixos.
Horts familiars a banda, a la majoria de cases ja no hi ha faves, els Reis arriben el dia 5 en espectaculars cavalcades, però el joc és molt semblant.
Ara mateix, les faves primerenques comencen a mostrar les seves flors que, amb els temps, es convertiran amb bajoques plenes de faves.
El Pare Bonafè no ho desenvolupa gaire, però a l’enllaç de “Menuda natura” es mostra una llarga llista de curiositats i aplicacions.
Actualment bona part d’aquella cuina de subsistència que voltava a l’entorn del cuinat i les sopes s’ha transformat. Altres productes i costums predominen a la cuina actual. I les faves han passat de ser un plat ordinari a un plat d’alta cuina.
La substitució de les bísties per tractors també ha provocat la disminució del cultiu de la lleguminosa que, ara, s’utilitza fonamentalment per nitrogenar la terra en la rotació de cultius, a vegades amb la modalitat de favó o fer adob verd
Informacions
Herbari virtual
Menuda natura
Viquipèdia
Dibuix de Tomeu Matamales a la fitxa didàctica de ses Sitges “L’alimentació dels animals”